17/09/2020 | 06:00
Quim Torra és a la corda fluixa i, amb tota probabilitat, serà inhabilitat del càrrec de president per haver penjat –tot i que la va acabar despenjant– una pancarta en favor dels presos polítics al Palau de la Generalitat en període electoral. La seva presidència haurà estat més llarga que les últimes de Carles Puigdemont i d’Artur Mas. Però, per què serà recordada? Torra ha tingut uns dos anys i mig per desplegar algunes de les promeses fetes al món independentista…; però, comparant paraules i fets, el cert és que no haurà complert la majoria dels objectius que es va autoimposar. “No tindrem cap excusa per treballar per la República”, va concloure el dia de la seva investidura.
Precisament el president Torra va dir això al gener passat sobre la seva inhabilitació: “Soc diputat i president de Catalunya perquè així ho ha decidit la ciutadania. No ha canviat res. No ens farem enrere”. De moment, però, ha acabat acatant que la cambra li retirés la condició de diputat, i no ha desobeït ni presentat cap iniciativa com a parlamentari. Què farà ara amb la seva promesa de no “fer-se enrere” quan sigui inhabilitat com a president de la Generalitat?
Aquestes són almenys cinc de les promeses en clau independentista fetes en els primers mesos de la legislatura –no en campanya electoral– i que no s’han materialitzat mai.
Investir Puigdemont, restituir els consellers i tirar endavant “el manament republicà” de l’1-O
12 de maig de 2018. Torra, en el seu discurs d’investidura i no en qualsevol declaració en una entrevista de premsa, va prometre ser “fidel al manament de l’1-O” i que ell seria al càrrec només de manera provisional en l’espera de poder investir Carles Puigdemont. No es va fer ni l’una cosa ni l’altra. No s’ha implementat la República Catalana votada en la jornada de l’1-O ni tampoc s’ha pogut investir Puigdemont president. Una promesa potser menys complicada podria haver estat la de “restituir tots els consellers” que havien estat expulsats després del 155, però tampoc no va poder complir-se perquè el ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC) aleshores encara estava en mans del Govern espanyol.
Junts per Catalunya culpa el canvi de rumb estratègic d’ERC de no haver aconseguit cap d’aquestes fites, però el cert és que no ha intentat tornar a investir ni Puigdemont ni els consellers en cap moment de la legislatura. Torra va dir en la seva investidura que “cal un Govern que expressi, en la seva mateixa configuració, la nostra voluntat inalterada de continuar el manament republicà rebut de la ciutadania” i, a més, va assegurar que “el president Puigdemont serà qui, al més aviat possible, faci el seu discurs d’investidura”. Tal com va concloure, “la nostra resposta no es mourà mai d’aquí: persistirem, insistirem i l’investirem”.
Obrir un procés constituent impulsat per Lluís Llach
22 de juliol de 2019. Una de les notícies més destacades del seu discurs d’investidura va ser que en aquesta legislatura s’impulsaria un “procés constituent” fet conjuntament per tota la ciutadania de Catalunya: “Impulsarem un procés constituent, participat per la ciutadania. Aspirem que esdevingui un gran debat nacional sobre el futur del país, que traci el model social, econòmic i institucional que imaginem per a ell. Un debat que involucri de manera real tota la ciutadania i que sigui capaç de formar grans pactes i consensos nacionals”, va assegurar Torra en seu parlamentària. Podria haver estat l’embrió d’una mena de Constitució catalana. Tanmateix, tampoc no s’ha acabat de fer.
El Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, dirigit per l’exdiputat Lluís Llach, sí que va posar-se a treballar per posar les bases sobre com s’hauria de fer el debat i va presentar uns resultats al juliol del 2019. A partir del novembre i fins al març de 2020 s’havien d’organitzar debats a la majoria de municipis catalans oberts a tothom. A l’abril, les conclusions s’entregarien al Parlament. Llach va optar per dissoldre oficialment el Fòrum. Tanmateix, no s’ha produït cap debat, ni en conseqüència, hi ha cap conclusió del procés constituent.
Fer un nou referèndum d’autodeterminació en el termini “més breu possible”
18 d’octubre de 2019. El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar, també en seu parlamentària i de manera solemne, que la seva resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes seria tornar a organitzar un referèndum en el termini “més breu possible” i en aquesta mateixa legislatura. Va ser una idea seva, però que no tenia l’aval previ ni d’ERC ni de la CUP. La sentència és “un punt d’inflexió”, va assegurar. “Cal tornar a posar les urnes per a l’autodeterminació”, va assenyalar com a prioritat. La proposta, tot i fer-la el mateix president de la Generalitat, ha acabat en no res i no va aconseguir gairebé cap suport ni tan sols dins del món independentista.
Comissió d’investigació sobre la violència dels Mossos d’Esquadra
22 d’octubre de 2019. El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar a l’octubre passat la creació “en el termini més breu possible” d’una comissió d’investigació al Parlament per replantejar les actuacions policials dels Mossos d’Esquadra durant les protestes contra la sentència de l’1-O. En roda de premsa, Torra va apostar per la “necessitat” de crear “una comissió d’investigació per estudiar i analitzar amb tota la transparència tots els fets ocorreguts la setmana passada”. El president creia que caldria convidar a la comissió les “entitats de defensa dels drets humans i el Síndic de Greuges”, entre d’altres. No es va fer mai.
Aquest juliol passat, la CUP va tornar a insistir en la necessitat de crear ja la comissió d’investigació. Ara sí, el Govern va donar suport a la proposta de resolució presentada per tirar-ho endavant i tot està pendent encara que l’esquerra independentista redacti la proposta. Tanmateix, tot apunta que la legislatura té els dies comptats i no es podran dur a terme tots els treballs previs d’aquesta comissió. El que sí que es va fer va ser una auditoria sobre l’actuació dels cossos policials i, tanmateix, una de les conclusions va ser que es reestructuraria i faria créixer la Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Convocar eleccions després d’aprovar els pressupostos
29 de gener de 2020. Després d’una greu crisi de govern i perdre la confiança en ERC, Quim Torra va anunciar solemnement en una declaració institucional al Palau de la Generalitat que convocaria les eleccions al Parlament automàticament després que s’aprovessin els pressupostos de la Generalitat. “Aquesta legislatura no té més recorregut polític. Arriba al seu final”. Així, després d’una llarga negociació, ERC i Junts per Cat van aconseguir sumar els Comuns a l’acord pressupostari tot pensant que immediatament després el president compliria la promesa i faria eleccions. Tanmateix, Torra tampoc no va complir la seva paraula.
Junts per Catalunya, que, pel fet de tenir la presidència, té també el botó per convocar o no eleccions, va dir que les eleccions no es podien fer ara per culpa de la pandèmia del coronavirus, tot i que en dates similars es van fer les eleccions autonòmiques a Galícia i al País Basc i legislatives en països com Corea del Sud, i aquest mes de novembre estan convocades eleccions en països afectats per la Covid-19 com són els Estats Units o Austràlia. Torna així a succeir el mateix que ja va passar durant els governs d’Artur Mas o de Carles Puigdemont: les eleccions només es convoquen quan ho decideixen els neoconvergents.
