Crític Cerca
Notícies

Les pensions de viudetat per a parelles de fet: avenços i decepcions

El Govern espanyol ha aprovat l'accés a les pensions de viduïtat per a parelles de fet en condicions similars als matrimonis, però encara no reconeix aquest dret en parelles que no hagin formalitzat administrativament la seva unió

28/02/2022 | 06:00

Foto: BRITISH COLUMBIA

Fins al desembre passat, si es moria la teva parella i al registre figuràveu com a parella de fet i no com a matrimoni, tenies menys drets a l’hora de percebre la pensió de viudetat. Per tal d’arreglar aquest greuge, el Govern espanyol va aprovar a finals d’any l’accés a les pensions de viduïtat per a parelles de fet en condicions similars als matrimonis. D’aquesta manera, es corregien algunes de les injustícies més evidents en l’àmbit de les pensions no contributives, aquelles que l’Estat paga a persones que no tenen recursos suficients per a la seva subsistència i no poden acollir-se (per manca de cotització a la Seguretat Social) a les pensions contributives.

Per començar, la nova llei elimina l’exigència que el membre supervivent tingui ingressos econòmics inferiors a la parella difunta. A més, en els casos en què hi hagi fills o filles en comú, no caldrà acreditar cinc anys de convivència i es preveu una pensió temporal de dos anys en determinats casos.

Acreditar la relació de fet, el gran obstacle per accedir a una pensió

Així i tot, la normativa no canvia la causa principal de denegació de les pensions a les parelles que no s’han casat: l’exigència de l’acreditació formal de la seva relació. En aquest sentit, l’advocada del Col·lectiu Ronda Silvia Vázquez considera que “entre les parelles de fet regeix un pacte d’informalitat” i apunta que “el gran defecte de la reforma és que no es pugui acreditar l’existència de la parella de fet amb altres formes de dret, com sí que es permet, per demostrar la convivència més enllà de l’empadronament, amb testimonis dels veïns, per exemple”.

La nova normativa continua denegant les pensions a les parelles que no s’han casat pel fet de no tenir l’acreditació formal de la seva relació

De fet, ja existeix una sentència del Tribunal Suprem que ha reconegut a la vídua d’un guàrdia civil la pensió de viudetat, en règim de classes passives, malgrat no estar inscrita al Registre de parelles de fet. “Aquest és un precedent que no s’ha tingut en compte a la nova norma”, assenyala Vázquez.

Des de l’Associació VIDA de dones vídues i mares de fills i filles orfes, la seva presidenta, Silvia Oñate, també considera que “la reforma és molt parcial” i que “encara queda molt camí” per “vincular la llei amb la realitat”. La sobta que el Govern de moment no les hagi rebut per escoltar les seves demandes, mentre les continua obligant a realitzar “tràmits interminables” i a “judicialitzar” les seves vides. “Jo fa quatre anys que soc vídua i continuo tramitant papers arran de la mort del meu marit. I això no pot ser”, es queixa.

S’elimina el requisit de la dependència econòmica

Fins ara, cobrar un cèntim d’euro més que la teva parella de fet provocava la denegació del 15% de les pensions de viudetat. Aquesta exigència ha deixat sense pensió al voltant de 1.800 persones, la majoria dones, segons dades de la mateixa administració. És el cas de Silvia Oñate, a qui, quan es va quedar vídua al novembre del 2017, se li va denegar la pensió per haver cobrat més que el seu marit en l’any natural en curs.

Amb l’eliminació del requisit de dependència econòmica s’equipara la situació de les parelles de fet inscrites amb la dels matrimonis constituïts legalment. “Aquest és un pas important”, assenyala la lletrada del Col·lectiu Ronda, “perquè les dones ja ens hem reincorporat massivament al món del treball i estem avançant en l’equiparació dels salaris respecte als homes”.

Amb l’eliminació del requisit de dependència econòmica s’equipara la situació de les parelles de fet amb la dels matrimonis

Desterrada l’exigència de dependència econòmica, per accedir a la pensió cal acreditar, a banda de la inscripció formal com a parella de fet, “una convivència estable i notòria” durant almenys els cinc anys anteriors a la defunció de la parella. Però, a partir de la reforma, si tenen fills o filles en comú, no caldrà complir aquest requisit dels cinc anys, i només serà necessari presentar la inscripció de la parella de fet al Registre autonòmic o local.

Un altre avenç rellevant per a l’advocada del Col·lectiu Ronda és la introducció d’una “pensió temporal de viudetat de dos anys de durada” quan la inscripció al Registre esmentat s’ha fet menys de dos anys abans de la defunció. El reconeixement de la “pensió per a dones víctimes de violència de gènere” en el moment de l’extinció de la parella de fet també és un “pas endavant”, hi afegeix.

La incompatibilitat amb altres prestacions, un “nou càstig”

Les persones a qui es va denegar o no van sol·licitar la pensió de viudetat pel fet de no complir el requisit de la dependència econòmica podran tornar-la a sol·licitar durant aquest any 2022. Això, sempre que no percebin una altra pensió contributiva de la Seguretat Social.

Les persones a qui es va denegar o no van sol·licitar la pensió de viudetat per no complir el requisit de la dependència econòmica podran tornar-la a sol·licitar

Si bé és una bona notícia aquest període per presentar noves sol·licituds, la incompatibilitat amb altres pensions contributives “deixaria fora totes les vídues que durant els darrers 10 anys s’han jubilat”, explica la portaveu de l’Associació VIDA, “i podria xocar també amb una prestació per incapacitat per accident o malaltia llarga”. “No entenem aquesta incompatibilitat i considerem que es tracta d’un nou càstig”, assegura Oñate; per això demana la seva retirada immediata. “L’Estat ja ha estalviat molt a costa de la misèria i del drama de les famílies”, hi afegeix.

Tenir cura de la vida després de la mort

Sostenir la vida després de la mort “és molt dur”, afirma la presidenta de l’Associació VIDA: “T’has d’acostumar a ser família monoparental d’un dia a l’altre, portar el teu dol, el dels teus fills, i a sobre posar-te a estudiar legislació, parlar amb advocats, judicialitzar la teva realitat, i algunes fins i tot hem arribat a muntar una organització per defensar els nostres drets. Jo no he pogut descansar en quatre anys, just en el moment més vulnerable de la meva vida”.

De defuncions, n’hi ha cada dia. “La mort no es planifica; és un fet de la vida que et sobrevé moltes vegades de manera abrupta i intempestiva, i li passarà a tothom tard o d’hora: no és cap malaltia rara”, assenyala Silvia Oñate. Per això insisteix que “cal parlar de quan algú mor què passa amb els vius“. “Si s’invisibilitza aquesta realitat, anem cap a l’aïllament, la solitud, i és quan es donen les injustícies”, conclou.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies