03/05/2017 | 10:02
La diputada i portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, Anna Gabriel, va assegurar ahir al programa ‘La Klau Crítica’ que “l’Estat ja ha suspès el referèndum” i, per tant, el Govern de Junts pel Sí ha de tenir la “determinació per convocar-lo i celebrar-lo” sense pla B. La diputada de la CUP va demanar a “tots els membres del Govern català” que afrontin la “repressió que comportarà” i va dir que els 10 diputats de la CUP estan disposats “a afrontar les conseqüències, fins i tot si són penals”. La CUP, segons va deixar clar Gabriel, “no seguirà amb la vida parlamentària ordinària com si res hagués passat si no se celebra el referèndum per manca de determinació del Govern català”. Sergi Picazo ha conversat amb ella sobre els seus orígens polítics, el camí cap al referèndum i els reptes de l’esquerra independentista més enllà del Procés. Després de l’entrevista, es van afegir al debat els periodistes Roger Palà (CRÍTIC), Laia Altarriba i Marc Font (‘Públic’).
La dirigent cupaire es va mostrar molt crítica amb el nou espai dels Comuns i, sobretot, contra els membres del grup parlamentari de Catalunya Sí que Es Pot. “Els Comuns no són els mateixos abans i ara. S’acosta el moment de la convocatòria del referèndum i ja anem tard en teixir una aliança amb un espai polític que no entenem com no se suma a la defensa del referèndum”, va afirmar. “Em preocupa el que pugui esdevenir el nou partit dels Comuns”, va reblar.
CRÍTIC us ofereix un resum de l’entrevista amb les 15 frases més destacades d’Anna Gabriel a ‘La Klau Crítica’.
“Hipocresia” al Parlament
“Mai he amagat que en els dos primers debats previs sobre si concórrer a les eleccions catalanes, abans del 2012, jo em vaig posicionar en contra del salt al Parlament.”
“No sé si el Parlament és Matrix. Matrix pot ser molt més interessant que el Parlament. Al David Fernàndez sempre li discutia aquest símil que va fer. El Parlament està fonamentat en unes polítiques que instal·len el cinisme i la hipocresia política. Jo encara no m’hi sé acostumar.”
Atacs contra la CUP
“Per què sóc la diana dels atacs contra la CUP? Per la recomposició que ha anat tenint el grup parlamentari, em toca assumir un paper que no era previst com a portaveu. Identificar la presa de decisions en una persona i atacar-me és un intent de desdibuixar la decisió col·lectiva i el que és la CUP.”
“La campanya dels insults a les diputades de la CUP que vam denunciar, lluny de disciplinar-me o afeblir-me, em va donar una responsabilitat: utilitzar els altaveus que tinc per denunciar el masclisme. Les dones no ens podem replegar davant els insults.”
“Ens han intentat caricaturitzar per fer que les nostres propostes no entrin en el debat polític. Qui hagi seguit els esdeveniments polítics dels últims temps ho ha pogut comprovar. Es va aconseguir que no es parlés d’una altra cosa que ‘com de complicat ens ho està posant la CUP’.”
Contradiccions pel suport a JxSí
“Arran del judici pel ‘cas Palau’ i la gravació de Prenafeta amb Mas, imaginem l’impacte que això hauria tingut si Mas encara fos el president del Govern avui. No em genera contradiccions haver escollit un altre polític convergent perquè sabíem que l’aliança instrumental per acabar amb el processisme havia de ser amb Junts pel Sí.”
“Els pressupostos del Govern de Junts pel Sí que hem aprovat no són els que voldríem, però estan supeditats a la celebració del referèndum. La CUP ho va decidir i jo ho vaig acceptar. Mai m’ha dolgut el que hagi decidit la CUP i, el dia que ho faci, me n’apartaré.”
Crítica amb els Comuns
“Estic preocupada pel nou espai dels Comuns. Penseu que el nostre dia a dia no és amb Xavier Domènech, sinó amb Catalunya Sí que Es Pot, que es posa al costat del PP per condemnar l’enganxada d’adhesius d’Arran. Violència no és que uns joves vagin amb adhesius a la porta d’un partit polític; violència és la trajectòria del PP i la seva manca de democràcia.”
“Com més s’acosta el moment de la convocatòria del referèndum, més es complica teixir aliances amb els Comuns. Amb la gent del grup parlamentari de Catalunya Sí que Es Pot no ens trobem de cap manera. Diuen que volen un referèndum amb garanties, però no s’arremanguen per veure quines han de ser aquestes garanties.”
Final del processisme?
“L’aprenentatge del 9-N és molt clar: sabem el que no avalarem ara. No som aquí per repetir el 9-N. El referèndum ha de ser una cosa prevista. Tot el Govern ha d’estar preparat per fer els passos que poden comportar una repressió. La CUP està preparada per afrontar conseqüències, fins i tot penals. Tenim 10 diputades preparades. I, darrere nostre, hi ha 10 diputades més, i darrere, 10 diputades més…”
“La CUP no seguirà amb la vida parlamentària ordinària com si res hagués passat si no se celebra el referèndum per manca de determinació. La diferència d’ara respecte al 9-N és que aquella va ser una nova fase del processisme, però això ja es va fer i ara no avalarem una consulta com aquella. Ja se n’ha viscut un i no som aquí per repetir-lo.”
“La Llei de transitorietat jurídica dibuixa la transició des del “sí” al referèndum fins a l’articulació de la República Catalana. El contingut marca què té vigència en aquest espai de temps i què no. Tot i que el contingut no és del tot tancat i no té gaire misteri, no té sentit fer-lo públic si ni tan sols tenim data i pregunta per al referèndum.”
“No entenem que es pensi en els escenaris que es poden produir si no hi ha referèndum. La prohibició de l’Estat ja sabem que hi és. L’Estat ja ha suspès el referèndum. No sabem fins on arribaran per impedir el referèndum; per això necessitem que el Govern de Junts pel Sí se’l cregui i que hi hagi suport del màxim nombre d’agents polítics i socials.”
“Veure els Mossos d’Esquadra retirant les urnes és una escena que no es pot produir. Per això necessitem tota la determinació del Govern català. No hi pot haver un conseller d’Interior que doni ordres de retirar-les.”
“Quin sentit té una DUI en diferit? El nivell de compromís de la CUP és no parlar amb lleugeresa i superficialitat del referèndum. Al Govern se li ha d’exigir que tingui previstes totes les accions que s’han de dur a terme per respondre a la repressió de l’Estat. La credibilitat d’aquesta declaració d’independència després de no ser capaços de celebrar el referèndum seria més aviat nul·la.”