Els avenços i les desigualtats en l’esport femení

Fins fa poc temps no era habitual

parlar de dones futbolistes.

Però això ha canviat:

l’equip de futbol femení d’Espanya

ha guanyat el Mundial

i el Barça de futbol femení

ara surt a la televisió

i omple estadis.

Per exemple, per la Champions,

l’equip femení del Barça va omplir

gairebé tot el Camp Nou.

I l’Alèxia Putellas,

que és la millor jugadora de l’equip,

va vendre el doble de samarretes

que Pedri, que és el millor jugador

del Barça de futbol masculí.

Però, encara que les futbolistes

guanyin moltes competicions

i tinguin èxit,

sovint reben discriminacions de molts tipus.

Per exemple, guanyen molts menys diners

que els jugadors homes

i fins i tot algunes han patit agressions

per part d’homes del seu entorn de feina,

com la jugadora Jennifer Hermoso.

L’Alèxia Putellas, per exemple,

guanya en un any els mateixos diners

que alguns jugadors de l’equip masculí del Barça

en un sol mes.

Quan comença aquesta desigualtat?

Les desigualtats entre homes i dones

en l’esport comencen

quan som petits i petites.

Sovint es diu als nens

que han de jugar a futbol

i que les nenes han de fer esports

com la dansa o la gimnàstica.

Fins i tot, hi ha gent que creu

que les noies no són bones per a l’esport.

Però no és així,

perquè tothom pot practicar

tots els esports, siguis nen o nena.

Per exemple, un noi pot fer ballet o patinatge

i una noia pot jugar a futbol

o practicar arts marcials.

Les dades diuen que

més de la meitat de dones de Catalunya

practiquen esport habitualment.

A Barcelona, per exemple,

7 de cada 10 dones fan esport.

Segons les dades,

tant homes com dones

fan esport per:

• Millorar el seu estat físic
  
  

• Divertir-se
  
  
  
• Estar més sans
  
  
  
• Relaxar-se
  

Però en l’esport federat,

que organitza competicions i partits,

hi ha 4 vegades més homes que dones.

Esport federat: és l’esport que s’organitza en clubs o equips i fan competicions entre ells.

En el cas del futbol,

que és un dels esports més coneguts,

això comença a canviar,

ja que hi ha moltes noves jugadores.

Això demostra que

tothom pot practicar

l’esport que vulgui.

Diferències en els estudis

La desigualtat es veu també

en el nombre d’homes i de dones

que estudien per ser esportistes o entrenadors.

El nombre d’homes que

estudien per dedicar-se a l’esport

és 3 vegades més gran

que el nombre de dones.

A la carrera que fan les persones

que volen ser professores d’educació física

només 2 de cada 10 estudiants són dones.

A més, en aquests estudis,

no es parla gaire

sobre esport femení,

ni sobre dones esportistes.

Això fa que moltes dones

que volen ser esportistes o professores d’esport

ho acabin deixant

perquè tenen més complicacions

perquè les contractin.

De fet, només 2 de cada 10 entrenadors

són dones

i hi ha molt poques àrbitres dones.

Un exemple més d’aquesta desigualtat

és el baix nombre

de presidentes en clubs esportius.

Per cada dona

que és presidenta d’un club esportiu

hi ha 4 homes presidents.

És a dir, poques dones manen.

Una època de canvis

Encara que hi hagi desigualtats,

la situació està canviant a poc a poc.

Cada vegada hi ha més dones

esportistes, entrenadores i presidentes.

Els ajuntaments i el govern del país

també intenten

que hi hagi menys desigualtats

i fomentar l’esport.

LGTBIQ+: és el nom que s’utilitza per referir-se al col·lectiu de persones Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals i qualsevol altre tipus d’orientació sexual o identitat de gènere.

Això no només passa amb les dones.

També cal treballar

per incloure les persones LGTBIQ+

i les persones amb discapacitat

en el món de l’esport

perquè l’esport és una manera

de cuidar la salut i divertir-se

i tothom té dret a practicar-lo.

Fe d’errades: en l’article inicial s’explicava que Putellas cobrava el mateix salari que el pitjor jugador de la Lliga espanyola en una setmana, quan en realitat havia de fer referència al sou anual, en base a l’any 2022.