22/06/2023 | 06:00


Catalunya està en sequera,
que vol dir que no plou
durant un temps llarg.
Aquesta situació és greu per al planeta
i pot provocar molts efectes negatius,
com, per exemple, més incendis.
A més de sequera,
a Catalunya hi ha poca aigua disponible
per tal que la ciutadania la utilitzi cada dia
per a activitats com rentar, cuinar o regar els conreus.
Quan els pantans tenen poca aigua
es diu que hi ha escassetat d’aigua.
Pantans: són llocs on es guarda l’aigua per a l’ús de les persones
Els científics diuen que
falta aigua perquè
en consumim més de la que necessitem.
Aquesta manera de consumir aigua
és insostenible, és a dir,
no podem continuar igual
perquè, en un futur, ens quedarem sense aigua.
Què podem fer per no quedar-nos sense aigua?
L’Agència Catalana de l’Aigua
és una empresa del Govern català que gestiona
tots els temes que tenen a veure amb l’aigua,
i ha creat un pla de sequera
per canviar aquesta situació.
Aquest pla determina
quanta aigua es podrà utilitzar
i per a quins usos
si en un futur hi ha una situació de sequera greu.
Una de les solucions que proposa l’Agència
és agafar aigua del mar
i treure’n la sal per tal que
els humans la puguem utilitzar.
Això es fa amb una dessalinitzadora,
que és una màquina molt gran
que elimina la sal de l’aigua.
A Catalunya hi ha 2 d’aquestes màquines.
Però utilitzar aquestes màquines
també té efectes negatius.
Per exemple, es gasta molta energia
en fer funcionar les màquines,
i produeixen contaminació.
A més, cal construir els canals
que transporten l’aigua,
i això costa molts diners i obres molt grans.
Canals: construccions que semblen rius i porten l’aigua d’un lloc a un altre
Per aquests motius,
les dessalinitzadores són només
una solució puntual,
perquè no resolen el problema.
Una altra opció que proposa l’Agència
per tenir més aigua
és aprofitar l’aigua que surt d’una depuradora.
Una depuradora és una màquina
que neteja l’aigua
i li treu productes com el sabó o l’oli.
Per exemple, l’aigua neta es pot tornar a utilitzar
per regar conreus.
Però aquest procés
pot canviar el funcionament dels rius
i fer mal als éssers vius que hi viuen;
per això no es fa molt.
Solucions per al futur
Fabricar aigua és car
i també contamina el planeta.
Per això, cal pensar en altres solucions per al futur,
ja que els científics preveuen
que cada vegada plourà menys i, per tant,
hi haurà menys aigua.
La solució de futur
que alguns científics proposen
és reduir l’aigua que gastem.
Això implica estalviar aigua a casa,
però també revisar en què gasten aigua
els hotels, els turistes, els pagesos o les fàbriques, entre d’altres.
S’ha vist, per exemple,
que els pobles que reben molts turistes
gasten molta més aigua
que els pobles que no tenen turistes.
Cal que aprenguem a utilitzar l’aigua
de manera responsable,
perquè així cuidem el planeta.
Això ho ha de fer la ciutadania,
però també el govern,
que ha de millorar
com estan els rius
i les zones amb aigua com els aqüífers.
Un aqüífer és l’aigua que està
uns metres per sota terra,
és com un riu amagat.
Molts aqüífers tenen productes tòxics
que han tirat els humans a l’aigua
i això fa que l’aigua sigui més dolenta.
En quasi 200 pobles de Catalunya
l’aigua de sota terra està contaminada
i els humans no l’haurien de beure.
Per cuidar l’aigua,
algunes mesures que es poden fer són:
- Netejar els aqüífers
- Tenir cura dels boscos del costat dels rius
- No construir pantans
que no són necessaris.
A vegades, quan es construeix un pantà,
hi ha efectes negatius en la resta del riu.
Això està passant, per exemple,
al delta de l’Ebre, al sud de Catalunya,
on acaba el riu Ebre,
un dels més grans d’Espanya.

Alguns científics diuen
que tots aquests canvis
s’han d’adaptar a cada zona,
perquè cada riu és diferent
i necessita canvis diferents.
De moment, això s’està fent
en algunes zones de Catalunya.
La secció INFOFÀCIL forma part del projecte FÀCILMENT, una iniciativa que impulsa el Grup Cooperatiu TEB, juntament amb les cooperatives Abacus, L’Apòstrof, Institut Diversitas, Sepra, Suara i Xarxa Ambiental i que compta amb la col·laboració de Crític i Alternativas Económicas, Sambucus i la Fundació Finances Ètiques.
El projecte té el suport econòmic de: