‘El pòdcast de CRÍTIC’: tecnologies de guerra i vigilància

El genocidi a Gaza no només ha tingut una dimensió militar i humanitària, sinó que també ha funcionat com un motor de negoci per al sector tecnològic. Així ho sosté un informe elaborat pel Centre per la Defensa dels Drets Humans – Irídia i per l’Observatori de Drets Humans i Empreses, que és una iniciativa conjunta de NOVACT i SUDS. Gaza, diuen, s’ha utilitzat com a laboratori per provar tecnologies de guerra i vigilància que, després, s’exporten a altres mercats. Especialment, a Europa. 

No són unes quantes empreses aïllades les que operen d’aquesta forma, sinó que es tracta d’un ecosistema format per companyies militars, firmes de ciberseguretat, grans tecnològiques i fons d’inversió que obtenen beneficis de la guerra i de l’ocupació. La política de rearmament europeu els ha obert les portes de bat a bat, però també ho ha fet la narrativa de la “seguretat”. El relat del perill i de l’amenaça constants ha afavorit la normalització de tecnologies de vigilància que poden aplicar-se, també, en l’àmbit policial, fronterer o fins i tot en protestes i mobilitzacions. Però quins efectes té això sobre els drets humans?

Quines implicacions pot tenir l’ús d’aquesta tecnologia? Per què Europa n’és còmplice? En què consisteix l’ecosistema d’empreses i de fons que es beneficien de la guerra i de la hipervigilància? En aquest capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC en parlem amb Carlos Bodoque, membre de l’Observatori de Drets Humans i Empreses; Cèlia Carbonell, d’Irídia, i també Valèria Molinari, de la iniciativa La Fira en la mira, que parteix d’un moviment anticolonial global i contra la guerra. Dirigeix i presenta el programa la periodista Laura Aznar.

Pots escoltar el programa complet a YouTube i a Spotify.