El Govern del PP aposta per endurir el TTIP a favor dels interessos de les multinacionals

La UE i els Estats Units comencen dilluns la vuitena ronda de negociacions del futur Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç, més conegut per la sigla TTIP. Un dels punts més conflictius del debat serà l’anomenada cooperació reguladora, el marc legal que hauria de possibilitar l’harmonització de les lleis sobre el comerç a ambdós costats de l’Atlàntic. I, en aquest àmbit, l’Estat espanyol és un dels que més aposten per flexibilitzar les normatives a favor de les grans multinacionals. Així ho revela una acta secreta de la reunió del Comitè de Política Comercial del Consell de la Unió Europea celebrada el 16 de gener passat.

Segons fonts coneixedores d’aquesta acta, el representant espanyol va lamentar durant la reunió que l’esborrany del document proposat per la Unió per abordar aquest aspecte del futur Tractat de Lliure Comerç no sigui “prou ambiciós”. El Govern de Mariano Rajoy voldria, doncs, que la UE apostés amb més força per protegir els interessos de les grans corporacions.

La reunió del Comitè, on els diferents països van tenir oportunitat de dir-hi la seva sobre la proposta reguladora de la Unió de cara a les negociacions que comencen dilluns, va ser “molt controvertida”, segons consta a les actes de la trobada. A l’altre extrem de la posició de l’Estat espanyol hi ha els països amb més reticències al text proposat per la Unió Europea, com França i Àustria, que “van mostrar les seves reserves” al document inicial de treball. També Polònia dubta que la cooperació reguladora “pugui ser implementada a partir de la proposta inicial”.

Negociacions opaques

Les negociacions del TTIP estan envoltades de gran opacitat, però de mica en mica se’n van sabent més detalls, gràcies a les filtracions periòdiques dels documents de treball. Segons consta a l‘esborrany de la comissió reguladora presentat per la Unió Europea el passat 23 de gener, al qual ha tingut accés CRÍTIC, institucions legisladores com la Generalitat o qualsevol ajuntament hauran d’informar de les lleis que estiguin tramitant si afecten un sector comercial i els seus beneficis. A més, les empreses tindran un paper actiu en la negociació de les lleis. Per Tom Kucharz, activista i membre d’Ecologistes en Acció, el projecte tal com està plantejat “amaga una harmonització a la baixa i una brutal eliminació de legislacions a tots els nivells”.

Aquest ajust legislatiu, en forma d’eliminació de normatives, no és nou a la Unió Europea, com tampoc no ho són les agències reguladores. La novetat que incorpora aquest subcapítol del TTIP és l’existència d’una institució legalment vinculant, el Consell de Cooperació Reguladora, on es reunirien, amb certa periodicitat, les entitats reguladores de la Unió Europea i dels Estats Units, amb informació actualitzada de les lleis que prepara qualsevol govern, ja sigui estatal, autonòmic o local. És a dir, si la Generalitat o qualsevol ajuntament modifiqués una llei o en preparés una de nova, hauria de donar avís a aquest òrgan, que valoraria l’impacte econòmic que tindria si s’aprovés. El més que possible “accés privilegiat” de les multinacionals a les agències reguladores faria que les mateixes empreses poguessin renegociar una llei i influir en la regulació que volen.

Facilitats per a les grans corporacions

Tot i que el document no està aprovat, l’alarma ve de lluny perquè, segons informacions filtrades al desembre del 2013, la posició de la Comissió Europea respecte al paper de les grans empreses en el control i la negociació de lleis és molt similar a la de la patronal europea, Business Europe. La cooperació reguladora reprodueix els desitjos dels empresaris, ja que, segons Kucharz “facilitaria l’accés de les grans corporacions a la taula on es porten a terme les negociacions sobre futures legislacions”. Si s’aprovés el document que proposa la UE, existirien mecanismes per alertar les empreses sobre noves legislacions, i es farien informes d’impacte sobre com afecta una llei el comerç o els beneficis dels sectors industrials i econòmics. “Aquest cos permanent institucionalitzat faria possible que s’hi asseguessin les empreses i podrien coescriure les normatives”, alerta Kucharz.

Polítics de partits d’esquerres, com l’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol, han denunciat que el TTIP té la intenció de “blindar els interessos de les multinacionals davant qualsevol govern que vulgui fer polítiques d’esquerres”. La recent victòria a Grècia de Syriza, un partit que abandera la recuperació de la sobirania democràtica davant les imposicions del poder financer, podria canviar l’escenari de les negociacions, tot i que la realitat és complexa a Europa, ja que és la Comissió Europea qui aglutina els poders legislatiu i executiu en detriment del Parlament Europeu, que és qui representa la ciutadania. Per Kucharz, gran coneixedor del funcionament de les institucions europees, “a la Unió Europea es legisla a favor d’una minoria molt poderosa del poder econòmic i polític”.