Crític Cerca
Notícies

Per què els tractats de comerç i d’inversió incrementen la precarització i la desigualtat de les dones?

Les dones són les principals perjudicades dels tractats de comerç i d'inversió (TCI) entre països, una de les eines més potents que tenen les empreses transnacionals per fer créixer els seus beneficis. Així ho constata el llibre 'A qui beneficien els tractats de comerç i d'inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista', que es presenta aquest dijous, 14 de març, a Barcelona.

12/03/2019 | 18:33

Foto: Global Justice Now

Les dones són les principals perjudicades dels tractats de comerç i d’inversió (TCI) entre països, una de les eines més potents que tenen les empreses transnacionals per fer créixer els seus beneficis. Així ho constata el llibre ‘A qui beneficien els tractats de comerç i d’inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista‘, que es presenta aquest dijous, 14 de març, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, de Barcelona. CRÍTIC ha tingut accés en primícia a les principals conclusions del volum, escrit per les investigadores Cristina Pina i Rosa Ortiz, on s’expliquen les conseqüències especialment negatives que tenen per a les dones les privatitzacions de béns de l’Estat, la reducció de la despesa pública i la precarització de les condicions laborals que comporten molts d’aquests tractats.

Els TCI són acords entre dos o més països per facilitar els intercanvis comercials entre ells. Fa més de mig segle que existeixen, però han anat variant i adaptant-se al context de cada moment. A través d’aquests tractats, es modifiquen topalls, normatives i legislacions perquè les empreses puguin tenir més llibertats de moviments tant fiscalment com legislativa. Per les autores del llibre, tots aquests elements representen “l’aprofundiment del capitalisme patriarcal” perquè “es fonamenten en el treball de cures gratuït, menyspreat i invisibilitzat que fan les dones, per crear una il·lusió de competitivitat entre països”. Però quines conseqüències concretes tenen aquests tractats sobre la vida de les dones? Repassem les seves afectacions en quatre aspectes clau:

1. Més desigualtat en la taxa d’ocupació

Els promotors dels TCI consideren que els acords transnacionals són positius perquè beneficien els sectors exportadors i això genera ocupació. El llibre de Pina i d’Ortiz, però, constata que “ni l’augment de les exportacions ni el creixement del PIB estan lligats d’una manera clara a la creació de llocs de treball“. Les dades constaten que en el context global de creixement de l’ocupació femenina a l’Estat espanyol entre el 2001 i el 2016 (del 39,1%), en el ram de les empreses exportadores aquest creixement ha estat inferior (només del 15,6%). És per això que aquests tipus de lloc de treball no contribueixen a crear llocs de treball per a les dones, sinó a augmentar la desigualtat ja existent en l’ocupació laboral entre els dos sexes. Convé recordar que les dades més recents de l’EPA (Enquesta de Població Activa del 2017) mostren que la bretxa de gènere és d’11,5 punts a l’Estat espanyol, ja que la taxa d’ocupació masculina per als majors de 16 anys és del 54,6%, mentre que la femenina es queda en el 43,1% de les dones actives. Les autores també consideren que, encara que fos cert que es creés ocupació, es faria en sectors que, segons l’estudi, ocupen en conjunt més homes que no pas dones.

2. Augment de la bretxa salarial

Seguint l’argument que els TCI beneficien els sectors econòmics que dirigeixen la seva activitat al comerç i a les inversions exteriors, les dones també en surten perjudicades pel que fa als salaris. Les empreses orientades a l’exportació que han millorat els seus salaris són precisament aquelles on hi ha una taxa d’ocupació femenina menor: indústries extractives, amb el 17,8% de dones; subministrament d’aigua, amb el 15,3%; manufactura, amb l’11,5%, i construcció, amb el 10,9%. En canvi, els sectors on hi ha més dones treballadores (activitats artístiques, sanitàries, administratives o en l’educació) es troben entre els més perjudicats en la dinàmica d’aquests tractats i són els que han patit importants reduccions salarials en els darrers anys.

3. Expulsades del treball remunerat per la privatització de serveis públics

Abans de quedar interrompudes les negociacions pel TTIP, una proposta de tractat de lliure comerç entre els Estats Units i Europa, un dels punts calents del debat era la privatització de serveis públics. Tot i que hi havia molta opacitat sobre els termes de l’acord, una de les preocupacions dels detractors del tractat era que obria les portes (i fins i tot podia arribar a forçar) que serveis com l’aigua i l’educació passessin a la gestió privada. La privatització de serveis i la reducció de la despesa pública són una constant en els TCI i pot comportar, com denuncia el llibre, que passin a mans privades “els serveis d’atenció, entre els quals, la dependència, les escoles bressol i la sanitat”. La consecució d’aquests serveis ha permès, precisament, que un gruix molt important de dones poguessin incorporar-se al món del treball i esdevenir autònomes.

Els TCI poden comportar la privatització de serveis d’atenció a les persones, una eina que havia permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball

El llibre de Cristina Pina i de Rosa Ortiz constata que els treballs reproductius no remunerats continuen recaient sobretot en les dones: “Per cada home que al·lega que treballa a jornada parcial per haver de dedicar hores al treball de cures, hi ha 17,9 dones en aquesta situació; i per cada home que diu que té una jornada parcial per ‘altres obligacions familiars o personals’, hi ha 14,3 dones que responen per la mateixa raó”, segons les dades citades de l’enquesta de l’INE del 2016. La privatització i les retallades en aquests àmbits pressupostaris que fomenten els acords comercials poden tenir com a conseqüència que les dones abandonin parcialment o del tot el mercat laboral per tal d’ocupar-se de les cures d’infants i de familiars malalts o ancians.

4. Empitjorament de la salut

La precarització i temporalització que fomenten els tractats comercials neoliberals aboquen moltes dones a feines que poden comportar greus conseqüències per a la salut per les condicions i jornades laborals extremes. Aquest és el cas especialment comú de feines altament feminitzades, com les treballadores de la llar, les que s’ocupen de persones d’edat avançada, que cuiden malalts o les netejadores d’habitacions d’hotel. Són sectors amb un alt percentatge de dones immigrades en situació legal vulnerable i amb una creixent presència de transnacionals a les quals els TCI faciliten dominar majors quotes de mercat en condicions laborals abusives.

Isabel Escobar, de Sindillar, que ha treballat en geriàtrics, relata com la feina els deteriora la salut: “Sovint ens obliguen a treballar més del que està estipulat, i això implica un desgast, tant respecte a l’increment d’hores com pels efectes que té sobre la nostra salut. A causa de l’esforç, moltes dones pateixen artrosi o malalties derivades de manipular detergents i altres materials tòxics”. Aquestes dones viuen en una gran vulnerabilitat. Tenen por de ser acomiadades si es queixen, especialment les que són immigrades i no tenen la situació legal regularitzada. Tot i les dificultats, algunes d’elles s’han començat a autoorganitzar. El cas més conegut és el de les Kellys.

La precarització de les condicions de feina de moltes professions feminitzades també té conseqüències sobre la salut de les dones

Més enllà de l’àmbit laboral, la privatització de serveis com la sanitat o els subministraments bàsics, així com la rebaixa de les precaucions en la utilització de substàncies químiques en els medicaments, l’alimentació o la cosmètica, configuren unes condicions molt més favorables a les grans multinacionals i una vulneració del dret a la salut d’aquestes dones. Aquestes quatre conseqüències de l’aplicació dels TCI ja són una quotidianitat per a milions de dones al món, però es poden ampliar i agreujar amb la recent aprovació del tractat EU-Japó (JEFTA). Més encara si el CETA (l’Acord econòmic i comercial global entre el Canadà i la UE) s’acaba ratificant i es confirma la reobertura de les negociacions amb els EUA per tirar endavant un nou TTIP (sigla amb què es coneix el Tractat transatlàntic de comerç i d’inversions). Si no són plenament vigents encara, és perquè, per ara, la mobilització ciutadana els ha aconseguit aturar.

TCI, TTIP, CETA, ISDS: una lluita amb molts fronts

L’estratègia comercial de la Unió Europea té els TCI com una eina central, i per això en els darrers anys la Comissió Europea s’ha llançat en una carrera de negociacions de tractats d’aquesta mena amb el Japó, Singapur, Mèxic o el Mercosur (mercat format per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai), entre d’altres. De totes maneres, les corporacions no ho han tingut ni ho tenen fàcil per aconseguir imposar que aquests tractats incloguin totes les clàusules que exigeixen. L’activació de la ciutadania organitzada, per exemple, va aconseguir que el 2016 es frenessin les negociacions entre la Unió Europea i els EUA per aprovar el TTIP. I també ha aconseguit que encara no s’hagi ratificat el CETA.

Les mobilitzacions ciutadanes han aconseguit aturar, de moment, l’aprovació del TTIP i la ratificació del CETA

Un dels punts centrals en la mobilització europea per impedir l’aprovació dels tractats de comerç i d’inversió ha estat posar fi als anomenats ISDS, que són els tribunals privats per a les grans corporacions que estan envoltats de gran opacitat i on aquestes empreses “amenacen els governs que s’atreveixen a plantar-los cara” amb demandes milionàries per decisions com paralitzar una mina que hauria destruït comunitats senceres, augmentar el salari mínim o evitar que les asseguradores obtinguessin beneficis abusius. El moviment Stop ISDS ja ha recollit més de 500.000 signatures des que es va activar al mes de gener.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Homenatge a Catalunya'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació