11/12/2024 | 06:00
Als hospitals hi ha moltes persones
que treballen per millorar la salut de la població,
però cadascuna d’aquestes persones
fa feines molt diferents.
Encara que totes les persones treballadores dels hospitals
siguin igual de necessàries
per a la salut de les persones ateses,
hi ha gent que encara pensa
que els metges són més importants que la resta.
Però no és així
perquè les infermeres i altres professionals
com els tècnics d’infermeria i zeladors
són imprescindibles.
Tècnic/a d’infermeria: professional que s’encarrega que la persona atesa estigui còmoda i que dona suport a la infermera. Per exemple, dona medicaments, canvia els llençols del llit o recull mostres d’orina.
Zelador: persona que acompanya les persones ateses dins de l’hospital i porta les mostres com la sang o l’orina al laboratori.
9 de cada 10 infermeres són dones.
Les infermeres s’encarreguen de cuidar les persones,
però això no significa que només curin ferides,
sinó que cuiden les persones
en l’àmbit de la salut física, psicològica i social.
És a dir, sentir-se bé amb un
i una mateixa i la resta de les persones.
A més de tenir en compte com es troba una persona,
també tenen en compte com és la seva vida
i què pot fer aquesta persona per estar millor.
Les infermeres fan diverses tasques com:
- Parlar amb les persones ateses
per saber què els passa i si és greu. - Tenir cura de la salut de les persones,
tant si tenen alguna malaltia com si no la tenen. - Vigilar si un tractament funciona o no.
- Donar suport a les persones ateses
perquè sentin que l’hospital o el centre sanitari
és un lloc de confiança.
No hi ha prou infermeres
Com que les infermeres fan totes aquestes feines,
sovint estan molt enfeinades
i no arriben a poder fer-ho tot amb el temps suficient.
Aquesta situació de “sobrecàrrega laboral”
és deguda sobretot a la manca d’infermeres als centres sanitaris.
Sobrecàrrega laboral: quan hi ha massa feina i poques infermeres.
A Catalunya tenim la meitat d’infermeres
que en altres països del nord d’Europa.
O sigui, a Catalunya hi ha
menys infermeres de les que hi hauria d’haver.
De fet, un estudi diu que falten gairebé 20 mil infermeres
per arribar al nombre que tenen
la majoria dels països de la Unió Europea.
Hi ha infermeres que han de visitar
fins a 18 persones cada dia.
També treballen durant moltes hores seguides,
a vegades de nit o el cap de setmana,
i moltes tenen contractes de feina temporals.
Per tot això, han de fer molts esforços
per poder atendre tothom amb temps i qualitat.
Això provoca que l’estrès que pateixen moltes infermeres
tingui un efecte en la seva vida.
1 de cada 3 infermeres té problemes de salut mental
i moltes dormen menys de sis hores al dia.
Apostar per la sanitat pública
Moltes infermeres demanen millores
per tal de canviar les situacions dolentes i difícils
de les persones professionals de l’àmbit de la salut.
Per exemple, demanen:
- Contractar més infermeres.
- Fer contractes que no siguin temporals.
- Millorar els materials dels centres sanitaris.
També reclamen que es valori més la feina que fan.
Les infermeres també demanen
que hi hagi un nombre similar d’infermeres
a les diferents zones de Catalunya.
Això és perquè no hi hagi diferència
en la qualitat de l’atenció que rep una persona
quan va al seu centre sanitari
en comparació amb algú d’un altre poble o ciutat.
Totes aquestes demandes que fan les infermeres
i una gran part dels professionals del sector sanitari
demostren que la sanitat pública és molt important.
Per les infermeres i altres professionals,
cal enfortir l’atenció primària,
ja que és el primer lloc on acudeix una persona
per revisar la seva salut.
Atenció primària: part de la sanitat pública que fa la seva feina al CAP, el centre d’atenció primària. És el lloc més proper a casa on una persona pot anar al metge o a la infermera per rebre una visita mèdica.
També és el centre sanitari on es prevenen malalties
i on les persones ateses van més sovint
per temes de salut.
Protegir l’atenció primària implica
defensar la sanitat pública,
que es preocupa de cuidar les persones,
siguin pobres o riques.
Però, a fi que això es compleixi,
cal que les persones que hi treballen
tinguin bones condicions de feina
i que es valorin totes les persones professionals
perquè totes són necessàries.
