Crític Cerca
Notícies

La ‘maleïda hemeroteca’ d’Íñigo Errejón i el referèndum català

El líder de Más País era partidari del referèndum i en una entrevista a CRÍTIC el 2014 va defensar la consulta del 9-N "fins i tot si hi ha mesures legals en contra".

04/11/2019 | 19:00

Foto: BLANCA BLAY

Íñigo Errejón, exnúmero 2 de Pablo Iglesias a Podem, és un dels dirigents de l’esquerra madrilenya que millor coneixen Catalunya. Durant anys, fou un dels polítics espanyols que més van defensar el referèndum d’autodeterminació com la via per resoldre el conflicte polític català. Però des que és el líder de la nova formació Más País, ha virat el seu discurs i ara aposta simplement per un “acord ampli” entre catalans que “respecti la llei”. A CRÍTIC recuperem la seva ‘maleïda hemeroteca’ sobre el referèndum i analitzem les claus de la seva relació amb Catalunya.

2014: cal votar “fins i tot si hi ha mesures legals en contra”

“El 9-N s’hauria de votar, fins i tot si hi ha mesures legals en contra, perquè fer-ho no atempta contra la convivència de ningú”. Així de contundent s’expressava Íñigo Errejón en una entrevista a l’octubre del 2014 a la revista ‘Dossier Crític PROCÉS’. Eren les setmanes prèvies a la consulta del 9-N i aquell any Podem començava a fer les primeres passes amb un discurs partidari del dret a decidir per a Catalunya. Errejón es mostrava contundent: “Prohibir una votació respon a una visió ideològica tancada i curtterminista dels sectors més reaccionaris de la dreta espanyola, que juguen a guanyar les eleccions estimulant l’anticatalanisme”. I seguia així: “Amb la prohibició no se soluciona un problema democràtic plantejat per una mobilització massiva. Estem a favor que es pugui votar i entenem que la ciutadania provi d’assegurar els mètodes per poder-se expressar”.

Errejón entrevistat a la revista 'PROCÉS' el 2014.

2016: “Catalunya no ha d’esperar”

“Els catalans tenen dret a decidir la seva manera de relació amb la resta de l’Estat, com van fer per exemple els escocesos”. “El dret a decidir de Catalunya no es pot ajornar. Crec que és un reclam àmpliament majoritari en la societat catalana”. “Catalunya no ha d’esperar. Més enllà que sigui una demanda social majoritària, […] no hi ha cap més alternativa a la d’un referèndum amb garanties, però crec que aquestes garanties no només es guanyen aquí sinó que també es guanyen amb un canvi polític a l’Estat espanyol”. Els tres fragments corresponen a declaracions d’Íñigo Errejón en entrevistes concedides els anys 2014 a ‘El País‘, 2015 a l”Ara‘, i 2016 a ‘Nació Digital‘ i mostren un suport inequívoc de l’aleshores número dos de Podem a un referèndum d’autodeterminació com a via per resoldre el conflicte polític català.

No eren paraules esporàdiques: amb només una cerca ràpida a l’hemeroteca en trobem desenes de similars. El 2016, per exemple, Errejón va participar en un ‘30 minuts‘ a TV3 en què, a banda de defensar novament el referèndum acordat com la millor via per resoldre el conflicte —i acceptar-ne el resultat—, va afirmar amb relació a la qüestió que “és clar que la llei és la base de la convivència, però per sobre de la llei hi ha la democràcia”. I, el 2017, va declarar que qualsevol consulta, encara que fos unilateral, era “legítima”: “no és una qüestió d’independència; és una qüestió de democràcia” . Quatre dies abans de l’1 d’octubre, insistia a TV3 que la solució al conflicte era un “referèndum pactat, acordat i amb garanties” i que aquest “es farà tard o d’hora”.

2019: “Un acord ampli que reuneixi una majoria dels catalans”

Han passat poc més de dos anys des d’aquesta darrera declaració i les coses han canviat força, amb la seqüència de l’1-O, l’empresonament dels dirigents polítics i socials independentistes, la intervenció de l’autonomia catalana via 155, el judici del Procés i, en el cas personal d’Errejón, la ruptura definitiva amb Pablo Iglesias i la sortida de Podem per impulsar el seu propi projecte polític. Ja com a líder de Más País, i pocs dies abans d’afrontar unes eleccions estatals en què les enquestes donen una representació petita a la seva formació (entre 4 i 6 diputats), el discurs del polític madrileny sobre Catalunya també s’ha modificat sensiblement.

Errejón ha passat de defensar un referèndum a un “acord de convivència que respecti la llei”

El que durant temps va ser considerat el gran ideòleg de l’aposta plurinacional de Podem, en part gràcies a una sensibilitat adquirida durant el seu ‘passat’ català, ja no parla de referèndum ni defensa el dret a l’autodeterminació com la sortida per superar el conflicte polític. Ara advoca per un “acord ampli que reuneixi una majoria dels catalans i després se sotmeti a l’aprovació de la majoria dels catalans“. Ja no veu vàlida una solució que doni com a resultat “la meitat més u” dels ciutadans. En una entrevista a Onda Cero, insistia que cal “un nou acord de convivència que respecti la llei i que tingui el suport de la majoria dels ciutadans”. Per tant, el referèndum d’autodeterminació en queda fora, perquè “a la Constitució no es recull”. Més País al complet ha fet seu el discurs del líder, i el seu cap de llista a Barcelona, Juan Antonio Geraldes, repeteix el mateix fil per randa.

Errejón, un antic ponent en xerrades de l’Esquerra Independentista

Íñigo Errejón és un dels dirigents de l’esquerra madrilenya que millor coneixen Catalunya i el moviment independentista, en bona part gràcies al parell d’anys que va viure a Girona. Aquella etapa, entre el 2006 i el 2008, li va servir per aprendre català, un idioma que ha utilitzat constantment en les campanyes electorals en què ha participat al Principat des del 2015, i per teixir vincles personals amb membres de l’Esquerra Independentista. De fet, no era estrany veure’l a El Forn, el casal independentista de la ciutat, fundat el 2000. A la seva tesi doctoral —presentada el 2012—, fa una referència explícita als amics d’aquella època i a allò que li va aportar viure a Catalunya: “Als Països Catalans vaig tenir sempre una terra d’acollida. Allí vaig comprendre la importància de les arrels, la identitat i els seus acompanyants necessaris”.

Els anys 2013 i 2014 va fer de ponent en actes de la CUP, en què parlava sobre l’autodeterminació i la sobirania al segle XXI

Aficionat a la música i la cultura en català —l’exdirigent dels comuns Xavier Domènech havia explicat que li agraden grups com Obrint Pas, Feliu Ventura o At Versaris—, la relació d’Errejón amb Catalunya abans del seu salt a la política institucional també va teixir-se a través del moviment estudiantil. Com a membre de l’Asociación Universitaria Contrapoder de la Universitat Complutense de Madrid es relacionava amb l’Alternativa Estel, una de les dues organitzacions –l’altra era la CEPC– que confluirien posteriorment en l’actual Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

A poc a poc, l’ara líder de Más País va convertir-se en un ponent més o menys habitual en xerrades i actes de l’entorn de l’Esquerra Independentista. Va participar, per exemple, en una xerrada a la UPF el 2007 organitzada pel SEPC en col·laboració amb Endavant, o en la vuitena Trobada d’Estudiants dels Països Catalans, que va fer-se el 2011 a Celrà i que també organitzava el SEPC. Durant els anys 2013 i 2014 també va fer de ponent en actes de la CUP, en què parlava sobre l’autodeterminació, la sobirania al segle XXI o les experiències internacionals dels processos participatius, que coneixia de primera mà després de ser assessor dels governs de Bolívia i de Veneçuela.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació