Cerca
Notícies

El jutjat de Barcelona que investiga el referèndum no posa ara el focus en la rebel·lió i la sedició

En una interlocutòria del Jutjat núm. 13 de Barcelona a la qual ha tingut accés CRÍTIC, el jutge afirma que els fets investigats podrien constituir, “entre d’altres”, un delicte de “malversació de cabals públics”, però ja no posa el focus en la rebel·lió i la sedició.

20/09/2018 | 00:15

Manifestants davant de la seu del Departament d’Economia el 20 de setembre passat. Foto: Jordi Borràs

Des del febrer del 2017, el Jutjat núm. 13 de Barcelona instrueix una causa sobre el referèndum de l’1 d’octubre que ja suma 40 investigats, 15.000 folis i un amplíssim ventall de suposats delictes. Fa tot just un any, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, responsable de la investigació, va decretar els escorcolls i les detencions del 20 de setembre. Ara, en una interlocutòria del mateix jutjat a la qual ha tingut accés CRÍTIC, el jutge afirma que els fets investigats podrien constituir, “entre d’altres”, un delicte de “malversació de cabals públics” i que existeixen “indicis suficients per afirmar” que la quantitat suposadament malversada excediria “de molt” la xifra de 250.000 euros. Això, a parer del jutge, implicaria penes de presó d’entre 8 i 12 anys i la necessitat d’incoar un procediment sumari, pel qual es jutgen els delictes més greus.

Però la interlocutòria de Ramírez Sunyer, de només 3 pàgines i datada del 17 d’agost, no esmenta específicament els delictes de rebel·lió o sedició, que suposen penes molt més elevades que la malversació i pels quals estan sent investigats els membres del govern de la Generalitat i els líders de l’ANC i Òmnium al Tribunal Suprem. Davant d’això, les defenses dels acusats han presentat recurs a l’auto demanant-ne la nul·litat, en el que interpreten que és una nova “incongruència” del Jutjat 13. Tanmateix, que la resolució inclogui el concepte “entre d’altres” no tanca del tot la porta a la possibilitat que finalment s’acabin jutjant els investigats per rebel·lió i sedició.

Recurs de les defenses: “Estem en una posició d’indefensió”

Davant d’això, les defenses dels acusats han presentat recurs a la interlocutòria demanant-ne la nul·litat, en el que interpreten que és una nova “incongruència” del Jutjat 13. CRÍTIC ha tingut accés a un dels recursos presentats, datat del 7 de setembre, que considera que, com que el jutge no esmenta específicament la sedició i la rebel·lió en la interlocutòria d’incoació de sumari “s’hauria de dictar expressament l’arxivament d’aquests delictes”.

El recurs afirma que, tenint en compte la “complexa instrucció” de la causa, les resolucions dictades “haurien d’adquirir un plus de motivació, ja que en l’àmbit penal és necessària una motivació individualitzada i reforçada”. A parer de la defensa, “les comissions de la resolució deixen les parts en una clara posició d’indefensió“, ja que el jutge “no especifica de cap manera els presumptes delictes pels quals la investigació ha de seguir el curs d’un procediment sumari”. Segons el text, la interlocutòria d’incoació de sumari hauria de “complir el deure de fonamentar i exterioritzar la raó de la decisió acordada”, perquè el contrari “suposaria una expressa vulneració del dret a la tutela judicial efectiva”.

A més, el recurs fa notar que la decisió d’incoar sumari en aquest cas podria ser contrària a dret, “perquè el delicte de malversació de cabals públics dels articles 432 i següents del Codi penal s’inclou en l’àmbit de competència del tribunal del jurat”. És a dir: que, si finalment el delicte a jutjar fos només de malversació, segons les defenses hauria de ser un jurat popular qui prengués la decisió final.

ERC demana a Sánchez que insti la Fiscalia a retirar l’acusació de rebel·lió

En els darrers temps han estat moltes les veus que han reclamat a la Fiscalia i al Govern espanyol que es replantegi l’acusació de rebel·lió en el marc del judici del Tribunal Suprem. Ahir mateix, el portaveu d’ERC Joan Tardà, en una intervenció al Congrés, exigia a Pedro Sánchez que, si volia comptar amb el suport d’ERC als pressupostos de l’Estat, el Govern espanyol havia de donar instruccions a la Fiscalia General de l’Estat per retirar les acusacions. La Fiscalia no depèn directament del Govern –per bé que l’Executiu nomena el fiscal general–, però sí que penja directament del Ministeri de Justícia l’advocacia de l’Estat, també personada en la causa del Suprem.

L’anomenada ‘causa del 13’ és la primera investigació que va obrir la justícia amb relació al referèndum de l’1 d’octubre. Tenint en compte que el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional també estan investigant tot allò que envolta el referèndum, podria semblar que la causa que instrueix un jutjat de primera instància de Barcelona només farà referència a qüestions menors. Però en realitat no és així: de totes les causes obertes, la del Jutjat 13 és la més desconeguda i la més rellevant. No tant pels càrrecs de les persones investigades o pels fets que s’imputen, sinó perquè el jutge del 13 ha fet, segons apunten fonts coneixedores de la investigació, “les funcions de submarí i espia de l’Estat”.

Josep Maria Jové i Lluís Salvadó aplaudeixen en sortir de la Ciutat de la Justícia el 22 de setembre passat. Foto: ACN

Una “causa general” contra l’independentisme

La investigació del Jutjat 13 ha estat la que ha permès rastrejar durant mesos l’activitat del nucli dirigent independentista que va preparar el referèndum de l’1 d’octubre. El que en principi era una investigació sobre la suposada creació d'”estructures d’Estat” a partir d’unes declaracions de l’exjutge i senador d’ERC Santiago Vidal va acabar derivant, segons les defenses, en una “causa general” contra l’independentisme.

La instrucció de la causa, que ha estat secreta durant una gran part del procediment, ha permès a la Guàrdia Civil monitorar tot el procés de gestació del referèndum: tots els seguiments i escoltes realitzats a polítics o totes les intervencions de correus electrònics han estat ordenades pel Jutjat 13, que posteriorment ha “servit” aquestes informacions al Suprem o a l’Audiència quan li ha estat requerit. Però, més enllà d’això, és una actuació ordenada pel Jutjat 13 –els escorcolls del 20-S– la que desencadena les escenes de suposada violència que serviran per justificar primer la presó provisional contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i, posteriorment, una part de la causa per rebel·lió contra tot el Govern.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies