29/11/2023 | 06:00
La Direcció General de Joventut publicarà a final d’any la vuitena edició de l’Enquesta a la joventut de Catalunya. Segons la directora general de Joventut, Rut Ribas, “és un recurs clau no només per donar a conèixer la realitat de la situació de les persones joves a Catalunya en l’actualitat, sinó també com a font de coneixement que ens ha de permetre guiar les polítiques de futur del país adreçades a aquest col·lectiu”. La Direcció General de Joventut, juntament amb l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), treballen per acompanyar els i les joves de Catalunya en el desenvolupament del seu projecte vital i en l’exercici de la plena ciutadania. Aquesta és una tasca essencial que, com indica Ribas, s’ha de desenvolupar amb rigor. Per això, a través de l’Observatori Català de la Joventut (OCJ) s’impulsa l’Enquesta de la joventut de Catalunya, que forma part de l’estadística oficial de la Generalitat de Catalunya i que, en aquesta darrera onada, han respost més de 3.600 joves catalans. Enguany, els resultats han coincidit temporalment amb la sortida de la crisi de la Covid, i les dades obtingudes en donen informació i permeten valorar quina és la situació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el final de l’emergència per Covid al maig del 2023. Malgrat que l’escenari de crisi sanitària s’ha reconduït, els estralls de la pandèmia entre la població encara perduren, especialment entre les persones joves. De fet, la mateixa Comissió Europea, en vista de com la pandèmia de la Covid ha afectat negativament les perspectives de futur que tenien les persones joves, va designar el 2022 Any Europeu de la Joventut per fer front a aquest impacte i per posar en relleu la importància que té el col·lectiu per al futur d’Europa i de la societat global. L’objectiu, doncs, és visibilitzar-ne les necessitats i la rellevància de donar-hi suport des de les polítiques públiques.
Segons Laia Girós, directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, aquest tipus de dades serveixen per planificar les actuacions de les administracions d’acord amb les necessitats de la població jove, així com identificar problemàtiques a abordar. T’expliquem les dades més rellevants de l’Enquesta pel que fa a l’emancipació juvenil, l’accés a l’habitatge, la salut mental i la llengua.
Salut mental: un 14% dels joves no ha recuperat la normalitat
Els problemes de salut mental ja existien abans de la pandèmia, però el seu empitjorament durant la Covid va provocar una onada de casos difícil d’ignorar. La franja jove va quedar especialment tocada en el pla emocional: a l’Hospital Sant Joan de Déu, l’any 2021, van incrementar un 47% les urgències per salut mental i, segons les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022, el 54,5% de joves s’havia sentit trist o angoixat per les dificultats econòmiques sorgides després de la crisi de la pandèmia.
Els resultats de l’Enquesta de l’OCJ mostren que actualment un 14% de les persones joves de Catalunya encara no ha recuperat gens la normalitat pel que fa a l’estat d‘ànim. De la resta, un 48% l’ha recuperada del tot i gairebé un 38% ho ha fet, però només una mica. Els perfils que menys han recuperat la normalitat són les edats de 20 a 24 anys, les dones i els joves de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. D’homes, en canvi, només un 12,5% no ha tornat a la normalitat i fins a un 55% ho ha fet totalment. “Les dades ens diuen que les dones joves són les que menys han recuperat la normalitat, especialment en l’estat d’ànim, i això té conseqüències en termes de salut mental”, valora la directora general de l’ACJ. Aquestes diferències en el benestar emocional es troben en altres preguntes de l’Enquesta com l’índex de benestar WHO5, que mesura el benestar subjectiu. Els problemes amb la salut mental també podrien explicar que els adolescents percebin el seu estat de salut general com a pitjor que els de més edat.
Això té un impacte també en les relacions socials, que, segons l’avançament de dades, també han quedat malparades després de la Covid de la mateixa manera i amb xifres similars a les de l’estat d’ànim de la joventut. En aquest àmbit, però, destaca negativament la franja d’edat més gran, dels 30 als 34 anys, ja que només un 35% dels enquestats ha recuperat al complet les relacions socials que tenia abans de la pandèmia. Els adolescents de 15 a 19 anys, en canvi, les mantenen del tot en un 60% dels enquestats. Atenent la situació, aquest mes de novembre s’ha activat el servei de xat Obro Feel amb l’objectiu de prevenir i detectar problemàtiques de salut mental entre adolescents i joves, tot oferint conversa i suport de les persones voluntàries de la Fundació Ajuda i Esperança, seleccionades i formades en escolta empàtica i gestió emocional.
Estudis i feina: els joves es mantenen optimistes amb la seva trajectòria professional
La taxa d’atur juvenil entre el col·lectiu de 16 a 29 anys a Catalunya és del 14,5%, la xifra més baixa des del 2011, segons les dades del segon trimestre del 2023 de l’Enquesta de població activa i publicades a l’informe Situació laboral de la joventut, de l’Observatori Català de la Joventut. Girós contextualitza que la lògica de la taxa d’atur juvenil catalana és la mateixa que l’europea: “Les persones joves s’incorporen al mercat de treball sense experiència ni contactes laborals previs, i, per tant, la seva taxa d’atur sempre serà més alta que la dels adults. Tenim una taxa d’atur juvenil més alta que a Europa perquè l’atur general també ho és, i això és degut a les característiques del nostre model productiu”. Tot i la taxa d’atur, però, l’Enquesta revela que les persones joves amb feina puntuen amb un 7,3 el seu grau de satisfacció amb l’ocupació actual, una puntuació que és més alta sobretot a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Centrals i més baixa només a l’Àrea Metropolitana. A més, fins al 90% del col·lectiu jove creu que la seva carrera professional millorarà en els propers anys. En aquest àmbit es nota un decalatge entre les generacions més joves i les que superen la trentena: mentre que en les edats de 15 a 19 anys un 97% pensa que aniran a millor, els de més 30 ho creuen en un 84%.
Pel que fa al nivell formatiu assolit després de la pandèmia, l’Enquesta descobreix que, en comparació amb l’any 2017, ha augmentat el nombre de joves amb estudis superiors, ja que la meitat de les persones fins als 34 anys en tenen. Les dones ho han fet en més mesura que els homes, i a escala territorial aquestes xifres ballen considerablement: mentre que gairebé el 57% de joves de l’Àrea Metropolitana ha cursat estudis superiors, a les Comarques Gironines aquesta xifra arriba només al 40%, i a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Centrals, al 47,5%. La directora general de l’ACJ puntualitza que, “si bé tenir estudis superiors no els assegura el futur, sí que els brinda més possibilitats de tenir feina”. De fet, la taxa d’atur entre les persones joves amb estudis superiors és del 8,4%, mentre que la de les persones amb estudis obligatoris o inferiors puja fins al 32%.
Girós comenta que és necessari transformar el model productiu, ja que “fa dècades que sabem que la construcció, l’hostaleria i el turisme no poden ser les bases d’una economia moderna amb ocupació de qualitat”. Algunes apostes que preveu el Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat) són apropar les persones joves a sectors econòmics tradicionals com l’agricultura i l’alimentació, però incorporant-hi una perspectiva d’innovació, impulsar programes per a la millora de l’ocupabilitat de la joventut i impulsar projectes d’economia social i solidària vinculats a la producció sostenible i ecològica.
Emancipació i situació econòmica: dificultats permanents
Si es tenen en compte els joves dels 15 als 34 anys, la taxa d’emancipació, és a dir, la que mesura quants joves han marxat de la casa familiar, és del 43,8%. Això significa que menys de la meitat de la joventut catalana s’ha emancipat, tot i que hi ha una gran diferència segons la franja d’edat: dels joves de 20 a 24 anys, només ho ha fet el 17%, mentre que els que superen la trentena han marxat de la casa familiar en un 85%. Els biaixos de gènere i territorial són considerables: les dones joves s’emancipen molt més que els homes, i a Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran ho fan molt més que a les Comarques Gironines i al Camp de Tarragona. L’enquesta de l’OCJ revela també que el 26,7% dels joves són propietaris; per tant, es consolida el model de llogater com a majoritari entre aquest col·lectiu. De fet, segons dades del sistema d’indicadors de l’OCJ, una persona jove hauria de dedicar la totalitat dels seus ingressos a pagar l’import total d’un habitatge de compra lliure.
El problema de l’habitatge, sobretot entre el col·lectiu jove, no és un pic temporal, sinó una “dificultat permanent més enllà de les oscil·lacions temporals”, considera Girós. “La raó principal és que la construcció d’habitatges és un dels motors principals de l’economia i està sotmesa a una lògica de mercat especialment especulativa, que no és compatible amb la provisió d’un bé bàsic, necessari, com és l’habitatge”, explica. Les dificultats i discriminacions que viu la gent jove en matèria d’habitatge es detallen a la guia Joves llogateres, elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), pel Sindicat de Llogateres i per l’Observatori DESC, on es desenvolupen problemàtiques com la falta de lloguer social, els pisos buits o la manca d’ajudes directes.
La situació econòmica de la joventut no acompanya el panorama de l’habitatge. Gairebé la meitat dels joves tenen dificultats per arribar a finals de mes, sobretot les dones i les franges de més de 25 anys. De fet, des del 2017, ha augmentat el nombre de joves que han hagut de deixar els estudis o no han pogut començar-los per problemes econòmics, molts han endarrerit les visites al metge o la compra de medicaments, han reduït el consum d’aliments bàsics o han tingut algun problema de salut a causa de la seva situació econòmica. “La tendència de l’economia torna a ser positiva, i tant l’ocupació juvenil com la contractació indefinida mostren una tendència a l’alça. Sí que és cert, però, que, respecte al 2007, la taxa d’ocupació actual és un 15% més baixa”, contextualitza Girós. La directora general de l’ACJ apunta que el PNJCat té com un àmbit cabdal el de l’emancipació de les persones joves; per això preveuen promoure mesures com l’augment de l’habitatge social del parc públic d’habitatge o l’assoliment d’una normativa de regulació dels preus dels lloguers jurídicament consolidada i efectiva, que complementa les mesures vigents, com la línia d’ajut al lloguer jove.
Llengua i xarxes socials: un de cada quatre joves parla habitualment el català
La radiografia de la joventut catalana que ha fet l’OCJ es fixa en un aspecte en retrocés: l’ús del català. Només un de cada quatre joves parla predominantment en català. Les diferències per edat, a més, són significatives: els adolescents fins als 19 anys són els que més utilitzen el català, amb un 26,8%, mentre que els de 25 a 29 anys ho fan en un 21%. En el territori, aquestes dades es reflecteixen de manera molt desigual: els dos extrems es troben entre l’Àrea Metropolitana, en què un 17% escàs dels joves parla habitualment el català, i les Terres de l’Ebre, on aquesta xifra escala fins al 57,5%. Entre les zones amb menys ús del català es troben el Camp de Tarragona i el Penedès, i entre les que més, les Comarques Centrals, Ponent, l’Alt Pirineu i Aran.
Girós considera aquestes dades “preocupants”, tot i que apunta que “no ens han de bloquejar, sinó animar a prendre mesures i apostar per fomentar el català entre les generacions joves”. La seva interpretació dels resultats al voltant del català és “un afebliment simultani de la capacitat de retenció i d’atracció de parlants del català, i això suposa una ampliació del pes relatiu del grup castellanoparlant habitual”. Per a Joventut, aquest tema és cabdal de cara al PNJCat, que marcarà l’objectiu de desplegar i incorporar mesures concretes i accions a emprendre de manera transversal. En aquest sentit, el Govern ha impulsat la campanya pel foment de l’ús del català, sota el nom “Provem-ho en català”, i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està fent una aposta ferma per la generació de continguts digitals en català dirigits al col·lectiu jove.
L’Enquesta, de fet, posa xifres a la relació entre joves i xarxes socials, que són més utilitzades per les noies adolescents que per les de més de 30 anys: mentre que la meitat de les noies de la franja de 15 a 19 anys xateja o navega per les xarxes socials durant més de dues hores al dia, en les de la trentena aquesta dada cau fins al 20%. En els homes, les dades són notablement inferiors. El que sí que és uniforme és que gairebé tota la joventut fa ús de les xarxes i de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) de manera diària: la mitjana a Catalunya és del 88%. Per prevenir el risc d’addicció a aquestes aplicacions, Girós comenta que des de Joventut volen impulsar programes d’acompanyament i promoure l’educació digital crítica i la cultura de la ciberseguretat.
La publicació de l’informe complet de l’Enquesta, segons avança Rut Ribas, es farà a finals d’any, però ja s’ha tingut en compte en les línies generals del Pla nacional de joventut de Catalunya 2030, que, tal com exposava Laia Girós, tindrà quatre grans eixos: l’emancipació; el benestar i la qualitat de vida; la transformació social i la justícia climàtica, i l’equitat territorial pel que fa a recursos pel jovent. En el marc del XXIV Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, que va tenir lloc a Lleida el 16 i el 17 de novembre, es va comptar amb la participació de diferents experts que van analitzar les dades i temàtiques principals de l’Enquesta. El Fòrum és un espai de debat i de reflexió obert a professionals de joventut, investigadors i joves interessats en l’àmbit de la joventut.
.
