Crític Cerca

Il·lustració: HELENA OLCINA

Notícies

Més enllà de l’esvàstica: aquests són els símbols que avui fan servir els neonazis

De la creu celta al 33 català: guia per conèixer les icones que s'ha apropiat la ultradreta a Catalunya, a Espanya i a Europa i per què han decidit utilitzar-les

07/10/2022 | 06:00

L’apologia del feixisme o del nazisme és prohibida en molts països. Oficialment, les esvàstiques no poden entrar als camps de futbol espanyols. Però l’ús de símbols, de banderes i d’acrònims és clau per al sentiment de comunitat que busquen crear els ultres. Per això, fa dècades que les organitzacions d’ultradreta utilitzen símbols subliminars per identificar-se sense utilitzar l’esvàstica.

La majoria no són símbols estrictament neonazis: molts provenen de cultures com l’antiga Roma o la cultura vikinga, i posteriorment han estat reapropiats per aquests grups. Fins i tot els símbols que van ser adoptats directament per l’exèrcit o el partit nazi tenen orígens diferents, i a Catalunya s’han reciclat símbols del moviment renaixentista per encabir-los en les tesis ultradretanes. Amb tot, el camuflatge els permet difondre racisme, antisemitisme i LGTBI-fòbia sense exposar-se a les conseqüències de ser reconeguts per la majoria. Aquí recollim 10 dels seus símbols més destacats:

‘Wolfsangel’

  • El Wolfsangel és un símbol utilitzat sovint en escuts d’armes d’origen germànic. El nom prové de la creença que el símbol era capaç d’espantar els llops. Durant el Tercer Reich, va ser utilitzat pel règim per identificar diverses divisions militars com ara les Waffen-SS. Darrerament, aquest símbol s’ha popularitzat perquè forma part de la bandera del Batalló Azov, un grup de paramilitars d’extrema dreta que s’ha integrat a l’exèrcit de Volodímir Zelenski.

Creu celta

  • La creu celta és “un dels símbols més importants i més comuns dels supremacistes blancs”, segons l’organització Anti-Defamation League (ADL). Tot i això,  els seus inicis es troben en el cristianisme irlandès. A l’Estat espanyol, el símbol es va popularitzar en el postfranquisme de bracet dels grups de caps rapats que van aparèxer sobretot a Barcelona, Madrid i València. L’historiador Carles Viñas explica a l’assaig De l’extrema dreta al nacional-populisme que aquests grups van difondre la creu celta en espais com camps de futbol, entorns musicals del rock neonazi i a través de la impressió de fanzins. Aquesta iconografia beu de fonts internacionals, i trenca amb altres símbols més propis del franquisme o el falangisme. Encara s’usa per part de grups hooligans vinculats a l’extrema dreta.

88

  • El número 88 en qualsevol de les seves formes és un dels recursos amagats més freqüents de l’apologia nazi. Per als neonazis, el vuit representa en realitat la lletra H, que és la vuitena de l’abecedari. D’aquesta manera, 88 significa HH, les inicials de Heil Hitler.

33

  • L’extrema dreta independentista sempre ha tingut una implantació marginal, però també ha fet ús de símbols i acrònims. L’ús del número 33, per exemple, és una derivada catalana de l’ús camuflat de lletres i xifres. En aquest cas, l’ús del número simbolitza la repetició de la lletra C, per expressar el lema Catalunya catalana, que des d’alguns àmbits es cataloga com un lema xenòfob. Segons explica l’historiador Carles Viñas, va ser promogut per les Joventuts d’Estat Català (JEC) a inicis dels anys noranta i també va ser present en diverses proclames fetes en l’entorn del partit Unitat Nacional Catalana (UNCat). Actualment encara es poden veure banderes i pintades amb aquest acrònim en alguns espais on es fa sentir la ultradreta independentista, com ara en algunes ofrenes florals de l’11 de setembre.

Au fènix

  • L’au fènix simbolitza un ocell que mai mor renaixent de les seves pròpies cendres i, tal com explica l’historiador Carles Viñas, “fou adoptat pel catalanisme durant el moviment cultural conegut com la Reinaxença”. De fet, va aparèixer com a logotip de la revista conservadora La Renaixensa, fundada per Pere Aldavert i Àngel Guimerà. Als anys 80, el símbol va patir intents de reapropiació per grupuscles d’extrema dreta, com ara caps rapats d’extrema dreta, i en l’actualitat és reivindicat per altres grups com el Moviment Identitari Català (MIC) o Defensa Catalunya.

    Tanmateix, l’au fènix és un símbol en disputa, i també ha estat reivindicat per grups de signe contrari. De fet, es pot trobar el símbol en videoclips d’expressions musicals de tall antifeixista de grups com Opció K-95 o en productes de marxandatge de botigues com Productes de la Terra. 

SS

  • Aquest símbol, format per dues lletres S majúscula amb tipografia gòtica, és la insígnia de les forces de xoc del Partit Nazi. Les Schutzstaffel o SS es tradueixen com a ‘esquadrons de protecció’, eren el principal grup paramilitar al servei d’Adolf Hitler i van participar activament en l’Holocaust. El símbol imita la forma d’un llamp.

‘Balkenkreuz’

  • La Balkenkreuz és l’emblema de les forces armades unificades de l’Alemanya nazi, anomenades Wehrmacht. De fet, és una versió estilitzada de la Eisernes Kreuz,  la creu de ferro que va ser emprada pel nazisme com a condecoració militar. Amb tot, aquesta creu no és originària ni exclusiva del nazisme: també era la màxima condecoració militar de l’imperi prussià i les forces armades alemanyes encara usen una versió derivada d’aquesta mateixa creu. Tanmateix, diferents grups d’ultradreta continuen utilitzant freqüentment aquest símbol per identificar-se.

Runa odal

  • La runa odal simbolitza la unió de la família i la raça ària. És un dels símbols que el nazisme va apropiar-se provinent dels abecedaris rúnics, és a dir, de les llengües parlades al centre i nord d’Europa durant l’edat antiga i mitjana. En el context nazi, adoptar aquests símbols era útil per al seu relat d’un suposat passat mític de la raça ària. La runa odal va ser l’emblema de la setena divisió de muntanya de l’exèrcit nazi, anomenada SS Prinz Eugen. Actualment l’utilitzen nombrosos grups neofeixistes en logos i banderes propis, segons la base de dades de l’organització internacional contra l’antisemintisme Anti-Defamation League (ADL).

Cap de la mort

  • La Totenkopf o cap de la mort és també un dels símbols identificatius de les SS, apareixia en l’uniforme i en els vehicles de guerra. L’origen del símbol és al segle XVIII, va ser creat per commemorar la mort d’un rei de Prússia. Hi ha diverses versions, però sempre inclou la calavera i dos ossos creuats. És semblant a la icona pròpia de la bandera pirata, però en aquest cas acostuma a tenir dibuixats els ossos creuant del cap i no a la part inferior. Tal com explica un estudi de Marc Montijano Cañellas, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Màlaga, “la majoria dels emblemes de les diferents divisions de les SS són usats actualment en banderes, xapes, samarretes, tatuatges, sivelles, anells, logos i diversos materials de propaganda dels grups d’ideologia neonazi”.

Sol negre

  • El sol negre és un símbol de l’ocultisme nazi, és a dir, propi de les creences espirituals i religioses del nazisme. La seva popularitat prové del fet que aquest símbol era present a la sala principal d’un castell “que Himmler utilitzava com a lloc de culte i escola de líders de les SS”, segons l’informe Análisis de los símbolos del odio del Centre d’Alts Estudis Policials espanyol. D’aquest símbol se’n fa una lectura al·legòrica, amb la idea que representa un sol ocult “que algun dia recuperarà tot el seu esplendor”. El mateix informe policial explica que el símbol s’ha trobat en pintades als llocs de trobada dels UltraSur, el grup d’aficionats neonazis del Reial Madrid.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies