08/10/2025 | 06:00
Els Comuns proposaran una resolució al debat de política general per assegurar que les grans fortunes catalanes paguin almenys el 2% de l’impost sobre el patrimoni. Introdueixen, a Catalunya, la taxa Zucman: el gran debat que s’està produint ara mateix a Europa sobre com reflotar l’impost als nous milionaris. D’aquesta manera, creuen els Comuns, es podria introduir aquesta modificació en els trams autonòmics de la llei i tapar les escletxes que permeten als multimilionaris reduir l’impost a través d’exempcions i de bonificacions.
Actualment, la Generalitat de Catalunya, al contrari del que fan la Comunitat de Madrid o Andalusia, ja grava els patrimonis milionaris amb un tipus que va des del 0,21% fins a un màxim del 2,75%. Aquesta mesura, a la qual ha tingut accés CRÍTIC en primícia, serviria per establir una nova escala autonòmica de l’impost sobre el patrimoni, amb almenys “un nou tram específic per a patrimonis nets superiors a 100 milions d’euros”, i, sobretot, ajustar les exempcions i les bonificacions que s’apliquen els milionaris amb l’objectiu d’evitar que rebaixin la base imposable i assegurar un gravamen efectiu mínim que sigui del 2%, i no menys com passa actualment.
Catalunya en Comú vol posicionar-se al Parlament com el partit que defensa augmentar els impostos als més rics per poder seguir finançant l’Estat del benestar actual, en lloc de fer més retallades a les ajudes públiques, com exigeix la dreta catalana, des de Junts fins al Partit Popular. Ho farà amb una proposta que defensarà en el debat de política general, que es votarà dijous, i que, malgrat aprovar-se, no tindria validesa legal. Això sí: aquesta mesura podria convertir-se en una condició dels Comuns al Govern del PSC de Salvador Illa per aprovar els propers pressupostos de la Generalitat, encara pendents de negociació entre el PSC, ERC i els Comuns.
Un impost que paga l’1% dels catalans
David Cid, diputat dels Comuns, reivindica a CRÍTIC que avui ja “és imprescindible parlar del debat fiscal i dels milmilionaris en un context de concentració de la riquesa i de creixement de les desigualtats”. Cal obrir aquest debat a Catalunya. Segons defensa, “a França es calcula que un impost sobre el 2% als rics amb més de 100 milions de patrimoni net podria generar 20.000 milions d’euros, diners que podrien servir per fer front a moltes necessitats socials que tenim a Catalunya”.
L’impost sobre el patrimoni només el paga a Catalunya un volum molt petit de la població, que acumula fortunes personals elevadíssimes. És un impost estatal, però cedit a les autonomies, cosa que els permet bonificar-lo al 100% —com fa el Madrid del Partit Popular— o fixar trams o exempcions diverses. Segons explicava fa uns anys el periodista Marc Font, a Públic, a Catalunya només el van haver de pagar l’any 2020 (últim amb dades fiscals) 80.155 contribuents, que van pagar una mitjana de 6.819 euros. La Generalitat va obtenir una recaptació de 546 milions gràcies a un impost que abona poc més de l’1% de la població catalana. A Catalunya, el mínim exempt és de 500.000 euros i a partir d’aquí el percentatge d’impost a pagar és progressiu. I, a més, n’estan exempts, per exemple, l’habitatge habitual, els béns d’activitats empresarials o les accions en empreses familiars.
El debat de la ‘taxa Zucman’ torna a Europa
Els impostos als superrics tornen a ser un tema de debat a tot Europa. Ha guanyat força a França —on el Govern d’Emmanuel Macron depèn ara dels vots de l’esquerra francesa. I també reapareix en tots els debats de les esquerres, tant a la Unió Europea com als Estats Units. De fet, l’Estat espanyol és l’únic país europeu que té un impost sobre el patrimoni de les persones físiques després que la majoria dels països, fins i tot els escandinaus, Dinamarca o Alemanya l’eliminessin a finals dels anys noranta o principis dels 2000.
Un informe del G20 elaborat per l’economista francès Gabriel Zucman ha reobert el debat sobre la fiscalitat de les grans fortunes en proposar un estàndard global que obligui les persones amb més de 1.000 milions de dòlars a pagar un impost mínim anual del 2% sobre el seu patrimoni. Segons Zucman, aquesta mesura podria recaptar entre 200.000 i 250.000 milions de dòlars l’any, i fins a 140.000 milions més si s’hi inclouen els centmilionaris. El Fons Monetari Internacional (FMI) també ha expressat el suport a aquesta iniciativa, que busca corregir la ineficàcia dels sistemes fiscals actuals davant l’acumulació extrema de riquesa.
