25/09/2025 | 06:00
En l’esfera de la dansa, un cos col·lectiu és una construcció feta de cossos que en conformen un de sol. Un cos col·lectiu es mou de forma diferent a un d’individual, perquè la seva anatomia és diferent, i també és capaç de fer coses que una sola persona no podria assumir. La bellesa que representa aquest “cos de cossos” és l’essència de l’espectacle de gran format que obre temporada al Mercat de les Flors entre el 2 i el 12 d’octubre: Faula, de Roser López Espinosa. L’obra ha format part del projecte d’acompanyament Cèl·lula, que el Mercat va engegar per crear estructures més grans i capaces de sostenir peces de dansa de gran envergadura, i enguany se n’ha desenvolupat la sisena edició.
La importància del col·lectiu
López Espinosa, creadora de l’espectacle, situa l’entramat de ballarins i ballarines com una fabulació per adonar-nos que “allò meravellós no té per què ser lluny de nosaltres, en mons imaginaris i fantàstics, sinó que podem ser nosaltres mateixos”. La clau per descobrir-ho rau en el potencial que tenim com a individus i com a col·lectiu per fer coses increïbles. “Quan comparteixes un desig o una meta, ajuntes forces i vas a l’una, ets un cos col·lectiu”, explica la coreògrafa sobre el poder de la comunitat. “Els cossos col·lectius a vegades semblen impossibles, sembla que no es puguin moure perquè són molt complexos, però tenen un poder molt gran perquè és una multiplicació del potencial de cadascú. El grup ho sosté i té cura que això sigui possible”, hi afegeix. En paraules d’Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors fins aquest mes de setembre, la coreografia i concepte de Faula vol generar un cos col·lectiu on tots som imprescindibles: “Es tracta d’una faula que parla d’animals monstruosos i lúdics que sorgeixen del treball col·lectiu i meticulós”.
“Els cossos col·lectius tenen un poder molt gran perquè és una multiplicació del poder de cadascú”, diu la dramaturga Roser Espinosa
El missatge comunitari que construeix l’obra de Roser López Espinosa encaixa amb el llenguatge del moviment i la dansa perquè, segons la creadora, és físic i universal, no hi ha un codi que l’espectador hagi de conèixer de manera prèvia per desxifrar l’obra. Això, a més, permet que sigui una porta per imaginar altres mons possibles per a tota mena d’espectadors, siguin experts o no en arts escèniques: “La imaginació és una capacitat que tots tenim i és una eina molt poderosa. Des de la dansa podem suggerir altres mons al públic, podem despertar això en ells”, comenta la coreògrafa. I aquesta capacitat per imaginar pot portar a l’acció, a la iniciativa per voler canviar les coses del món que no ens agraden, apunta.
La dramaturga de la peça, la sèrbia Katarina Pejović, situa aquesta capacitat del cos col·lectiu per moure’s i imaginar com un “nou començament” per a un món que està esgotant les velles formes i fórmules: “Els passos que se suposa que hem de fer no requereixen grans gestos, tot al contrari. Es tracta més aviat de la multitud de petits passos entrellaçats amb amor i confiança, amb una perspectiva diferent de l’individu i la comunitat”, afirma.
Sostenir creacions de gran format
En l’ofici de la dansa precisament aquesta interdependència hi és molt present. López Espinosa explica que, segons la seva experiència personal, els professionals que s’hi dediquen estan connectats a través del cos, però també a través de l’escolta i la relació entre ells per a la bona entesa en el desenvolupament dels espectacles que presenten. En total, l’espectacle de Faula compta amb vuit ballarins, però l’equip és molt més extens, ja que també inclou professionals imprescindibles que s’han encarregat del vestuari, del disseny d’il·luminació i de l’espai escènic, de la música i de la coordinació de la gira i la producció. Per a Margarit, de fet, la dansa és també un art molt coral, com ho demostra tant aquest tipus de formats com la pràctica de les danses populars.
Malgrat això, però, a Catalunya manquen estructures que puguin sostenir la feina creativa d’espectacles de gran format com Faula. L’informe sociolaboral elaborat per la Fundació AISGE, de fet, mostra la precarietat en què viuen molts artistes del teatre i de la dansa. Només un de cada quatre artistes catalans supera els 18.000 euros anuals d’ingressos, i el 63% dels professionals del sector a Catalunya es troben per sota del llindar de la pobresa. Precisament, en el marc de la presentació d’aquestes dades, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya reclamava una transició laboral cap a models com els de França i Suïssa, en què el Govern finança programes d’acompanyament, assessoria i suport a la creació per tal que puguin dur a terme els seus projectes i en condicions dignes.
El 63% dels professionals de la dansa a Catalunya es troben per sota del llindar de la pobresa
En aquest sentit, Margarit va plantejar l’any 2016, amb la seva entrada a la direcció del Mercat de les Flors, un projecte d’acompanyament com el de Cèl·lula, que ja ha donat suport a sis obres diferents i que també compta amb Cèl·lula LAB, una iniciativa que convida artistes a conduir pràctiques experimentals i compartir eines i metodologies. La directora contextualitza la necessitat de projectes com Cèl·lula: “L’any 2016 encara es patia la crisi econòmica que havia desballestat molt el sistema de companyies independents. A Catalunya era molt difícil que les estructures i els nous coreògrafs i companyies poguessin fer formats grans”, explica. El moment de crisi va dur els professionals de la dansa a centrar-se en peces petites per poder sostenir la situació precària que vivien i es van deixar de fer grans formats. “Em semblava interessant plantejar, des d’una estructura pública com ho és el Mercat, un projecte pilot per fer producció de tot això”, apunta.
Un suport també per a la part tècnica
Amb aquesta filosofia al darrere, es va crear un projecte rotatiu de coreògrafs i ballarins que pot donar mitjans a coreògrafs i artistes amb projecció internacional per dur a terme peces grans que impliquen també un gran volum de finançament i de producció que no podrien sostenir sense una estructura com el Mercat com a crossa.
Ho confirma López Espinosa, que apunta que, sense aquest suport, li hauria estat molt difícil poder tirar endavant Faula: “Jo no hauria pogut sostenir de forma independent una creació d’aquesta envergadura amb vuit ballarins, amb el temps d’assaig que tenim, amb les condicions, amb l’abast que ha de tenir un projecte d’aquestes característiques. Tenir un paraigua com aquest, que acull, embolcalla i cuida un projecte de creació d’aquesta mena em sembla molt important”, diu. L’acompanyament que ofereix Cèl·lula, per tant, té una forma similar al cos col·lectiu de Faula, ja que tracta d’unir forces per crear una estructura que pugui fer més gran la força d’impuls de noves creacions que no serien possibles sense la suma de tots aquests esforços.
Des del 2016, el projecte Cèl·lula, del Mercat de les Flors, dona suport a companyies que creen espectacles de gran format
En concret, a més del suport que implica l’acompanyament en subvencions i de programació de gires, aquesta iniciativa cobreix l’espai i la part tècnica dels assajos, així com la gestió de contractació i la difusió de l’espectacle, entre altres aspectes que implica la producció d’una peça de dansa. “La visibilitat del Mercat els pot fer sortir més possibilitats de gira”, apunta Margarit. Per la seva banda, la coreògrafa de Faula explica que es troben en ple procés d’assajos després d’haver fet un laboratori per aclarir el concepte de la peça. Aquest temps de feina li ha servit per conèixer els ballarins amb qui encara no havia treballat, un procés que considera necessari perquè tot funcioni dins i fora de l’escenari. Fins al dia de l’estrena, el 2 d’octubre, el gran equip de López Espinosa continuarà entrenant el “cos col·lectiu” que fa mesos que treballen per mostrar-lo al públic del Mercat de les Flors.
