18/11/2024 | 06:00
Republicà: que no vol que hi hagi reis.
Els últims anys els cinemes de Catalunya
han projectat pel·lícules
que parlen d’històries i persones reals
que no són riques ni famoses
i que tenen en compte persones del passat
que han ajudat a millorar el món.
Aquest tipus de pel·lícules
intenten recuperar la memòria històrica
per tal de no oblidar el passat.
Són cinema social, és a dir,
pel·lícules que denuncien situacions injustes
perquè no tornin a passar.
Memòria històrica: recordar fets històrics que van passar fa temps i van marcar la societat.
Un exemple d’això és la pel·lícula El mestre que va prometre el mar,
que explica la història d’Antoni Benaiges.
L’Antoni va néixer l’any 1903
en un poble de Tarragona, al sud de Catalunya.
Primer va ser pagès,
però després va voler ser mestre.
En una escola de Vilanova i la Geltrú, també prop de Tarragona,
va conèixer el pensament del pedagog Freinet,
que tenia una manera concreta d’educar els infants.
Pedagog: persona que estudia i explica diferents maneres d’ensenyar a la gent.
Freinet creia que l’educació
podia fer que el món fos menys desigual
i la seva manera de fer classe
era que els infants experimentessin
i que tinguessin llibertat.
A més, era una educació laica,
és a dir, que no ensenyava res sobre la religió.
Uns anys després d’aprendre tot això,
l’Antoni Benaiges se’n va anar a ser professor
a una escola de Bañuelos, un poble situat prop de Burgos,
i que era molt pobre,
ja que no hi tenien electricitat ni aigua corrent.
Algunes persones creuen
que l’Antoni va portar la modernitat a aquest poble,
però de seguida a algunes persones del poble
no els va agradar que el mestre de l’escola
no ensenyés la religió catòlica
i que parlés de la llibertat.
L’any 1936, abans que comencés la Guerra Civil,
l’Antoni va prometre als seus alumnes
que els portaria a veure el mar,
ja que mai l’havien vist.
Els nens i les nenes van escriure
com s’imaginaven que seria el mar,
i ho van redactar en llibretes
que encara es conserven.
Però no van poder anar a veure el mar amb el seu professor
perquè l’estiu de l’any 1936 el bàndol franquista
el va detenir i el va afusellar.
Franquista: ideologia que dona suport a Francisco Franco, un dictador que va reprimir durant quaranta anys moltes persones que no pensaven com ell, sobretot si no creien en el rei, ni en Déu.
El cos d’Antoni Benaiges es va buscar
en una fossa comuna amb més de 100 cadàvers més,
però encara no s’ha trobat.
Això significa que, després de matar-lo,
els franquistes el van enterrar
amb moltes més persones
sense avisar la seva família.
Fossa comuna: lloc on s’enterra més d’una persona i sense identificar. Durant la dictadura franquista, es van enterrar molts republicans en aquest tipus de fosses.
Aquesta història la va conèixer l’investigador Sergi Bernal
quan estava buscant informació
sobre altres persones enterrades en fosses comunes.
L’assassinat d’aquest mestre republicà
és un exemple concret de la violència dels franquistes
contra les persones que no pensaven com ells.
Va haver-hi molts altres professors
que els franquistes van matar
perquè eren republicans, comunistes o catalanistes.
Comunista: ideologia que no vol que existeixi la propietat privada ni les classes socials, que no hi hagi ni rics ni pobres.
La història d’Antoni Benaiges
ara es pot veure en una pel·lícula,
i això ajuda que les persones joves
puguin conèixer la història de Catalunya i d’Espanya.
A més d’aquesta pel·lícula que recorda l’Antoni,
últimament s’han gravat altres històries,
com la que explica qui és Manolo Vital.
El Manolo era un veí del barri de Torre Baró de Barcelona,
que va aconseguir que hi hagués un bus al seu barri,
que estava molt lluny del centre de la ciutat.
Tots aquests exemples demostren
que la cultura pot ser una manera
de pensar de manera crítica
i de conèixer persones i comunitats
que lluiten per aconseguir millores a la societat.
