Els homes ocupen gairebé un 70% d’alts càrrecs a les administracions públiques

La paritat home-dona, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs polítics de més rellevància de les principals institucions polítiques catalanes. No hi ha paritat ni entre els càrrecs electes més importants ni als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, de les quatre diputacions provincials i de l’Ajuntament de Barcelona. La desproporció és alarmant: un 69% d’homes per un 31% de dones. On hi ha més desigualtat de gènere? El Govern català ha nomenat només una dona entre els 13 secretaris generals, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) només té dues dones entre els seus 20 alts càrrecs. Tanmateix, les dones són majoria en totes les plantilles de les principals institucions catalanes.

Com més amunt en l’escalafó, més masculinitzades estan les principals administracions públiques catalanes. És una dada que es continua repetint després d’anys de polítiques per fomentar la igualtat al món laboral. Malgrat que els governs català o de la majoria de municipis s’aproximin a la paritat en les seves llistes electorals, CRÍTIC ha volgut fixar-se més enllà: els alts càrrecs gairebé sempre són ocupats majoritàriament per homes. La desproporció és de dos homes per cada dona. Aquest desequilibri es produeix tant als governs formats per càrrecs electes —sobretot a les diputacions— com a les places de designació a dit. Mentrestant, a les plantilles de les institucions públiques la correlació és a la inversa i hi trobem el doble de dones que d’homes.

Les grans administracions radiografiades són la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona (perquè és el municipi que té més treballadors amb diferència respecte a la resta de poblacions catalanes).

Sense paritat als òrgans de govern

Els governs dels set organismes radiografiats són formats per càrrecs electes escollits per sufragi universal a partir d’unes llistes que han de seguir uns requisits que tenen l’objectiu d’afavorir la paritat d’homes i dones a les institucions. Però aquest objectiu només s’assoleix en una de les set administracions radiografiades: l’Ajuntament de Barcelona. El govern de la capital, fins i tot, està feminitzat: hi ha sis dones (incloent-hi l’alcaldessa, Ada Colau) per cinc homes.

Amb la resta de governs, però, hi ha una gran desigualtat. Pel que fa a la Generalitat, hi ha només cinc conselleres davant de nou consellers (també s’hi compta el president, Carles Puigdemont). En el cas de l’Àrea Metropolitana, es produeix la mateixa desproporció: cinc a nou.

Les diputacions, excepte en el cas de Lleida, és on hi ha més desigualtat als òrgans de govern. Així, a la Diputació de Barcelona només hi ha 5 dones per 13 homes (els homes ocupen gairebé tres quartes parts de les cadires); a Tarragona la desproporció és de dos a vuit, i a Girona encara és superior: d’una a vuit. A la Diputació de Lleida, la diferència és molt menor, ja que hi ha dues dones i tres homes.

Alts càrrecs a dit, masculinitzats

La desigualtat de gènere és encara més visible entre els alts càrrecs (secretaris generals, directors generals, gerents…) de designació directa per part dels governs autonòmic, supramunicipals o el de Barcelona. En el conjunt de les set administracions analitzades, la desproporció és d’un 69% d’homes davant d’un 31% de dones.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un organisme supramunicipal de les ciutats entorn de Barcelona, amb 600 milions de pressupost, la situació de la dona en els alts càrrecs és testimonial. Dels 20 directors, gerents i altres alts càrrecs, només hi ha dues dones, que ocupen la direcció de l’Agència de la Transparència i la Direcció de Serveis Ambientals.

Al nou Govern de la Generalitat, de Convergència i d’ERC, només una de les 13 secretaries generals és ocupada per una dona, la del Departament d’Ensenyament. La resta de secretaris són tots homes. El secretari general és el número 2 de la conselleria. En canvi, la desproporció pel que fa als directors generals (n’hi ha diversos en cada departament) és molt menor: hi ha 40 homes i 30 dones que ocupen aquest nivell d’alt càrrec a la Generalitat.

Entre les diputacions, la més desigual és la de Tarragona, on només hi ha tres dones per nou homes. A continuació, tant la Diputació de Barcelona com la de Lleida tenen quatre dones ocupant alts càrrecs de designació directa i, en canvi, hi ha nou homes al mateix nivell. Finalment, la de Girona és on hi ha menys desproporció, amb 10 dones i 15 homes ocupant alts càrrecs.

Barcelona és un bon exemple d’un govern paritari, però no ho és tant quan es posa la lupa sobre els alts càrrecs gerencials seleccionats. Els 11 gerents sectorials escollits per Barcelona en Comú —com podeu a veure a la imatge— són tots exclusivament homes.

Aquesta desigualtat queda parcialment compensada en altres espais de l’Ajuntament. Entre els comissionats del govern barceloní, hi ha cinc dones (Salut, Immigració, Ecologia, Cultura i Esports) per quatre homes (Seguretat, Economia Social, Educació i Memòria). Entre els 11 gerents de districtes de Barcelona, sis són homes, i quatre, dones.

Plantilles, amb majoria de dones

La discriminació de les dones a l’hora de pujar dins dels escalafons de les institucions públiques contrasta amb el fet que alguns d’aquests mateixos organismes tenen unes plantilles molt feminitzades.

La Generalitat, que té la plantilla més gran de Catalunya, amb més de 200.000 treballadores i treballadors, és un exemple d’aquesta feminització. Mentre que hi ha en plantilla 132.809 dones, només hi ha 68.113 homes. És a dir, una desproporció de dos a un, però en el sentit invers del que succeeix als escalafons més alts. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que disposa d’uns 500 funcionaris, segueixen una desproporció similar a la del Govern català, tot i que menys accentuada: un 56% de dones davant d’un 44% d’homes.

L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, té una plantilla més masculinitzada, amb 2.149 treballadores per 4.334 treballadors, cosa que significa el doble d’homes que de dones. Pel que fa a les plantilles de les diputacions, tant a la de Barcelona com a la de Tarragona hi ha una proporció major de dones. La diferència és superior a la barcelonina, ja que hi ha més d’un 60% de dones, i, en canvi, a l’organisme tarragoní és molt menor i les dones superen de poc la meitat de la plantilla.

CRÍTIC, malgrat la insistència en la reclamació, no ha aconseguit obtenir dades oficials ni de la Diputació de Lleida ni de la de Girona sobre la presència d’homes i de dones a les seves plantilles.