Crític Cerca
Notícies

Les empreses recorren contra el 64% de les sancions de la Generalitat per incompliment de la llei de pobresa energètica

Des del 2015, l'Agència Catalana del Consum ha interposat 160 multes contra companyies subministradores de llum, d'aigua i de gas per haver tallat el servei a famílies vulnerables

21/01/2021 | 07:00

Un tècnic de la Creu Roja atén una família gironina que pateix pobresa energètica. FOTO: ACN/Creu Roja

En els darrers cinc anys, la Generalitat ha obert un total de 181 expedients sancionadors contra empreses que han tallat la llum, l’aigua o el gas a famílies, sense haver sol·licitat prèviament un informe de vulnerabilitat als serveis socials municipals. De tots els procediments, iniciats a través de l’Agència Catalana del Consum, 160 ja s’han resolt amb una sanció. Tanmateix, les subministradores dels serveis han interposat 103 recursos contra aquestes multes, molts dels quals, segons fonts de l’Agència, encara estan pendents de resoldre. Això representa que les companyies han recorregut contra el 64% de les sancions interposades, la majoria de les quals oscil·len entre els 3.000 i els 10.001 euros cada una, d’acord amb la informació que la Generalitat ha facilitat a CRÍTIC. Es tracta de multes per infraccions considerades lleus (tipificades amb imports de fins a 10.000 euros) i greus (de 10.001 fins a 100.000). En els darrers cinc anys, l’Agència Catalana del Consum només ha interposat una sanció per una infracció molt greu, i hauria reclamat el pagament d’entre 100.001 euros i un milió d’euros.

Al juliol del 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica , que va sorgir d’una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC. Aquesta normativa estipula que, abans de realitzar un tall, les empreses responsables del servei han de demanar un informe social als serveis municipals. Si el document acredita que les persones que patiran l’aturada es troben en una situació de vulnerabilitat, els subministraments bàsics s’han de seguir garantint.

Des que es va aprovar la Llei, la Generalitat ha comptabilitzat 338 comunicacions de talls indeguts i, en 160 casos, ha considerat que les companyies havien actuat en contra del que fixa la normativa. CRÍTIC ha preguntat a Consum quantes multes s’han fet efectives, però l’ens públic, que depèn del Departament d’Empresa, que encapçala Ramon Tremosa (JxCat), no ha concretat aquest punt. L’any 2017, segons va publicar Eldiario.es, la Generalitat encara no havia cobrat cap de les sancions que havia imposat a les empreses per infraccions de la llei contra la pobresa energètica. El 2019, però, l’exconsellera Àngels Chacón especificava que les subministradores d’electricitat i de gas havien pagat 66 multes de les 151 interposades fins en aquell moment. Les 85 restants havien estat recorregudes o no s’havien abonat.

“Que les companyies recorrin contra les sancions no ens estranya”, rebla Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. “Ho fan amb qualsevol obligació que pugui afectar els seus beneficis multimilionaris, i aquesta Llei no és una excepció”. Per Campuzano, la norma és efectiva i protegeix “milers de famílies” que viuen en situació de pobresa energètica, però considera que, quan va entrar en vigor, la Generalitat no va ser prou proactiva a l’hora de garantir que les subministradores la complissin. “En lloc de fer inspeccions d’ofici per assegurar-se que no es produïen talls il·legals, esperava que fossin les famílies i els ajuntaments els que ho denunciessin”, explica.

L’incendi de Reus del 2016, punt d’inflexió

Aquesta tendència, però, es va començar a revertir l’any 2016. Segons Campuzano, el punt d’inflexió va ser l’incendi en una llar a Reus, en el qual va morir una veïna que havia estat dos mesos sense rebre subministrament elèctric. “Des de llavors, l’Administració va fer cas del que li demanàvem des dels moviments socials: que tingués un paper actiu en vigilar que les empreses compleixin. D’aquesta manera, les interrupcions il·legals dels serveis s’han anat reduint”, apunta. “Això ho detectem a les assemblees, perquè ja gairebé no hi arriba gent a la qual li hagin tallat la llum per impagament”.

Les 160 sancions no són les úniques que la Generalitat ha imposat contra empreses distribuïdores de serveis bàsics. Des del 2015, la Direcció General d’Energia, que també depèn del Departament d’Empresa, els ha imposat 90 multes de 7,2 milions d’euros en total per problemes relacionats amb la qualitat del subministrament elèctric. Es dona el cas que els darrers mesos hi ha hagut talls de llum a Figueres o al barri de la Salut de Badalona, entre altres zones. L’Agència Catalana del Consum, per la seva banda, només pot imposar sancions en matèria de pobresa energètica a les companyies subministradores d’aigua, de llum i de gas si certifica que han interromput el servei sense haver requerit prèviament l’informe de vulnerabilitat de les famílies afectades.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies