Crític Cerca
Notícies

L’Agenda 2030, una oportunitat per avançar en els drets de les dones

A Catalunya, l'Agenda 2030 feminista impulsa propostes feministes en el marc dels objectius globals de l'ONU per al desenvolupament sostenible i l'erradicació de la pobresa

08/04/2019 | 07:30

L’Agenda 2030 aprovada per les Nacions Unides planteja uns objectius globals per al desenvolupament sostenible i l’erradicació de la pobresa. Ara cada Estat i ens locals estan treballant sobre com implementar aquests objectius. En aquesta feina de concreció, nombroses entitats, també a Catalunya i a Barcelona, hi han vist una oportunitat per impulsar mesures feministes. A Catalunya existeix la iniciativa de l’Agenda 2030 feminista, on participen diferents entitats. Proposen mesures que haurien d’implementar-se per reforçar els drets sexuals i reproductius. A més, han participat en una aliança a escala internacional que es compromet a fer un seguiment de les polítiques públiques que impulsin les administracions.

Els 17 objectius de l'Agenda 2030 que han plantejat les Nacions Unides / ONU

Un repte global

Al setembre del 2015, gairebé uns 200 països es van posar d’acord. Ho van fer per unanimitat en el marc de les Nacions Unides. Van acordar l’Agenda 2030 amb 17 Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) globals. Prou genèrics perquè tothom hi estigués d’acord, prou importants perquè les entitats que hi treballen vegin opcions d’avançar. I ho van fer amb un objectiu temporal: l’any 2030.

Els estats van introduir la igualtat de gènere en l’ODS número 5, que engloba diferents metes com: posar fi a la discriminació de les dones i les nenes, a la violència contra elles, reconèixer el treball domèstic i promoure la responsabilitat compartida a la llar o aprovar polítiques per promoure el seu apoderament. L’Agenda ja no es pot modificar, però cada Estat, cada ajuntament, cada entitat, hi pot incidir a l’hora de decidir com s’aplica en l’àmbit local.

Per aconseguir que l’aplicació de l’Agenda 2030 incideixi especialment en els drets de les dones, aquest mes de març a Nova York unes 2.000 entitats de tot el món han acordat la Declaració Agenda 2030 feminista, on es comprometen a fer un seguiment de les polítiques públiques. A Catalunya existeix la iniciativa Agenda 2030 feminista, impulsada per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i l’entitat Creación Positiva i altres plataformes i xarxes.

Del que és global, a l’àmbit local

Per tal d’aplicar l’Agenda 2030, el Govern de Pedro Sánchez va crear un comissionat, amb la catalana Cristina Gallach al capdavant. A Catalunya, al febrer del 2017, es va crear la Comissió Interdepartamental que ha d’elaborar una proposta de Pla nacional per vetllar pel compliment dels ODS.

I els ajuntaments també hi treballen. “Fins ara, els ens subestatals tenien poca rellevància en acords internacionals d’aquest tipus. Però, amb l’Agenda 2030, per primera vegada es tenen en compte aquests ens per complir els Objectius de desenvolupament sostenible. Segons càlculs de les mateixes Nacions Unides, cal la implicació dels ens locals perquè es puguin complir entre el 65% i 69% dels objectius“, remarca el director del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Canal. Hi afegeix que l’Agenda 2030 no és legalment vinculant per als estats però que té uns indicadors per mesurar el compliment dels objectius. Per tant, com que és un compromís polític, hi ha una certa pressió per mostrar resultats positius.

Cal la implicació dels ens locals perquè es puguin complir entre el 65% i el 69% dels objectius de l’Agenda 2030

L’Ajuntament de Barcelona està treballant en una plataforma que integri els diferents plans que ja té i que compleixen les recomanacions de l’Agenda 2030. “Hem fet un informe de coherència municipal amb els ODS i també proposem noves mesures de governança. Per exemple, que hi hagi un responsable que també s’encarregarà d’una comissió transversal que pugui centrar-se en els indicadors que han de servir per avaluar el resultat del compliment dels objectius de l’Agenda 2030”, explica Ramon Canal. Hi afegeix que “Barcelona no parteix d’un full en blanc” precisament perquè ja tenia acords i plans de treball que després s’ha vist que recullen el que diuen els ODS.

El Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022, l’Estratègia d’inclusió social i reducció de les desigualtats 2017-2027, el Pla per la justícia de gènere 2016-2020 i el Pla director de cooperació per a la justícia global de Barcelona 2018-2021 són els documents triats amb els quals l’Ajuntament ha fet la prova de coherència amb els ODS, tot i que no són els únics que hi ha.

La implicació de les universitats

Des de l’àmbit universitari també es veu l’Agenda 2030 com una oportunitat de transformació, ja que “per primera vegada aquesta agenda política incorpora l’educació superior, i fa referència a l’accés equitatiu d’homes i dones” a la universitat, segons la vicerectora de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pastora Martínez Samper.

A Catalunya, les 12 universitats treballen sobre com integrar els ODS de l’Agenda 2030 en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya. A escala espanyola es fa el mateix en el marc de CRUE Universidades Españolas. Per Martínez Samper, que també és la presidenta de la Unitat d’Igualtat de la UOC, “tot i que l’Agenda 2030 té contradiccions, perquè diu el que s’ha d’aconseguir però no diu com, és una oportunitat per a la universitat per abordar els reptes”.

A Espanya només hi ha un 21% de catedràtiques. La segregació vertical és un dels temes a tractar en el pla d’igualtat de l’Agenda 2030 feminista

Quan la vicerectora Pastora Martínez Samper es va incorporar a la UOC, va veure que l’Agenda 2030 els permetia canalitzar les transformacions que volia fer. Entre les diferents iniciatives, la vicerectora de Globalització explica que estan fent “un nou pla d’igualtat que incorpori un canvi intern, ja que amb la diagnosi que hem fet hem detectat que, tot i que hi ha una cultura directiva igualitària, ens cal incorporar la perspectiva de gènere“. Hi afegeix que des de la UOC han vist que “tal com passa en la resta d’àmbits, a la que es puja en la carrera professional hi ha més homes i menys dones”. Això passa a Catalunya, a les universitats europees i també a la resta de l’Estat; afirma que “a Espanya només hi ha un 21% de catedràtiques. Aquesta segregació vertical és un dels temes a tractar en el pla d’igualtat. Però també veiem una segregació horitzontal: hi ha moltes carreres feminitzades, com psicologia i magisteri, i d’altres molt masculinitzades, com les enginyeries. De fet, a tot Europa hi ha un dèficit de dones a les enginyeries”. Martínez Samper hi afegeix més dades: “Segons el Grup de Recerca de Gènere de la UOC, hi ha estudis que diuen que cap als 5 anys ja es configuren els estereotips de gènere, per la qual cosa cal treballar d’hora”.

Segons la vicerectora, l’objectiu temporal de l’Agenda és optimista. “Es posa l’any 2030 com a objectiu; però, pel que fa a l’accés igualitari als estudis, hi ha molta feina a fer, i dubto que s’hi arribi. Es tracta d’anar avançant”. Acaba reivindicant “el paper de la universitat en la construcció de l’Agenda, ja que aquesta no marca el full de ruta. Reivindico el paper de la universitat per dotar dels instruments que permetin arribar als objectius globals”.

Part de la delegació de Catalunya a la 63a secció de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW63) que va tenir lloc a Nova York el març de 2019/ AGENDA 2030 FEMINISTA

Les crítiques principals a l’Agenda 2030 des del feminisme

L’Agenda 2030 “és una oportunitat d’articular diverses agendes clau per garantir els drets humans i, sobretot, els drets humans de les dones. Però cal fer-ho des d’una perspectiva feminista que vinculi tots els sectors, per tal d’aconseguir que sigui realment transformadora. Si no és així, serà paper mullat”, sentencia Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

Seguint el seu argument, la coordinadora de Creación Positiva, Montse Pineda, diu que cal aplicar una mirada feminista a tota l’Agenda 2030, no només a l’ODS 5, que és el que tracta de la igualtat de gènere, perquè, hi afegeix, “no podem parlar del treball decent i del creixement econòmic sense parlar de la divisió sexual del treball“, per exemple.

“L’Agenda 2030 ha de tenir una perspectiva feminista que vinculi tots els sectors o serà paper mullat”, diu Sílvia Aldavert

Des de l’Agenda 2030 feminista incideixen especialment a garantir els drets sexuals i reproductius de les dones. “Les societats no poden ser justes i equitatives sense el reconeixement i l’exercici ple d’aquests drets. La seva vulneració suposa una vulneració dels drets humans. Aquests drets no només garanteixen l’accés a l’atenció en salut sexual i reproductiva, sinó que també garanteixen l’autonomia de les dones, sense cap discriminació, per prendre les seves pròpies decisions en tot el que correspongui a la seva sexualitat. Per això es requereix una educació i una informació veraç, oportuna, científica i sense prejudicis”. Tenint en compte això, “per assolir els ODS és imprescindible el reconeixement i l’exercici ple dels drets sexuals i reproductius de les dones i de les persones heterodissidents. Mentre aquestes no gaudeixin de la sobirania corporal, tenint el control sobre el seu cos i la seva sexualitat, se’ls seguiran negant i violant els drets humans“.

En aquest sentit, les entitats que impulsen l’Agenda 2030 feminista han elaborat un document amb diferents mesures com educar en l’equitat de gènere eliminant els prejudicis i les pràctiques basades en la idea d’inferioritat o de superioritat de sexes, transformar el sistema capitalista heteropatriarcal qüestionant el fonamentalisme del mercat sobre l’economia i posant al centre de l’anàlisi econòmica la vida o erradicar totes les violències masclistes per aconseguir una pau positiva.

Una oportunitat per a l’acord

L’Agenda 2030 proposa uns indicadors que serveixen per avaluar el compliment dels ODS i comparar el compliment per part dels diferents estats. “Ara les ciutats estem buscant un sistema propi d’avaluació”, segons Ramon Canal. S’està treballant en el marc de l’àrea metropolitana; però, a més, Barcelona vol que per al proper mandat hi hagi un sistema propi d’indicadors més pensats per als barris i districtes.

Segons Canal, en els últims anys han vist que hi havia situacions pendents de mesurar, també des de la perspectiva feminista. Diu que “la intenció és poder avançar en la igualtat salarial, en les pensions i la incidència que tenen en la pobresa, ja que aquesta és més femenina que masculina. I també cal incidir en la igualtat en la presència pública. També s’ha treballat en la cultura, on la presència de les dones era menor, i en urbanisme, per tal que les actuacions responguin a les necessitats de les dones”.

Per complir els objectius de gènere de l’Agenda 2030, Barcelona prepara un sistema propi d’indicadors més pensats per als barris i districtes

“Un dels grans avantatges dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 és que són una oportunitat per arribar a acords”, segons Canal, perquè molts països diferents, alguns dels quals no es poden anomenar democràtics, s’han posat d’acord en els ODS. “A l’hora de fer relacions internacionals, on Barcelona hi té un paper destacat, per exemple, en la cooperació euromediterrània, l’Agenda 2030 permet revitalitzar les relacions. Potser en altres àmbits no ens posaríem d’acord, però els ODS ens donen una oportunitat de parlar sobre temes comuns”.

Des de l’Agenda 2030 feminista reflexionen, però, que “si els drets humans de les dones no són transversals a tots els ODS, hi ha el risc de deixar molta gent enrere”.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu a finals d'any el pròxim Dossier CRÍTIC.

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació