27/06/2019 | 10:10
El centre LGTBI de Barcelona, ubicat al barri de Sant Antoni, va obrir les seves portes el gener d’aquest any. Simbolitza la consecució d’una reivindicació històrica del col·lectiu, que demanava un establiment on instal·lar-se per oferir informació i orientació a les persones que ho sol·licitin, per desenvolupar-hi activitats de caràcter cultural i acció comunitària, i per tenir capacitat per treballar en xarxa. En els seus sis mesos de vida, aquest equipament públic ha esdevingut un espai de referència i un punt de trobada per la comunitat.
La construcció del centre és una de les mesures estrella de l’actual Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere. El Consell municipal LGTBI i totes les entitats de la ciutat van començar a treballar en el projecte pels volts de 2012, i la seva posada en marxa dona resposta a una de les principals mesures de la Llei 11/2014 contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquest recurs posa a disposició dels usuaris un paquet de serveis gratuïts que inclouen, entre d’altres, l’acollida personal i familiar d’aquells qui ho requereixin. “Aquesta és la porta d’entrada per les persones, grups o famílies que vulguin una atenció més personalitzada”, explica Andreu Agustín, Director del Centre. A banda, des del recinte també s’ofereix assessorament laboral i psicològic, orientació legal i jurídica, informació sociosanitària i atenció a persones trans i intersexuals. “Són serveis oberts a tota la ciutadania que persegueixen visibilitat, accessibilitat, i que resulti fàcil per tothom posar-s’hi en contacte”.
El centre està gestionat per la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, que agrupa la majoria d’organitzacions que lluiten pels drets del col·lectiu
De la gestió de l’equipament se n’ocupa la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, que agrupa la majoria d’organitzacions que lluiten pels drets del col·lectiu i que aporten la seva expertesa al projecte. “És el primer servei de l’Ajuntament de Barcelona gestionat amb un model de gestió cívica per una plataforma d’entitats que dóna un servei integral a les persones del col·lectiu”, continua Agustín, “fins ara no hi havia cap espai que oferís una atenció directa i amb aquesta visió”.
Algunes de les entitats de la plataforma estan instal·lades en l’espai de forma permanent. És el cas de l’Associació de Famílies LGTBI; l’Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals; el Casal Lambda; Gais Positius i l’Observatori Contra l’Homofòbia. Al marge dels recursos que ofereix el mateix centre, aquestes organitzacions segueixen desenvolupant les seves tasques específiques, però ara ho fan dins del recinte. Així, per exemple, l’associació Gais Positius, que està avesada a treballar qüestions relacionades amb la salut, impulsa un servei d’acompanyament a les persones que vulguin fer-se la prova del VIH o de l’Hepatitis, i promou grups de suport als usuaris que siguin portadors del virus. De la mateixa manera, l’Observatori porta un registre de denúncies per agressions o discriminacions contra el col·lectiu, i atén tant les persones que volen iniciar un itinerari legal com les que ho declinen però que sí que reben l’assessorament de l’equip de psicòlegs del centre.
Per a algunes entitats, el fet de disposar d’aquest equipament implica que, per primera vegada, disposen d’un espai físic on fer la seva feina. És el cas de Famílies LGTBI, que ha traslladat dins del recinte molts dels projectes que tenia en marxa, com el de ‘Construïm famílies”, a partir del qual ofereix assessorament grupal per abordar qüestions com l’adopció, l’acollida o la reproducció assistida. També ha pogut organitzar conferències i formacions internes adreçades a famílies homoparentals amb l’objectiu d’apoderar-les. “Malgrat que tenim una llarga tradició a l’hora de crear comunitat, fins ara mai havíem tingut un lloc amable i de seguretat on poder-nos trobar”, explica Katy Pallàs, presidenta d’aquesta associació. “A Barcelona hi ha moltes entitats que no podíem fer front al cost de tenir un espai on desenvolupar les nostres activitats. El centre ha suposat un abans i un després”.
L’edifici ha donat l’oportunitat als col·lectius de treballar en xarxa i de forma més fluïda
La construcció d’aquest edifici, a banda, ha donat l’oportunitat als col·lectius a treballar en xarxa i d’una forma més fluida. “Això ha estat el més important i ha suposat un canvi de paradigma, perquè fins ara treballàvem cadascuna a la seva seu i no teníem coordinació. Ara, entitats i activistes parlem de què fem uns i altres i ens donem suport per atendre les necessitats dels usuaris”, exposa Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia. Amb aquesta perspectiva hi coincideix Quim Roqueta, portaveu de la plataforma, que a més, valora positivament la interlocució entre el centre i l’Ajuntament, i el fet de tenir un equip professional “que s’ocupi del dia a dia”. Considera que això permet que les organitzacions es puguin focalitzar en “fer incidència política i treballar cap al col·lectiu LGTBI”.
La ubicació del recinte en una zona molt cèntrica de la ciutat ha servit també perquè el projecte hagi guanyat visibilitat, i és que els treballadors tenen la voluntat que el centre estigui obert a tota la ciutat. “Per molt que doni servei al col·lectiu, no som un ‘gueto’, volem formar part de la vida del barri”, puntualitza Andreu Agustí, “tenim molta relació amb les diferents entitats i estem programant projectes conjuntament”. De fet, els veïns i veïnes també s’han volgut implicar activament en la defensa del projecte. Una setmana després que comencés a funcionar, l’espai va patir un atac feixista per part d’un grup de persones que van trencar els vidres de la porta d’entrada i van pintar-hi amenaces i la creu celta nazi. Davant d’aquesta agressió, es va organitzar una manifestació al barri al crit de “No passaran” i “Fora feixistes”.
A banda dels recursos que s’ofereixen a les persones que els requereixin, des de l’equipament també s’impulsa una programació cultural, complementària a la de les entitats, amb l’objectiu de posar llum sobre aquelles qüestions més invisibilitzades i que generen controvèrsies. D’aquesta manera, el centre ha acollit una exposició sobre persones trans, una segona que reflexionava sobre la situació de les dones lesbianes a Polònia, i ara ha posat en marxa la darrera, coincidint amb el ‘Pride’, que s’inclou dins del cicle ‘Barcelona-Stonewall: 50 anys d’orgull i alliberament LGTBI’.
La construcció del centre dóna resposta a una demanda històrica del col·lectiu
Fa mig any que l’espai va obrir les seves portes i els col·lectius que l’integren en fan una valoració molt positiva. No només perquè la seva construcció dóna resposta a una demanda històrica del col·lectiu que per fi s’ha materialitzat, sinó també per la utilitat de tenir un lloc “que s’emmiralla en d’altres que són referents en l’àmbit mundial en tot el que té a veure amb la diversitat sexual i de gènere”, concreta Roqueta. “Podem atendre el col·lectiu en qualsevol situació, des de el vessant cultural, des de la perspectiva de la salut, si algú necessita documentació, si algú ha patit una agressió… Això és el que recull la llei i ens sentim orgullosos de poder-ho fer”.
