14/12/2020 | 21:23
L’empresari Joan Canadell, actual president de la Cambra de Comerç, serà el número 2 de Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament del 14-F després d’haver-se imposat en les primàries organitzades per la formació postconvergent. Canadell, que va ser un dels fundadors del Cercle Català de Negocis (CCN) i dirigeix l’empresa Petrolis Independents, va arribar a la presidència de la Cambra a través de la candidatura ‘Eines de país’, impulsada per l’ANC, i ara ha decidit fer el pas a la política institucional.
Però… Què pensa Joan Canadell? L’actual número 2 de JxCat sempre s’ha caracteritzat per defensar postulats independentistes contundents i, al mateix temps, ubicar-se en l’òrbita del món convergent, mostrant-se crític amb ERC i la CUP. Canadell va arribar a ser candidat a les eleccions catalanes de 2010 per Reagrupament, l’escissió d’ERC sorgida a les acaballes del tripartit crítica amb la política de pactes d’esquerres republicana, i que va comptar amb el suport del president Quim Torra.
Canadell no es talla a l’hora d’expressar les seves opinions a Twitter i sovint realitza afirmacions contundents, com quan durant la pandèmia va piular que Espanya era “atur i mort”, en contraposició a la gestió de la crisi que, al seu parer, estava realitzant Catalunya, i que “en una Catalunya independent s’haguessin salvat milers de vides”.
Però a més a més, Canadell té opinions controvertides sobre algunes qüestions rellevants política i socialment fins ara poc habituals en boca d’un líder polític català de primera línia, i que fins ara no havia arribat a expressar cap dirigent de Junts per Catalunya o, abans, del PDECat. El número 2 de JxCat ha arribat a defensar de forma reiterada els postulats de l‘Institut Nova Història, una entitat acientífica molt criticada per l’acadèmia historiogràfica catalana, que defensa sense proves concloents que figures rellevants com Cristòfol Colom o Miguel de Cevantes eren en realitat catalans, i que Espanya se’ls havia apropiat.
Però Canadell també ha mostrar-se ambigu amb figures de la dreta radical nord-americana com Donald Trump: quan va guanyar les eleccions de 2016, va advertir a l’independentisme que “per prudència” no s’hi posés en contra, i el 2018 va afirmar que els postulats econòmics del president dels Estats Units tenien “punts d’acord” amb Catalunya. També s’ha mostrat condescendent -quan no “orgullós”- de la figura de Jordi Pujol, fins i tot quan ja s’havia fet públic l’escàndol de corrupció que l’afectava a ell i a la seva família.
Aquests són els tuits més polèmics de Joan Canadell.
Colom, Cervantes, Da Vinci i Marco Polo: tots catalans
Un dels aspectes més controvertits de Joan Canadell és el seu alineament amb els postulats de l’Institut Nova Història (INH). Aquesta fundació creada el 2007 i liderada per Jordi Bilbeny ha estat acusada pels seus crítics de practicar la “pseudohistòria”. Les tesis de l’INH es basen en la la premissa que la història de Catalunya hauria estat “manipulada i ocultada” per Castella des dels segles XV i XVI, afirmant que gran quantitat d’obres literàries castellanes són traduccions d’originals catalans i que nombrosos personatges històrics castellans i europeus són, en realitat, catalans.
L’INH ha rebut nombroses crítiques i ha estat desacreditat per part dels col·lectius d’historiadors per manca de rigor. El març de 2019, Agustí Alcoberro, Àngel Casals i José Enrique Ruiz-Domènec es desmarcaven clarament de les seves tesis, considerant-les teories conspiratives sense fonament en un article a la revista Sàpiens. El febrer de 2020 es va publicar el llibre col·lectiu Pseudohistòria contra Catalunya: de l’espanyolisme a la Nova Història que dedica diversos capítols a desacreditar algunes de les tesis de l’entitat.
Canadell s’ha alineat en múltiples ocasions amb l’ideari de l’INH i ha difós les seves tesis amb constància a les xarxes socials. Segons ha explicat, Colom era de Barcelona i familiar del 30è president de la Generalitat. No només Colom: també serien catalans Cervantes (Miquel Servent), Leonardo da Vinci, Marco Polo, los Hermanos Pinzón (“Pinçon”, segons Canadell) i Fray Bartolomé de las Casas (“firmava Casaus”). De fet, arriba a qüestionar-se si algú hauria pintat de negre el fons de la Gioconda perquè les muntanyes que s’hi veien “eren Montserrat”.
Canadell també ha defensat que la literatura catalana “és la que va crear el segle d’or” espanyol, que segons diu, va ser escrit en català “i censurat i traduït al castellà”. Obres com El Quixot, El Lazarillo de Tormes o La Celestina, segons Canadell, haurien estat escrits originalment en català. També ha criticat revistes com Sàpiens per, al seu parer, no fer-se ressò de les tesis de l’INH: “volem saber més”, deia el 2012 per referir-se a “l’espoli històric que patim”.
Canadell ha estat admirador de Jordi Bilbeny des dels inicis de l’INH. De fet, ha arribat a afirmar que en una República catalana independent caldria “un ministeri de recuperació de la memòria històrica” que hauria d’encapçalar Bilbeny. De fet, ha reclamat per a ell la creu de Sant Jordi. “La gran feina que fa Bilbeny per reescriure la nostra història algun dia serà reconeguda”, tuitejava arran de l’estrena del documental Desmuntant Leonardo l’any 2014. El documental, per cert, ha estat emès per Televisió de Catalunya.
Atacs a “els espanyols” i “els colons”: “Què no ens roba prou, Espanya?”
Canadell ha estat un dels màxims valedors de l’estratègia que passa per ubicar al centre del debat polític l’anomenat “espoli fiscal”. Ha fet servir el lema “Espanya ens roba” i el 2012 afirmava que no volia comprar loteria espanyola: “Què no ens roba prou, Espanya? Prefereixo les catalanes”.
En aquest sentit, ha fet servir en algunes ocasions expressions generalitzadores per referir-se als “espanyols” de forma despectiva. Al seu parer, “els espanyols no tenen solució”. “Els catalans hem patit als espanyols durant 15 generacions”, afirma. També ha fet servir el terme “espanyol” per atacar adversaris polítics: “Ets tan espanyol com les elits”, li va etzibar a l’excoordinador d’ICV Joan Herrera el maig de 2015, pocs dies abans de la victòria d’Ada Colau Barcelona.
Canadell també ha emprat el terme “colons” en relació a la immigració espanyola dels anys 50 a Catalunya.
L’independentisme i Trump: “Prudència” i “no situar-se en contra”
Canadell també ha manifestat les seves opinions sobre Donald Trump i les seves polítiques. El novembre de 2016, coincidint amb la victòria electoral del president republicà i arran del seu primer discurs, afirmava haver-se “sorprès” que Trump parlés del “potencial d’estat” dels EUA, i concloïa: “Cal que la política en parli enlloc de burocràcia”. Potencial d’estat és, de fet, el títol d’un dels llibres del número 2 de JxCat. Segons Canadell, aquell primer discurs va servir per constatar que “entre els EUA i Catalunya que ha visualitzat Trump hi ha molts més punts d’acord que amb Espanya”.
El mateix dia, Canadell va demanar “prudència” al “món indepe” per no “situar-se” en contra de Trump. Ho deia recomanant un article sobre Alexandre Deulofeu, pensador català que deia haver creat la “matemàtica de la història”, una disciplina amb la que predeia el futur. Segons Deulofeu, els EUA haurien d’entrar “en una etapa totalitària”.
Canadell també va referir-se l’any 2018 a l’estratègia econòmica de Trump. Al seu parer, els EUA estaven vivint “una transformació” que es basava en “potenciar l’economia real, les empreses industrials i frenar importacions asiàtiques a base d’American First”. Segons el número 2 de JxCat, aquesta seria també l’estratègia d’Alemanya i Catalunya. Al seu parer, l’antítesi d’això seria “la Hillary més buròcrata” i els oligarques espanyols.
“Orgullós” de Jordi Pujol i “gran respecte” per Jordi Pujol Ferrusola
Canadell també va fer la seva particular anàlisi del cas Pujol quan va esclatar el juliol de 2014. En un primer tuit, afirmava que “ens volem autoflagelar” perquè l’expresident havia reconegut que no havia tributat pels estalvis del pare, “mentre el Rei s’enriqueix amb 2.300 milions i no passa res”. Aquell mateix any també afirmava que Pujol havia reconegut no pagar impostos de “4 milions guanyats legalment” i en canvi Rodrigo Rato podia “robar 15 milions” i això no generava portades. Rato, però, va acabar a la presó condemnat en ferm. Segons el número 2 de JxCat, hi havia un “acarnissament” contra l’expresident: “Això de Pujol és només per omplir portades a Madrid”.
La tesi de Canadell era que Pujol havia de ser jutjat “quan tinguéssim un estat”. Però va anar més enllà: el febrer de 2015, coincidint amb les compareixença al Parlament de Jordi Pujol Ferrussola durant la comissió d’investigació del Cas Pujol, va afirmar que sentia un “gran respecte” pel fill de l’expresident: “Orgullós del meu país i del MHP Jordi Pujol”, deia. La seva conclusió de les compareixences era que els Pujol “no havien posat la mà a la caixa”.
