21/05/2026 | 06:00
La terra és el lloc físic on hi ha impreses històries de lluita, de relacions comunitàries i de resistències. Però també és un recurs que les multinacionals extractivistes volen espoliar. La privatització de l’aigua, l’extractivisme de la mineria, el monocultiu o l’explotació del territori són les expressions actuals d’un sistema neocolonial que veu en el Sud global una oportunitat de negoci.
Però el dany extractiu no afecta tothom igual. Les dones i les dissidents sexuals i de gènere són les que reben de manera més directa l’impacte de la despossessió, de la precarització i de la violència. Tanmateix, no es resignen. Arreu del món s’organitzen per defensar el territori i teixir resistència, memòria i justícia.
Què vol dir defensar la terra? Què implica reparar allò que s’ha destruït des d’una perspectiva ecofeminista? En aquest capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, que fem amb la col·laboració de Cooperacció, en parlem amb dues defensores: Nadia Naïr, activista feminista que forma part de la Unió d’Acció Feminista del Marroc, i Nayibe Pérez Paiva, psicopedagoga i membre de la Ruta Pacífica de les Dones, de Colòmbia.
El capítol, dirigit i presentat per la periodista Laura Aznar i produït tècnicament per la cooperativa Bruna, va gravar-se en directe al Centre Cultural La Model de Barcelona, en el marc de les jornades internacionals Teixir Memòries Ecofeministes. Defensores d’Amèrica Llatina, Àfrica i el Mediterrani, organitzades per Cooperacció. Les jornades, que van tenir lloc del 7 al 9 de maig, van ser un punt de diàleg i d’intercanvi entre territoris diversos, en un moment global travessat per crisis múltiples —econòmica, ecològica, de cures i política— que afecten de manera especialment intensa dones, comunitats racialitzades i persones migrants.
Podeu trobar el capítol sencer a YouTube i a Spotify.
Cooperacció és una associació feminista de cooperació internacional creada l’any 1994, que contribueix, des de les seves accions, a l’empoderament de les dones, al ple exercici dels seus drets i a l’assoliment de l’equitat de gènere, com a condicions imprescindibles per arribar a la justícia social, al desenvolupament humà sostenible i a la pau.