Crític Cerca
Notícies

El que ‘Forbes’ oblida de les 10 fortunes més grans dels Països Catalans

El patrimoni dels més rics ha augmentat el darrer any en més de 800 milions. Rere quasi totes aquestes grans fortunes s'hi troben pràctiques èticament qüestionables, com tenir societats amb filials en paradisos fiscals, i en alguns casos denúncies per frau fiscal o explotació laboral.

11/11/2014 | 20:00

La revista Forbes va publicar la setmana passada la llista sobre les 100 principals fortunes de l’Estat espanyol, 38 de les quals són dels Països Catalans. La publicació oblida mencionar algunes de les pràctiques que han servit als superrics per augmentar el seu patrimoni, com ara participar en companyies amb societats filials en paradisos fiscals —que permeten reduir la factura tributària—, tenir SICAV i, en alguns casos, protagonitzar milionaris escàndols de frau fiscal. CRÍTIC ha investigat les 10 grans fortunes dels Països Catalans, que acumulen 24.200 milions d’euros —800 milions més que l’any passat—, posant el focus en les pràctiques poc ètiques o, en algun cas, il·legals obviades al rànquing de la llista de Forbes.

Juan Roig, propietari de Mercadona / JUNTA INFORMA
Juan Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona / JUNTA INFORMA

1. Juan Roig

El president de Mercadona és el més ric dels Països Catalans i acumula, sempre segons les estimacions de Forbes, una fortuna de 6.000 milions d’euros, 200 més que fa un any. Ha construït un imperi a partir de la cadena de supermercats, que ja és la més gran de l’Estat espanyol. Majoritàriament ignorat pels grans mitjans, Mercadona acumula casos d’assetjament laboral i repressió sindical, tal com va mostrar el darrer Anuari dels Silencis Mediàtics. A banda, una de les empreses registrades en l’operació contra el blanqueig de diners i l’evasió fiscal del 23 d’octubre en què es va detenir durant unes quantes hores Oleguer Pujol— va ser Atitlan, dirigida per Roberto Centeno, gendre de Juan Roig. El factòtum de Mercadona seria darrere d’aquesta societat d’inversió.

2. Isak Andic

La riquesa del propietari de Mango ha augmentat en 450 milions el darrer any i ja arriba als 4.250. L’empresa tèxtil té filials en paradisos fiscals —els Països Baixos, Delaware, Singapur, Irlanda, Bèlgica i Macau, entre d’altres. Andic controla algunes societats financeres als Països Baixos, un dels grans centres offshore dins de la UE i durant anys va tenir diverses SICAV —un dels instruments d’inversió preferits de les grans fortunes, ja que només tributen l’1% dels beneficis—, que va tancar el 2012. Té més del 2% del capital del Banc Sabadell, una entitat amb 16 filials en paradisos fiscals, segons recull el darrer informe de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa (ORSC).

3. Juan i Carlos March

Els germans mallorquins, propietaris de la Banca March, tenen una fortuna de 2.500 milions (300 més que el 2013). A través de la Corporación Financiera Alba, que controlen, participen en una desena de societats, algunes de les quals tenen filials en paradisos fiscals, com Mecalux, a Delaware i a Singapur; Pepe Jeans, als Països Baixos; Acerinox, a Hong Kong, a Singapur i a Delaware; Clínica Baviera, als Països Baixos; Prosegur, a Luxemburg i als Països Baixos, i ACS, amb 70 filials en centres offshore, segons l’últim anuari de l’ORSC. Els March també inverteixen a Indra, una companyia dedicada parcialment al sector armamentístic, i van impulsar Torrenova de Inversiones, la major SICAV de l’Estat espanyol.

4. Família Carulla

Els propietaris del hòlding Agrolimen, que aplega ensenyes com Pans & Company i Gallina Blanca, acumulen un patrimoni de 2.000 milions, 50 més que en l’anterior rànquing de Forbes. A l’abril d’enguany, la Fiscalia va acordar l’arxivament de la causa oberta contra cinc dels germans Carulla per defraudar xifres milionàries a Hisenda mitjançant operacions fictícies a través d’un entramat empresarial ubicat en centres de baixa tributació. La causa va tancar-se després que els Carulla paguessin 6,4 milions d’euros a l’Agència Tributària. Els Carulla controlen parcialment Agrolimen a través de les societats Merimare Investments Amsterdam BV i Venelpark BV, ambdues ubicades als Països Baixos, on s’aprofiten d’una fiscalitat laxa.

5. Antonio i Jorge Gallardo

Els principals accionistes de la farmacèutica Almirall han vist reduir la seva fortuna en 150 milions en un any, quedant-se ara en 1.800. La companyia té filials al paradís fiscal dels Països Baixos. Els germans Gallardo també controlen el Grupo Plafin, amb societats a Suïssa, i tenen la SICAV Elitia, amb la qual inverteixen sobretot fora de l’Estat espanyol.

Sol Daurella, propietària de Cobega / José Escudero
Sol Daurella, propietària de Cobega / JOSÉ ESCUDERO

6. Sol Daurella

A la propietària de Cobega —embotelladora i distribuïdora de Coca-Cola— i principal accionista de Coca-Cola Iberian Partners li atribueix 1.700 milions d’euros, 100 més que el 2013. Cobega té participades a Andorra i a Libèria. Daurella, la dona més rica del Principat, participa a Cobega i també al Banc Sabadell —amb filials en centres offshore— a través de Begindau SL, societat al seu torn controlada per Indau SARL, que té la seu a Luxemburg, el gran centre de rentat de diners del cor de la UE. També controla la SICAV Surfup.

7. Família Serra Farré

La fortuna de l’accionista majoritària de Catalana Occident és de 1.650 milions, 50 menys que un any enrere. La companyia d’assegurances té diverses filials en paradisos fiscals com els Països Baixos, Singapur, Irlanda, el Líban, Andorra i els Emirats Àrabs Units. A través de la companyia, també controlen diverses SICAV.

8. Víctor Grífols

El president dels laboratoris Grífols té una riquesa de 1.550 milions (+150). La companyia té filials als paradisos de Suïssa, Irlanda, Singapur i Delaware.

9. José Manuel Lara Bosch

El factòtum del Grup Planeta i d’Antena 3 ha passat d’acumular 1.800 milions a 1.500 en 12 mesos, segons els càlculs de Forbes. El hòlding editorial i mediàtic té filials als Països Baixos, a Luxemburg i a Bèlgica. També és accionista del Banc Sabadell, amb 16 societats offshore i l’única entitat del país que té un fons que engreixa l’especulació alimentària.

10. Mariano Puig

Controla Corporació Puig, dedicada a la perfumeria i la cosmètica i ostenta una riquesa de 1.250 milions (+50). El grup té filials als Països Baixos i a Bèlgica. A banda de les 10 principals fortunes dels Països Catalans, també hi ha altres casos dignes de mencionar. Demetrio Carceller, president de Disa i de la cervesera Damm, és l’onzena riquesa de la nació, amb 1.250 milions d’euros, 100 més que el 2013. Al juliol, el jutge Pablo Ruz va concloure la investigació contra ell i el seu pare, Demetrio Carceller Coll —expresident de Damm—, i ambdós seran jutjats per presumptes delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. La Fiscalia Anticorrupció demana per a ells condemnes de presó. El pare hauria fingit que no residia a l’Estat espanyol per defraudar desenes de milions en impostos.

JosepLluis_Nunyez
Josep Lluís Núñez, constructor i expresident del Futbol Club Barcelona / A. ÁLVAREZ

També apareix a la llista de Forbes Josep Lluís Núñez, propietari de Núñez i Navarro. L’expresident del Barça té un patrimoni de 400 milions —50 menys que el 2013— i els pròxims dies hauria d’ingressar a la presó després de ser condemnat pel cas Hisenda, segons el qual subornava els inspectors de l’Agència Tributària per, òbviament, reduir la factura fiscal del grup familiar. Finalment, dues destacades famílies dedicades al patrocini cultural també destaquen en aquesta llista negra. La baronessa Carmen Thyssen té un patrimoni de 900 milions i també ha protagonitzat pràctiques qüestionables. Fa un any i mig, una investigació del Consorci Internacional de Periodistes va revelar que emprava societats en paradisos fiscals per comprar obres d’art i, òbviament, estalviar-se els impostos corresponents. Les germanes Carmen i Liliana Godia tenen una fortuna de 700 milions. Controlen el 8% d’Abertis, amb 13 filials en paradisos fiscals segons l’ORSC. A més, Liliana Godia té oberta una causa judicial pel presumpte frau de 5,7 milions en impostos, fent passar despeses personals per despeses d’empreses.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu a finals d'any el pròxim Dossier CRÍTIC.

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació