18/03/2024 | 10:18
La joventut catalana té una agenda pròpia i uns objectius a assolir de cara al 2030. Després d’un procés de consulta i recollida de propostes per part d’agents socials, institucionals i polítics, i de la participació d’unes 2.300 persones, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya ha presentat el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2030), un full de ruta a seguir i una eina de referència que guiarà les polítiques de joventut al llarg dels pròxims sis anys. Sota la premissa de vetllar i treballar per l’emancipació de les persones joves, el nou PNJCat aborda aspectes cabdals de la vida dels i les joves d’avui, com l’accés a l’habitatge, l’ocupació, la salut o la participació per tal que puguin crear un projecte de vida propi. La directora general de Joventut, Rut Ribas, exposa que el nou pla ha de “vetllar per garantir l’emancipació i projecte de vida de les persones joves i que calia actualitzar-lo perquè les inquietuds i necessitats de les persones joves són canviants”.
Per incidir de manera òptima en tots aquests àmbits, s’han dissenyat dos plans d’actuació de polítiques de joventut, un que ja ha entrat en vigor i durarà fins al 2026 i un altre que agafarà el relleu fins al canvi de dècada. Per al primer document es preveu un impacte d’uns 531 milions d’euros i hi participaran els catorze departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya. “Es tracta d’un document de referència per dissenyar totes les accions i actuacions de polítiques adreçades a joves, està fet de manera participativa a partir de la celebració del Congrés de la Joventut de catalunya 2022, on van sortir les idees principals d’aquest nou pla”, explica la directora general de Joventut. Per tal de ser el màxim de concrets possible, el PNJCat s’ha marcat quatre reptes que inclouen la independència juvenil, el benestar i la qualitat de vida, la participació i el protagonisme jove, i l’equitat i la inclusió d’aquesta franja de població.
“L’emancipació va molt més enllà de la independència habitacional”, afirma Rut Ribas
1. Independència juvenil
Entre els àmbits que configuren la independència d’una persona jove hi ha l’accés a un habitatge digne i el desenvolupament de la seva trajectòria educativa i laboral de qualitat. “L’emancipació va molt més enllà de la independència habitacional, per això hem de tenir en compte que perquè un jove pugui marxar del nucli parental ha de tenir garantit el dret a l’habitatge, el dret al treball i el dret a l’educació o formació. Si un d’aquests falla, pot afectar al desenvolupament dels altres”, afirma Ribas. En qüestió d’habitatge, la joventut catalana presenta obstacles que es materialitzen en una taxa d’emancipació del 43,8% segons les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022 (EJC22) realitzada per l’Observatori Català de la Joventut (OCJ), és a dir, menys de la meitat dels joves han marxat de la casa familiar. Per millorar aquesta situació, la Generalitat té previstos uns ajuts al lloguer jove de fins a 29 milions d’euros per tal que els menors de 35 anys puguin fer front a les despeses del lloguer, així com la reserva del 25% de l’habitatge nou a protecció oficial per a joves perquè en les zones rurals i ciutats mitjanes no hi hagi tants entrebancs per accedir al lloguer o a la compra.
En el terreny de l’ocupació, la taxa d’atur juvenil entre el col·lectiu de 16 a 29 anys a Catalunya és del 18%, segons les darreres dades de l’Enquesta de població activa (quart trimestre de 2023) i publicades a l’informe Situació laboral de la joventut, de l’Observatori Català de la Joventut. Per això, la Generalitat ha creat un programa de suport a l’ocupació juvenil, amb la incorporació de 123 professionals arreu del territori i una formació professional per a l’ocupació en format dual que pretén que els centres educatius i les empreses col·laborin per formalitzar convenis de pràctiques i, després, fomentar estades remunerades. En l’àmbit de l’educació també es contempla un Pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur, l’elaboració i la implementació del model de protocol d’orientació professional en Formació Professional i un Programa temporal de complexitat per a alumnes i famílies en situació de vulnerabilitat socioeducativa.
El 14% de les persones joves no ha recuperat la normalitat pel que fa a l’estat d’ànim en comparació a abans de la pandèmia
2. Benestar i qualitat de vida
Els resultats de l’EJC22 de l’Observatori mostren que actualment el 14% de les persones joves de Catalunya encara no ha recuperat gens la normalitat pel que fa a l’estat d’ànim en comparació a abans de la pandèmia. Ribas contextualitza aquestes dades: “Les persones joves que estan encarant la etapa adulta noten la crisi del 2020, darrere hi ha altres crisis que provoquen inestabilitat en els projectes de vida i en la salut mental”. Les mesures que proposa el Pla d’actuació de polítiques de joventut de cara al 2026, dins del PNJCat, és un treball en xarxa i la presència de referents de benestar emocional a la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), és a dir, que es destinin un nombre d’hores setmanals dels professionals de benestar emocional i salut comunitària a fer atenció directa al jovent a través de les seves oficines joves i dels 234 punts d’informació juvenil. També s’impulsarà el Programa Salut i escola: benestar emocional, en què cada institut d’educació secundària (IES) comptarà durant unes hores a la setmana amb un professional especialitzat per fer atenció directa a l’alumnat. Així mateix, també s’ha posat en marxa, des de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut el servei Obro Feel, un xat de suport i acompanyament emocional disponible 24/7, gestionat amb el suport de la Fundació Ajuda i Esperança, en què s’ofereix un espai íntim, confidencial i segur per acompanyar les persones joves que ho requereixin.
En matèria de justícia ambiental, que també forma part de la qualitat de vida del jovent, es mantindrà el títol de transport T-Jove per a menors de 30 anys, així com també s’oferirà el Pack Jove Climàtic, amb diversos descomptes i productes per a joves que participin en les activitats de conscienciació climàtica com netejar residus de zones naturals, donar roba que no els vagi bé per potenciar l’economia circular o participar d’horts urbans juvenils.
3. Participació i protagonisme jove
Per a ser agents actius de les qüestions de la comunitat i tenir un rol protagonista en la societat, cal potenciar la participació de les persones joves, així com vetllar pels seus drets i llibertats. “Ens trobem en un context força individualista i consumista i això repercuteix en la participació. Volem posar atenció en la implicació de les persones joves en el teixit associatiu i el moviment juvenil organitzat, perquè enriqueix i aporta valors per a la transformació de la societat”, diu la directora general de Joventut. A més, Ribas apunta que, en lloc de criminalitzar la joventut per la manca de feina o la impossibilitat de marxar de la casa familiar, és necessari pensar per què les persones joves no poden fer tot això.
Una de les prioritats de la Generalitat és precisament fomentar i mantenir el moviment juvenil organitzat, un pilar fonamental per crear una ciutadania més crítica. En aquesta línia, des del Departament de Drets Socials s’ha engegat una convocatòria de subvencions per a l’enfortiment de l’associacionisme juvenil i la promoció i foment del voluntariat i es destinaran cada any 50.000 euros per a l’educació en la participació, una política que, a través de la figura del delegat o delegada de classe, promourà el debat i la codecisió. També s’estan desenvolupant mètodes per incorporar les persones joves en les activitats participatives per incidir en les polítiques públiques.
A més de tenir dificultats per participar de la vida política, el jovent català també en té a l’hora d’accedir a la cultura i de tenir assegurats els drets lingüístics, digitals i a l’espai públic. Una de les mesures que s’han implementat és el programa Cultura Jove, l’antiga plataforma digital Escena 25, que ara poden gaudir també les persones joves fins als 30 anys. Aquest canal es va crear per fomentar el consum d’arts en viu i ofereix descomptes durant tot l’any. Una altra aposta és la Sala d’Art Jove de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, gestionada per l’Agència Catalana de la Joventut, un espai dedicat a la formació, promoció i professionalització de l’art jove emergent. En l’eix de protagonisme jove també s’han desenvolupat polítiques d’accés a l’espai públic per part del jovent, com un programa que preveu la cessió d’onze espais d’equipaments de la xarxa de casals cívics i comunitaris a joves, així com la transformació digital de les oficines joves de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil.
Gairebé el 40% de les dones joves catalanes van patir violència masclista en el transcurs d’un any
4. Equitat i inclusió
Una prioritat destacada dins del PNJCat és la igualtat i inclusió. Segons l’estudi Violències masclistes en l’etapa juvenil a Catalunya (2021) elaborat per l’Observatori Català de la Joventut amb vuit investigadores, el 39,4% de les dones joves catalanes d’entre 16 i 29 anys van patir violència masclista en el transcurs d’un any. Per a Ribas, aquestes dades són “esgarrifoses”, per això afirma que “cal que tots els esforços es destinin a erradicar les violències, a donar eines per identificar les violències masclistes, poder generar acompanyament perquè les dones puguin denunciar i que els testimonis puguin detectar-ho”.
Per treballar les violències masclistes i LGTBI, des de la Generalitat compten amb una Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència en cas que es detecti assetjament per raó d’orientació sexual o identitat i expressió de gènere als centres educatius, així com una estratègia per abordar la diligència deguda i el dret de les persones adolescents en situació de violències masclistes a la reparació integral a totes les institucions i unitats implicades. Per a la no-discriminació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut han establert gairebé un centenar de referents d’emancipació i inclusió juvenil per a joves en situació de vulnerabilitat, per tal que puguin desenvolupar els seus projectes de vida i promoure’n una inclusió activa al territori, així com ajuts a universitats catalanes per finançar recursos materials i tècnics per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat amb discapacitat.
En qüestió d’equilibri territorial, està planificat també un suport al desplegament territorial de les polítiques locals de Joventut amb un pressupost de més de 4 milions d’euros i l’aplicació del Programa Odisseu, que vol facilitar el retorn del talent jove als territoris rurals i la seva inserció laboral i social, així com connectar-los al teixit empresarial.
Així, aquests quatre reptes, desplegats en prioritats i concretats en objectius estratègics, esdevenen l’estructura essencial del PNJCat. Un Pla que, segons la Direcció General de Joventut, “reafirma el compromís del Govern de la Generalitat amb les persones joves mitjançant el desplegament de les polítiques de joventut, amb la finalitat última de garantir que puguin definir i construir el seu projecte de vida i participar en projectes col·lectius”. Es tracta, afegeixen, d’un “enfocament de drets que reconeix la diversitat del jovent des d’un abordatge integral i des d’una mirada interseccional” i que vol ser una eina i una crida a l’acció de tots els agents socials i de la pròpia població jove, per tal que puguin sumar-s’hi i treballar-hi conjuntament.
“Estem davant d’una finestra d’oportunitats que pot fer possible que les persones joves gaudeixin d’un procés d’emancipació amb tots els drets i el nostre compromís és vetllar perquè així sigui”, expliquen des de la Direcció General de Joventut. Segons la directora, l’objectiu és que d’aquí al 2030, “quan ens adrecem a una persona jove, aquesta pugui dir-nos que se sent satisfeta amb el seu projecte de vida”.
