02/10/2026 | 15:00
La negativa de Junts per Catalunya a aprovar els decrets d’habitatge al Congrés no és un cas aïllat. Ha marcat tota la legislatura del Govern del PSOE i de Sumar. La indignació als carrers, però, tornava a sentir-se amb força davant la seu de Junts a Barcelona. “No tenim gens de por de cremar-nos per continuar defensant els interessos de les famílies catalanes”, deia una Míriam Nogueras desafiant a l’hora de fer públic el seu “no” a les reformes contra els desnonaments i els fons voltor. Amb només set diputats dels 350 que hi ha al Congrés, els postconvergents han bloquejat polítiques clau que incidien en la realitat diària i material de milions de persones a tot l’Estat, també a Catalunya.
En els últims dos anys de legislatura, Junts ha votat un 40% de cops al Congrés amb el PP, i un 35%, amb Vox. Per posar-ho en context: ERC només ha coincidit un 26% dels cops amb el PP, i un 18%, amb Vox; i Sumar només ha coincidit un 30% amb el PP, i un 25%, amb Vox. S’ha de matisar que gairebé sempre que l’esquerra ha coincidit amb el PP i amb Vox és degut al fet que una majoria molt àmplia dels diputats al Congrés han votat el mateix, en votacions que són de consens, que han estat aprovades per unanimitat. No obstant això, una anàlisi feta pel mitjà digital El Debate, que ha radiografiat 2.036 votacions al Congrés, mostra com en els últims mesos de la legislatura Junts havia volgut marcar més distàncies amb el Govern del PSOE i de Sumar i, per això, havia augmentat la seva coincidència en vots al Congrés amb el PP i amb Vox.
Quines són aquestes lleis i decrets socials tombats per Junts?
Contra els decrets d’habitatge i la regulació del lloguer de temporada
Els dos decrets d’habitatge derogats avui pretenien posar fi als desnonaments de persones vulnerables, dificultar la compra d’immobles a grans tenidors, regular els lloguers de temporada i d’habitacions i, en últim cas, aprovar la renovació automàtica dels lloguers. No és, però, el primer decret en matèria d’habitatge que tomba Junts.
El 28 d’abril passat, va votar contra el decret llei de pròrroga de contractes de lloguer. Impulsat per Sumar, permetia prorrogar dos anys els contractes de lloguer que vencien entre el març d’aquest any i el desembre del 2027. Segons una enquesta de 40dB feta aquesta setmana per a El País i la Cadena SER, el 75% de llogaters i llogateres de tot l’Estat temen haver de deixar casa seva en els pròxims dos anys.
El setembre de 2024, en ple debat sobre la crisi de l’habitatge, Junts també va impedir la tramitació de la proposició de llei per regular els lloguers de temporada i per a habitacions. S’alineava de nou amb el del PP i amb Vox per fer caure una iniciativa impulsada per Sumar, EH Bildu, Podemos i el BNG. Van justificar el seu rebuig assegurant que la proposta suposava una invasió de competències de la Generalitat i no garantia la seguretat jurídica necessària per als propietaris de pisos.
Contra l’escut social en favor de col·lectius vulnerables
El 26 de febrer d’aquest any, Junts va tombar també l’anomenat “escut social”, un decret llei que aplegava tot tipus de mesures de protecció per a col·lectius vulnerables. El text preveia prohibir els desnonaments en situació de vulnerabilitat sense alternativa residencial fins a finals d’aquest any. També incorporava el bo social elèctric i la prohibició de talls de subministrament a persones vulnerables, així com altres petites mesures tributàries. L’escut social incloïa ajudes als autònoms i deduccions per fer obres en habitatges per millorar-ne l’eficiència energètica. Segons Junts, aquest paquet de mesures és injust amb els “petits propietaris”.
Poc abans, el 27 de gener, Junts va tombar el decret òmnibus juntament amb el PP i amb Vox, un paquet que unia l’escut social i la revaloració de les pensions. Tombant aquell òmnibus, el partit liderat al Congrés per Míriam Nogueras votava també de retruc en contra de la revaloració de les pensions, que preveia una pujada del 2,7% per a les contributives, un 7% per a les mínimes i un 11,4% per a les no contributives i l’ingrés mínim vital. Junts, però, sí que va votar la revaloració de les pensions un mes després, quan la mesura va ser separada del paquet de l’escut social.
Contra la reducció de la jornada laboral: “Desapareixerà la cultura de l’esforç”
El setembre de 2025, Junts va tornar a unir-se al PP i a Vox per votar contra la reducció de la jornada laboral. La norma, elaborada pel Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, pretenia reduir la jornada a 37,5 hores setmanals, una jornada que avui és superior a la que tenen la majoria de països de l’entorn. En aquella ocasió, Nogueras va dir que “quan desapareix la cultura de l’esforç, comença a florir l’empobriment”. Hi va afegir que Junts estava a favor de generar riquesa “sense absentisme laboral”.
Contra els impostos a les grans empreses energètiques
Junts també va tombar, el gener de 2025, un gravamen per a les grans empreses del sector energètic. De nou amb el PP i amb Vox, Junts va votar “no” a una taxa que ja s’havia aplicat el 2024 i amb la qual s’havien recaptat 1.100 milions d’euros només en un any. A més, la norma preveia incloure bonificacions per a empreses que invertissin en activitats per a la transició ecològica i la descarbonització.
Junts va argumentar que volia retenir les inversions de les grans energètiques al Camp de Tarragona, principalment de la ja molt subvencionada Repsol, on la petroliera suposadament tenia previst invertir més de 1.000 milions d’euros en els pròxims anys. La portaveu del grup català al Congrés, Míriam Nogueras, va arribar a dir que el seu partit no posaria “en risc les inversions estratègiques al Camp de Tarragona ni els llocs de treball” de la petroquímica.
Contra el repartiment de nens migrants: “Saturarà Catalunya”
Junts també va votar en contra de la presa en consideració de la reforma de la Llei d’estrangeria del Govern espanyol que es va proposar el juliol de 2025 per fer una millor distribució de menors migrants entre totes les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa, impulsada pel PSOE, per Sumar i per Coalició Canària, va ser tombada després de sumar els vots en contra de 177 diputats del PP, de Vox i del mateix Junts. Per què van votar que no? Segons Junts, es van oposar a la iniciativa perquè la nova normativa podria obligar Catalunya a acollir més joves migrants dels que li tocarien. “Ens oposem a seguir saturant Catalunya”, va dir aleshores Míriam Nogueras, amb referència a l’acollida de nens i nenes migrants.
