22/10/2019 | 07:59
El treball domèstic és un dels sectors laborals més feminitzats, precaris i racialitzats. Segons denuncien els sindicats i mateixes treballadores organitzades, moltes de les treballadores no compten amb un contracte laboral, ni se’ls hi permet descansar les hores estipulades, ni tampoc disposen d’afiliació a la seguretat social, vacances o un sou digne. Davant aquesta situació, fa tres anys que l’Ajuntament de Barcelona impulsa mesures per pal·liar les vulneracions de drets més esteses i fer complir la llei i millorar les seves condicions laborals, amb l’horitzó posat en mesures que permetin formalitzar el treball de cures i reproductiu. CRÍTIC parla amb activistes del sector i amb les persones responsables d’aquestes accions de govern per avaluar quin és l’abast del seu impacte.
Precarietat, abusos laborals i agressions sexuals
Entre el 50 i el 60% de les treballadores de la llar que hi ha a Barcelona cobren menys de 18.000 euros bruts anuals, i una de cada quatre cobra menys de 10.500 euros, una xifra per sota dels 13.000 € per any que suposen el sou mínim interprofessional, segons les dades que ha recollit Barcelona Activa. A aquesta precarietat laboral, cal sumar-hi que, moltes d’elles són dones migrades que no tenen una xarxa de suport, no tenen papers o estan en situació d’aconseguir-los i es veuen avesades a patir situacions d’abús. Norma Veliz, de l’organització Mujeres Pa’lante n’explica alguns exemples: “Nosaltres hem gestionat casos de caps que els treuen els passaports a les treballadores de la llar, que les obliguen a menjar diferent del que menja la família que les contracta, o que els registren les bosses i les habitacions, en cas que estiguin internes. És com si se sentissin amb el dret d’apropiar-se d’un ésser humà”, diu.
Entre les treballadores de la llar, les que són internes -és a dir, les treballadores que viuen a les llars on les contracten-, són les que pateixen una situació més vulnerable. Moltes d’elles es veuen sobreexposades a fer més hores de les pagades i tot i que el Real decret 1620/2011 empara els seus drets, acaben fent tasques 7 dies a la setmana. Això no els permet fer altres activitats, incloent-hi aquelles que els serien necessàries per millorar la seva situació, i inclús per a poder sortir de la situació d’irregularitat.
Les organitzacions denuncien que les treballadores de la llar tenen una forta exposició a les agressions sexuals
A més d’aquestes situacions, les organitzacions també denuncien que les treballadores de la llar tenen una forta exposició a les agressions sexuals per part dels seus ocupadors. Explica Veliz en un estudi elaborat conjuntament amb l’antropòloga Sílvia Bofill que un 41% de les dones enquestades afirmen haver estat objecte de “grolleries”, com ara “insinuacions, proposicions o comentaris de caràcter sexual”; el 28% diuen haver estat objecte de “tocaments o d’apropaments excessius”; el 10% asseguren haver rebut demandes de relacions sexuals, sota pressió o no; i el 10% afirma que han abusat sexualment d’elles.
Malauradament, la gran majoria d’aquestes pràctiques queden fora de l’abast dels mecanismes clàssics per detectar i denunciar les vulneracions de drets laborals. N’és un exemple Inspecció del Treball que, tal com lamenten des de Barcelona Activa, no pot fer inspeccions a cases de particulars, ja que la inviolabilitat del domicili és un dret més protegit que el dret del treball. Com a molt, pot enviar-hi una carta.
Perseguir les vulneracions, posar les cures al centre, defensar les treballadores
Per tal de revertir els abusos que pateixen les treballadores de la llar a Barcelona, El 2017 l’Ajuntament de la ciutat va aprovar la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura, una estratègia integral per a reconèixer i valorar la importància de les tasques de cura en el sosteniment de la vida social. El document recull fins a 68 accions orientades a millorar les condicions en què es dóna la cura, combatre les desigualtats que genera la hiperresponsabilització de les dones d’aquestes tasques i promoure una assumpció corresponsable de les mateixes per part no només dels homes sinó també de l’administració pública i el mercat laboral. “Existeix un mal viure, una mala divisió del treball, el productiu i el reproductiu invisible. Cal reconèixer la centralitat de la cura a la societat i eliminar aquesta divisió”, explica el cap de departament d’Economia Social i Polítiques Alimentàries Urbanes del consistori, Xavier Rubio.
Dins d’aquest paquet de mesures, l’Ajuntament també van incloure actuacions dirigides a millorar les condicions laborals del treball a la llar, després que organitzacions com Mujeres Pa’lante transmetessin les vulneracions laborals continuades des del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona: “Un dels objectius d’aquesta aposta era garantir que la cura no es proveeixi a costa dels drets d’altres persones“, explica Rubio. Per aquest motiu, el consistori, conjuntament amb entitats i sindicats del sector com Sindillar o la Xarxa del Treball de la Llar Just, van crear una guia Cuidem a qui ens Cuida dirigida a aquelles persones que volen contractar una treballadora de la llar de manera justa i complint la legalitat. El text es va presentar als districtes de Sarrià Sant Gervasi i les Corts, dues de les zones de la ciutat amb més contractació de treballadores de la llar i on viuen les famílies amb més nivell adquisitiu. S’hi pot trobar informació sobre com fer un contracte a persones en situació administrativa irregular, com donar d’alta a la persona a la Seguretat Social o de quina manera remunerar la feina.
En paral·lel, Barcelona Activa també va impulsar un servei dirigit a treballadors i treballadores de la ciutat per difondre drets laborals i lluitar contra la precarietat, els Punts de Defensa de Drets Laborals. Tal com explica Enric Miravitllas, cap de la Direcció de Proximitat de Barcelona Activa, aquests punts compten amb una línia especialitzada en el treball de la llar: “Hem atès fins a 1.170 persones en global, de les quals un 7% eren treballadores de la llar i les cures, unes 80″. Els punts s’han desplegat de manera fixa a Nou Barris, Ciutat Vella i el districte de Sants-Montjuïc.
La guia ‘Cuidem a qui ens Cuida’ explica com contractar una treballadora de la llar de manera justa i complint la legalitat
El reconeixement de la importància de la cura ha portat també al naixement d’un nou equipament, l’Espai Barcelona Cuida, al costat de l’Estació de França, que es constitueix com a centre de referència a la ciutat de les mesures dirigides a democratitzar el treball de cures de les persones i ofereix serveis tant per a persones que són cuidades com per persones cuidadores –de forma remunerada o no. L’espai ha estat impulsat per Salut de la mà de la regidora de Feminismes i Barcelona Activa hi porta el punt de defensa de drets laborals el primer dissabte i diumenge de cada mes.”En aquest punt fem assistència jurídica a persones de l’àmbit de la cura i la neteja”, diu Miravitllas, cosa que permet adequar-se als prohibitius horaris laborals de les treballadores de la llar.
A l’horitzó, el consistori es planteja avançar cap a vies per formalitzar el gran volum de feina informal en l’àmbit de les cures i aconseguir l’organització mitjançant cooperatives, com ja és exemple Més que Cures del districte de Poble Sec o la cooperativa Cuidem Lluçanès, que abasta els municipis d’aquesta comarca. Per aquest motiu, Barcelona Activa va impulsar el projecte EmPrenem Cura, un programa de formació per l’emprenedoria social i col·lectiva que “acompanya persones en situació de vulnerabilitat social i laboral”, i que es va dur a terme a la Zona Nord de Nou Barris. Tot i això, Miravitllas es manté prudent amb el que encara és un projecte molt incipient: “És difícil crear cooperatives amb persones que tenen urgències materials molt clares”. El director de Proximitat destaca, però, que cap d’aquestes mesures seria possible sense el treball directe amb la xarxa de treballadores: “Ja hi havia una ciutadania organitzada mirant d’articular una resposta”.
Mobilitzacions al carrer, una demanda mundial
Ara ja fa tres anys que les treballadores de la llar es mobilitzen durant les vagues feministes en columna pels barris de Sarrià Sant Gervasi, allà on la gran majoria de treballadores internes es concentren. “El feminisme europeu i a Catalunya ha estat parlant molt de reivindicar les cures, però en termes de conciliació laboral, de corresponsabilitat amb els homes… És a dir, dirigint-se cap a aquelles dones que ja tenen un contracte i ja tenen la ciutadania“, explica Sara Cuentas, qui apunta que la gran majoria de treballadores de la llar queden fora d’aquestes reivindicacions.
Cuentas emmarca el treball de la llar en una cadena “global de cures” que genera un cicle de violència cap a les dones del sud global: “Seguint les necessitats de l’economia de mercat, empreses transnacionals occidentals exploten els recursos de països colonitzats. Les persones que encara cuiden aquells territoris, majoritàriament dones i poblacions originàries, han de marxar a les grans ciutats o als països de procedència d’aquestes transnacionals”. Per a l’activista es tracta “d’un procés civilitzatori colonial” ancorat en el passat que no només segueix existint a nivell macro, sinó també a nivell micro: “Si parlem específicament de Catalunya, hem de ser conscients que va ser un dels últims territoris en abolir l’esclavisme. Moltes de les famílies que van fer diners del llegat esclavista són les que tenen treballadores de la llar i que naturalitzen una relació amb elles del “no ser””, diu parafrasejant l’activista i pensador descolonial Frantz Fanon.
Les entitats de treballadores de la llar reclamen la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball
Per això, Cuentas remarca que les dones migrades, especialment de l’Amèrica Llatina “s’han trobat en aquest camí reivindicatiu” perquè, moltes d’elles accedeixen al treball de la llar un cop arriben a Catalunya. “El tema, però, és que no són víctimes, són dones que estan fent resistència. Porten lluites d’allà aquí, resistències lligades amb la cura del cicle de la vida, del territori, de tots els éssers vius”, explica.
En aquesta línia, l’activista Norma Veliz reivindica la Taula de Defensa del Treball de la Llar, la unió entre quatre organitzacions –Libélulas, Mujeres Palante, Mujeres Diversas i Sindillar- per demanar la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball, una demanda també articulada a escala estatal a través de la Xarxa de Dones Llatinoamericanes i del Carib. De la mateixa manera, també assenyala l’Acord de Govern aconseguit a la Generalitat, tot i que denuncia que, de moment, ha quedat en una declaració simbòlica. Veliz assegura que, tot i que s’han apropat a altres ajuntaments, a part de l’Ajuntament de Barcelona, cap d’ells ha materialitzat cap proposta més enllà de posicionaments simbòlics.
Però, més enllà de les institucions, l’activista reivindica sobretot el paper de la lluita de les treballadores, posant èmfasis en les eines que des de la comunitat ja proporcionen: “A Mujeres Pa’lante fem cursos de formació sobre drets laborals, riscos i salut laboral, pels quals han passat més de 400 companyes. Ensenyem a cuidar a altres, però sobretot a cuidar-se a una mateixa“. Ara demanen que aquests cursos estiguin acreditats oficialment, ja que actualment no tenen validesa oficial: “Moltes de les dones que accedeixen a aquesta formació no podrien accedir a una del Servei d’Ocupació, perquè no tenen papers. Els nostres són cursos de 300 hores. Tenim la temàtica i tenim el perfil, perquè nosaltres, treballadores de la llar, som les professionals que tenim el coneixement d’allò que parlem”.
