27/09/2018 | 10:40
El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona ha decidit investigar dos agents més per l’actuació policial durant el referèndum de l’1 d’octubre a Barcelona. Els dos nous policies imputats són un inspector i un agent que van intervenir a l’Escola Dolors Monserdà, del barri de Vallvidrera. La irrupció policial en aquest centre de votació del districte de Sarrià va deixar 18 persones ferides i va suposar la confiscació de les urnes i paperetes del referèndum.
Els dos nous agents investigats haurien comès, segons l’acusació popular que exerceix l’Ajuntament de Barcelona, presumptes delictes de lesions i contra la integritat moral. Fonts de l’acusació expliquen a CRÍTIC que la interlocutòria del jutge no especifica per quin delicte s’imputa els agents, sinó que es refereix a uns fets en els quals s’inclouen les lesions. El consistori barceloní s’ha personat en la causa i exerceix l’acusació popular en totes les investigacions obertes arran de la violència policial de l’1-0 a la ciutat.
24 agents investigats
Amb la imputació d’aquests dos efectius, i segons les dades recopilades pel consistori en el marc de la investigació oberta, ja són 24 els agents de la Policia Nacional investigats pel jutge pels fets de l’1 d’octubre a la capital catalana. Entre els imputats hi ha quatre dels vuit caps d’operatiu que van coordinar la repressió del referèndum.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el tinent d’alcaldia de Drets Civils, Jaume Asens, han fet balanç avui en roda de premsa de la tasca duta a terme per l’Ajuntament com a acusació popular del cas. El consistori ha presentat el mapa de l’actuació policial de l’1 d’octubre, que recopila tota la informació disponible derivada de les conseqüències de la intervenció a la ciutat.
La intervenció policial es va produir en un total de 27 centres i va deixar 298 ferits, dels quals 275 van formalitzar denúncia en el seu moment. La causa judicial que instrueix el Jutjat núm. 7 tracta cada escola com una peça individual. De les 27 escoles on hi va haver una denúncia inicial, 10 investigacions continuen obertes i en 8 casos hi ha agents imputats. El jutge ha arxivat 17 peces, en 12 de les quals l’Ajuntament ha presentat un recurs. En total, hi ha 89 agents de la Policia Nacional identificats a través de vídeos i fotografies incloses en la causa i que, segons l’acusació popular, haurien comès presumptes fets delictius. Només en un cas (al CEIP Ramon Llull) s’ha pogut acreditar que els agents van utilitzar pilotes de goma. En aquesta actuació va resultar ferit Roger Español, que va perdre un ull. En tres escoles més els agents van disparar salves.
L’Ajuntament vol que se citi Pérez de los Cobos
Les escoles en les quals s’ha aconseguit identificar i investigar els agents de la Policia Nacional, segons la informació recopilada per l’equip jurídic coordinat pel consistori, són l’Escola Mediterrània (cap de l’operatiu i un agent), l’IES Pau Claris (3 agents), el Fedac d’Horta (cap de l’operatiu), el CEIP Àgora (cap de l’operatiu i 2 agents), l’Escola Infant Jesús (cap de l’operatiu), les Escoles Pies de Sant Antoni (cap de l’operatiu), l’Escola Ramon Llull (13 agents) i l’Escola Dolors Monserdà (2 agents). L’Ajuntament de Barcelona, un any després dels fets i després de la imputació dels 24 agents, ha demanat que se citi a declarar en qualitat de testimoni el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, que va ser el màxim responsable de l’actuació de la policia a la ciutat, però el jutge encara no s’hi ha pronunciat.
En declaracions a CRÍTIC, el tinent d’alcaldia de Drets Civils de Barcelona, Jaume Asens, explica que “hi ha una línia de continuïtat entre el Govern del PP i de Pedro Sánchez pel que fa a la manca de col·laboració de la Policia Nacional i del Ministeri de l’Interior en la investigació. Segueixen posant impediments i no faciliten les proves que el jutge ha demanat”, explica. Asens també és crític amb el paper de la fiscalia: “Mentre d’una banda obre una investigació als Mossos per haver identificat un grup d’encaputxats que actuen de nit i creen alarma social, de l’altra no actua contra les agressions de l’1-O que van sacsejar l’opinió pública i van fer la volta al món. Fa d’advocat de la defensa”. Tot i això, considera que les proves que està recopilant l’Ajuntament són molt rellevants i que de ben segur s’arribarà a judici.
Més de mil policies desplegats l’1-0 a Barcelona
La ciutat de Barcelona va ser objecte d’un complex operatiu policial durant l’1 d’octubre. Al gener del 2018, la ‘Directa’ revelava un document elaborat per la Unidad de Coordinación Operativa Territorial de la Jefatura Superior de Policía de Cataluña, on quedava constància de l’operatiu: la ciutat de Barcelona va ser sectoritzada i la policia hi va constituir nuclis operatius d’actuació, assignant un responsable policial per a cadascun d’ells. El nombre d’efectius de cada nucli operatiu venia determinat pel “nombre de col·legis electorals per sector, la situació d’aquests, la ubicació, el grau de seguiment i conflictivitat previsibles”. Aquest últim paràmetre va ser determinant a l’hora de descartar des d’un primer moment cap intervenció als col·legis electorals dels districtes de Gràcia i de Sants-Montjuïc.
Segons aquest informe, al conjunt de la ciutat, durant l’1 d’octubre, 1.034 agents antiavalots van participar en les càrregues policials. El Ministeri de l’Interior va escollir noms d’animals per referir-se a cadascuna de les unitats i dels responsables operatius, com Camel, Raya, Orca o Lobo.
