14/09/2016 | 00:05
La resolució del ‘cas Carceller’ ha tornat a situar el frau fiscal en el primer pla mediàtic. Els propietaris de la cervesera Damm han evitat la presó amb el pagament d’una multimilionària multa que els ha confirmat com uns dels principals defraudadors de l’Estat espanyol. El seu cas no és una excepció, sinó que parlem d’un problema estructural que té un cost, només a Catalunya, d’entre 16.000 i 18.000 milions d’euros anuals. La xifra significa que “un de cada quatre euros s’escapa del control fiscal“, segons va afirmar el coordinador del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha) a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, quan el 2014 va comparèixer a la comissió d’investigació del Parlament sobre el frau i l’evasió fiscal. Mayo hi va afegir que “el 72%” dels casos de frau fiscal els cometen “els grans patrimonis i corporacions empresarials”. En repassem 10 exemples il·lustres. En bona part dels casos, la resolució ha acabat amb l’acceptació d’una condemna, que no implica l’ingrés a la presó, i el pagament d’una multa.
Els Carceller, anys de frau i una multa històrica
El pagament d’una multimilionària multa sense precedents evitarà que els Carceller, propietaris de la cervesera catalana Damm, ingressin a la presó, després de protagonitzar un dels majors casos de frau fiscal a la Hisenda espanyola. La setmana passada, l’Audiència Nacional va rubricar l’acord que havien assolit prèviament la Fiscalia Anticorrupció i els empresaris Demetrio Carceller Coll i el seu fill i actual president de Damm, Demetrio Carceller Arce. El pacte suposa el pagament de 92,4 milions d’euros –la suma de la quantitat defraudada més la multa imposada– i el reconeixement de la culpabilitat en 13 delictes contra la hisenda pública per part del patriarca. En concret, Carceller Coll va defraudar Hisenda en el pagament de l’IRPF del 2003 al 2007, en l’impost de patrimoni dels mateixos anys i en l’impost de successions del 2006, mentre que el seu fill va ser “cooperador necessari” en quatre dels delictes.
Segons la Fiscalia, que en primer terme havia sol·licitat penes de presó que superaven els 60 anys, el frau s’allargava des dels anys noranta, però els exercicis anteriors han prescrit i, per tant, no es podien perseguir. Inicialment es va situar la quantitat defraudada per Carceller Coll en 72 milions d’euros, però finalment s’ha limitat a 36. La raó és que legalment l’altra meitat corresponia a la seva dona, amb qui és casat en règim de guanys. Com que el procediment judicial només va dirigir-se contra l’empresari, la meitat del frau ha quedat sense rescabalar. Anticorrupció va començar a investigar Carceller Coll el 2009 amb la sospita que fingia residir fora de l’Estat espanyol, en concret a Portugal i al Regne Unit, per “eludir les seves obligacions tributàries”, quan en realitat vivia a Madrid. A més a més, va intentar ocultar el seu autèntic patrimoni a través d’un entramat empresarial amb societats radicades en paradisos fiscals com Panamà, Luxemburg o les Antilles Neerlandeses.
Amb una facturació de 963 milions el 2015 i un benefici de 92,3, Damm és la principal cervesera catalana i el vaixell insígnia de l’imperi dels Carceller, que també controlen la petroliera Disa, a banda de posseir participacions en nombroses companyies. L’origen de la fortuna familiar, cal buscar-lo a l’inici de la dictadura franquista, quan Demetrio Carceller Segura, l’avi de l’actual president de la companyia catalana, va convertir-se en ministre d’Indústria i, segons ha escrit l’historiador Josep Fontana, en certa manera institucionalitza la corrupció a gran escala del franquisme. Els seus fill i nét ampliaran un empori sorgit a l’escalf del règim.
Messi, Mascherano, potser Adriano… el frau fiscal blaugrana
Al juliol passat, l’estrella del Futbol Club Barcelona Leo Messi va ser condemnat a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals. La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, que també afecta el seu pare amb la mateixa pena, és el resultat d’haver defraudat a Hisenda 4,1 milions d’euros durant els exercicis de 2007, 2008 i 2009, com a conseqüència de no haver tributat a l’Estat els ingressos rebuts per drets d’imatge en aquest període. Al setembre de 2013, el futbolista argentí va pagar 5 milions d’euros a Hisenda, corresponents a la quantitat defraudada més els interessos corresponents. A aquesta xifra s’hi han d’afegir els 3,5 milions d’euros de multa que el tribunal va imposar fa dos mesos pel cas, dels quals 2 milions corresponen al jugador i la resta al seu pare.
Messi no és l’únic jugador del Barça que els darrers anys ha protagonitzat un cas de frau fiscal. L’Audiència de Barcelona va condemnar fa alguns mesos el també argentí Javier Mascherano a un any de presó, en el seu cas per haver defraudat 1,5 milions. El jugador, que, com Messi, no tenia antecedents i, per tant, esquivarà l’ingrés a la presó, va cometre dos delictes fiscals en els exercicis de 2011 i 2012. Finalment, el brasiler Adriano, jugador del Barça entre el 2010 i el 2016 i actualment al Roma italià, va ser denunciat per la Fiscalia per haver defraudat presumptament 700.000 euros a Hisenda. El defensa hauria ocultat a una empresa de Madeira (Portugal) els seus ingressos per drets d’imatge. Un jutjat va obrir al juliol una investigació pel cas.
Josep Lluís Núñez, condemnat pel ‘cas Hisenda’
El constructor i expresident del Futbol Club Barcelona Josep Lluís Núñez és un altre protagonista d’un cas sonat de frau fiscal. El 2011, l’Audiència de Barcelona va condemnar-lo, juntament amb el seu fill Josep Lluís Núñez i Navarro, a sis anys de presó i a pagar uns 2 milions d’euros pels delictes de suborn i falsedat documental. El tribunal va considerar provat que entre el 1991 i el 1999 havia subornat amb gairebé 1 milió d’euros diversos inspectors d’Hisenda per evitar inspeccions a la seva empresa, Núñez y Navarro, i així no haver de declarar aproximadament 13 milions. Posteriorment, el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a dos anys i dos mesos pel ‘cas Hisenda’. Núñez i el seu fill van ingressar a la presó en dues ocasions, però tot just van passar poc més de dos mesos en total fent nit al centre penitenciari.
Família Pujol, els comptes ocults a l’estranger
Sense cap mena de dubte és el cas que ha tingut un major impacte polític i sense el seu esclat, arran de la confessió feta fa dos anys per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, no s’entendria la desaparició de CDC, ara refundada en el Partit Demòcrata Català. Al juliol de 2014, Pujol va confessar que durant 34 anys la seva família havia mantingut comptes a l’estranger sense declarar, amb diners provinents del llegat del seu pare, Florenci. Segons l’Agència Tributària, la família Pujol va ocultar a Hisenda 12,4 milions en patrimoni i 4 milions més en rendes. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata instrueix actualment el ‘cas Pujol’.
Els Godia, entramat societari per esquivar el fisc
Diversos representants de la família Godia també han evitat l’ingrés a la presó per un cas de frau fiscal gràcies a un pacte amb la Fiscalia. En concret, l’any passat el marit de Liliana Godia, Manuel Torreblanca, va pagar més de 8 milions d’euros en concepte de compensació i multa pel frau fiscal comès entre els anys 2007 i 2011. Prèviament, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona s’havia querellat contra Godia –aleshores presidenta de la Fundació Godia–, Torreblanca i Francisco Javier Amat, cosí de la primera i tresorer de l’entitat, per defraudar uns 5,8 milions en el pagament de l’IRPF, l’IVA i l’impost de patrimoni. La Fiscalia va considerar que havien ocultat a Hisenda comptes bancaris a Suïssa i obres d’art del seu domicili. L’acord va suposar admetre que els Godia s’havien servit de diverses societats que controlaven per eludir les seves obligacions tributàries.
Mesos abans del pacte, 
Montserrat Caballé, la soprano que desafina amb els impostos
Al desembre passat, la soprano Montserrat Caballé va ratificar al jutjat el pacte assolit 12 mesos abans amb la Fiscalia, que implicava acceptar una multa de més de 250.000 euros i una condemna de mig any de presó per un delicte de frau fiscal. La soprano havia defraudat mig milió d’euros el 2010, en no pagar l’IRPF perquè va simular que vivia a Andorra quan en realitat ho feia a Barcelona. El 2014 va retornar la quantitat defraudada.
Cuatrecasas, expert en assessoria fiscal i defraudador
L’advocat Emilio Cuatrecasas, una de les togues d’or de Barcelona, també ha protagonitzat un cas de frau fiscal, pel qual va acceptar l’any passat una pena de dos anys de presó i el pagament d’una multa d’1,5 milions d’euros. Cuatrecasas va cometre vuit delictes de frau fiscal entre el 2006 i el 2008, període en el qual va defraudar més de 3,7 milions. Aquest expert en assessoria fiscal va ocultar la renda real obtinguda dels exercicis empresarials a través dels impostos de societats, de patrimoni, d’IRPF i d’IVA.
Sito Pons, denunciat per simular residir a l’estranger
L’expilot de motos Sito Pons podria afegir-se pròximament a la llista d’il·lustres defraudadors fiscals catalans. El seu cas no ha estat jutjat, però al juliol passat la Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia de Barcelona va denunciar-lo per un presumpte frau en simular residir a l’estranger –primer a Mònaco i des del 2013 al Regne Unit– per evadir gairebé 600.000 euros en impostos. Pons és actualment el mànager de l’equip de motos Pons Racing, que competeix al campionat del món de Moto 2. Un altre expilot, el barceloní Sete Gibernau, està acusat per la Fiscalia d’evadir 2,8 milions d’euros durant els anys 2005 i 2006 amb el mateix esquema, és a dir, simular la residència a l’estranger, en concret a Suïssa, quan en realitat hauria passat més de la meitat del temps a l’Estat, a la seva casa d’Esplugues de Llobregat.
Els Carulla i un acord de 9,4 milions
A l’abril de 2014, els germans Carulla, propietaris d’Agrolimen i una de les grans fortunes del país, van arribar a un pacte amb Hisenda per posar punt final al procés per frau que tenien obert des del 2011. Els Carulla acceptaven pagar 6,4 milions d’euros a Hisenda –a més d’una multa de 3 milions– per evitar el judici. El cas va néixer el 2011 per una querella de la Fiscalia, que acusava la família Carulla d’haver ocultat 61 milions en beneficis a través d’una operació de compravenda d’accions entre societats del mateix grup, algunes de les quals radicades en paradisos fiscals.
Ricardo Rodrigo, dos anys de presó per quatre delictes fiscals
El president del grup RBA, Ricardo Rodrigo, va acceptar fa poc més de dos mesos una condemna de dos anys de presó i el pagament de 4,8 milions d’euros a Hisenda. És la compensació per quatre delictes de frau comesos entre el 2005 i el 2008, període en el qual va deixar de pagar 2,3 milions. Rodrigo va fer servir una societat instrumental per simular que tenia uns ingressos menors que els reals, fet que li va permetre rebaixar enormement la seva factura tributària.
