El dret de les persones amb discapacitat a decidir sobre la seva vida

El Xavier Maneja té 55 anys

i té una discapacitat intel·lectual.

La seva mare va morir fa poc

i ell es va quedar sol a casa.

A vegades, al Xavier li costa

fer activitats com cuinar o estalviar diners,

i necessita ajuda d’altres persones per fer-les.

Quan la seva mare va morir,

ell va demanar ajuda a una associació de salut mental.

El Xavier és un exemple

del que passa a moltes persones amb discapacitat

que necessiten ajuda per fer algunes activitats.

Fins fa un any,

un jutge determinava si una persona amb discapacitat

podia decidir sobre la seva vida

o si necessitava un “tutor legal”

que li digués què podia fer i què no podia fer.

Per exemple, el tutor decidia si la persona amb discapacitat podia:

• Treballar

• Separar-se de la seva parella

• Escollir el lloc on viure

En alguns casos, el tutor va obligar la persona amb discapacitat

a operar-se perquè no pugui tenir fills mai.

Ara això ja està prohibit per llei.

Per què ja no existeixen els tutors legals?

A algunes persones amb discapacitat

no els agradava tenir un tutor legal.

Creien que el tutor els treia

el seu dret a decidir sobre la seva vida

i no els deixava aprendre

com fer les coses sols.

Algunes vegades, la persona amb discapacitat

no s’esperava tenir un tutor legal

i això podia provocar-li tristesa o incertesa.

A més, un cop tenies un tutor legal,

era molt difícil deixar de tenir-lo

encara que haguessis après

a fer les coses sol.

El setembre de 2021, es van aprovar dues lleis

que van eliminar els tutors legals.

Ara, el jutge respecta

el que vol la persona amb discapacitat.

El jutge només decideix sobre la vida de la persona

quan aquesta no pot dir què vol

i si un familiar demana ser el seu assistent.

Moltes associacions de persones amb discapacitat

es van alegrar d’aquest canvi

perquè dona més drets i llibertat

a les persones amb discapacitat.

Quines opcions d’ajuda hi ha ara?

Ara hi ha altres professionals

que ajuden les persones amb discapacitat.

Existeixen els “assistents”.

L’assistent és diferent al tutor legal perquè:

• Pots triar qui és el teu assistent

• L’assistent ha de pactar amb tu les decisions

• No t’obliga a fer res que no vulguis fer

• Pots deixar de tenir assistent quan vulguis

L’assistent no fa les coses per tu.

Tu fas les coses i l’assistent t’ajuda.

No s’ha de confondre aquest assistent amb:

• Un assistent personal, que t’ajuda en les feines de casa i d’higiene

• Un assistent social, que és un treballador de serveis socials

Una persona amb discapacitat pot dir

qui és el seu assistent de dues maneres:

• Vas al notari

• Vas al jutjat i demanes “un procediment de jurisdicció voluntària”,
  
  que és un judici més ràpid
  
  que es fa quan tothom està d’acord
  
  que la persona amb discapacitat tingui un assistent. 

Notari: persona que dona la confirmació de documents legals. Per exemple, una herència o comprar un pis.

Ara que amb la nova llei

ja no existeixen els tutors legals

i existeixen els assistents,

algunes associacions de persones amb discapacitat

demanen més millores.

Les associacions tenen por

que el govern no tingui prou diners

perquè tothom qui ho necessita tingui un assistent.

Per això, reclamen que el govern

dediqui més diners a pagar bons sous als assistents

perquè ajudin de manera correcta les persones amb discapacitat.