12/07/2023 | 06:00
El model punitivista i les alternatives feministes des d’una mirada antipunitivista han estat el focus del primer debat organitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) en la presentació del nou monogràfic Per la Pau, titulat La cultura del càstig: una mirada crítica. En la conversa, que ha conduït la periodista de CRÍTIC Laia Soldevila i que ha tingut lloc al Hub Social Barcelona, han participat la criminòloga Paz Francés, el politòleg i criminòleg Albert Sales i la filòsofa Clara Serra. En paraules del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, que ha donat la benvinguda als assistents, aquest tipus de sessions contribueixen a “introduir un paradigma nou de seguretat per redreçar la cultura del càstig i tenir una mirada més complexa per entendre les múltiples opcions que hi ha”.
Podeu recuperar l’acte sencer en aquest enllaç:
Els ponents han iniciat la conversa assenyalant els elements que deixen fora les polítiques punitivistes. Per a Clara Serra, el que fa el punitivisme és assenyalar com a culpables i font de la inseguretat individus particulars i, amb això, “en queden ocultes les causes profundes i estructurals”. “Un avenç punitiu està lligat al retrocés de l’Estat del benestar. Quan deixem de garantir drets, comencem a guanyar delictes”, ha afirmat la filòsofa. Per a Paz Francés, en simplificar-ho tot, les estratègies punitivistes deixen fora “els drets fonamentals de les persones preses, les investigades i les víctimes”.
En relació amb aquestes estratègies, un dels temes més polèmics i comentats ha estat la llei del només sí és sí i l’enduriment de les penes per als agressors. Serra i Paz s’han mostrat d’acord en el fet que aquesta legislació ha estat concebuda erròniament des del punt de partida perquè s’ha posat èmfasi en la llei penal en lloc de fer-ho en els drets de les víctimes i en les pràctiques restauratives. “El Codi penal espanyol en matèria de delictes sexuals és enormement punitiu. Si no hi ha una pedagogia i una aposta per assenyalar que aquesta direcció és errònia, hem posat una catifa vermella als discursos que van en contra de les dones”, ha comentat Serra. Segons la filòsofa, hi ha un problema en el fet que “la Constitució cregui més en la reinserció que els discursos d’esquerres”.
Un eix que Albert Sales destaca del populisme punitiu és la instrumentalització de la víctima, que, per a ell, posa totes les víctimes al mateix sac i transmet el missatge que “qualsevol benefici que oferim al victimari és una ofensa cap a la víctima”. En contra d’aquest argument, el politòleg assenyala que no hi ha una relació entre l’enduriment de les penes i la reducció dels delictes en matèria sexual. El que hem fet els darrers anys, hi afegeix, és “destruir els mecanismes de protecció social per un altre tipus de suposada protecció, la policial i penal”.
Algunes direccions que han apuntat els participants de la conversa sobre la cultura del càstig recalquen la importància dels mitjans de comunicació en la construcció de “què és la seguretat”, que sovint s’ha combatut amb un increment dels cossos policials. Per a Francés, els mitjans han de trobar el camí d’una informació veraç i menys esbiaixada que “no transmeti una realitat criminal distorsionada i que no generi alarmes socials infundades”. Sales ha coincidit amb la criminòloga en la necessitat de demanar mitjans de comunicació més competents en la seva feina. Per tancar, Serra ha reflexionat sobre les possibilitats de futur que, segons ella, ofereix l’antipunitivisme: “Apostar pel punitivisme és apostar per un món sense solució, on no hi ha futur. Si no consideres que algú que ha fet mal pugui deixar de fer-lo, no hi ha transformació social”.
