04/03/2015 | 07:07
CiU i ERC faran avui al Parlament un pas decisiu per aprovar els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2015. El diputat d’ERC Pere Aragonès, negociador econòmic dels republicans, resumia així els comptes que es debatran avui: “Pressupostos socials i de transició nacional: 100 milions extres per a polítiques socials, fi de les dietes i estructures d’Estat”.
El Govern i ERC reivindiquen que un 71,5% del pressupost es destina a polítiques socials. Les conselleries socials augmenten un pèl el seu pressupost per a aquest 2015. L’acord final inclou la creació d’un fons extraordinari de 100 milions d’euros que s’invertirà bàsicament en qüestions socioeconòmiques (88,5 milions) i la resta (11,5) a projectar les anomenades estructures d’Estat. Les novetats socials principals són: la devolució de la paga dels funcionaris del 2012, la dotació de 10 milions d’euros per lluitar contra la pobresa energètica –fins ara era zero–; la creació de noves beques de menjador per a nens de zero a tres anys –uns 3 milions compromesos– i l’augment en 12 milions de la renda mínima d’inserció (RMI).
Tanmateix, la Plataforma per una Catalunya Social, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) o la Federació Catalana d’ONG ja han mostrat el seu rebuig als Pressupostos per “insuficients” en temps de crisi com els actuals, amb un 20% d’atur, un 21% de pobresa i 550.000 persones que no tenen cap ingrés. En una conversa amb CRÍTIC, representants d’ECAS denunciaven que el problema és el “model de fons” dels comptes. “És un model basat a tapar forats i emergències amb múltiples ajuts petits i restringits que estigmatitzen i compliquen la vida a qui ha d’estar contínuament demanant i anant de finestreta en finestreta”, expliquen.
Deu claus per entendre la lletra petita dels Pressupostos:
1. L’Estat dóna menys diners
L’Estat espanyol ha retallat dràsticament algunes partides que depenen directament del seu finançament. El Govern català es queixa de la reducció “en beques, en Llei de dependència i en polítiques per a l’ocupació”. Xifra les reduccions d’aquestes partides entre un 46% i un 90% respecte de l’any anterior. La Generalitat ho reconeix, però és incapaç de fer-hi res davant la majoria absoluta del PP al Congrés.
A més, el Govern es queixa que el component més important dels ingressos de la Generalitat –els que arriben mitjançant les bestretes del sistema de finançament autonòmic– no està reflectint la millora de l’economia i de la recaptació impositiva. L’import total de les bestretes s’ha reduït, per decisió unilateral de l’Estat, en 400 milions d’euros (un 2,5% en termes relatius) respecte del 2013, mentre que, segons el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2015, la previsió de creixement de l’economia, d’un 2,7%, farà créixer els ingressos tributaris un 5,4%.
2. La Generalitat, incapaç d’obtenir més ingressos via impostos
El text de la Llei de pressupostos deixa clar que “els ingressos provinents dels impostos i taxes recaptats directament per la Generalitat es mantindran en nivells molt similars als del 2013”. El Govern assegura que ja no poden fer més perquè els seus nous tributs són “constantment bloquejats per la voluntat uniformitzadora del Govern de l’Estat”. Altres partits de l’oposició d’esquerres sí creuen que hi ha marge per augmentar alguns impostos als més rics, recuperar el tribut a les begudes ensucrades i millorar la lluita contra el frau fiscal. CiU tampoc no preveu generar més ingressos extraordinaris després del cicle de privatitzacions i venda de patrimoni públics dels últims anys.
3. La despesa social consolida una tisorada d’un 15%
Els departaments d’Ensenyament, de Salut i de Benestar Social i Família disposaven el 2010 d’unes partides que sumaven 17.486 milions d’euros. El 2013 havien baixat fins als 14.764 milions, és a dir, 2.721 milions menys. El pressupost per a aquest 2015 és de 14.840 milions, uns 100 milions més, però lluny encara del pressupost de l’últim any de Govern del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector considera que “malgrat que eviten noves retallades, són clarament insuficients per afrontar la situació d’emergència social que encara estem vivint”. Creuen que no es pot invertir la mateixa xifra en despesa social quan avui hi ha més atur, més pobresa, més desigualtat social, més famílies sense cap ingrés, més desnonaments… que el 2010. Pobresa Zero, plataforma que agrupa més de 4.200 entitats socials, sindicats i col·legis professionals, va més enllà per queixar-se que els pressupostos mantenen la despesa social “al nivell de fa una dècada”. Asseguren que els comptes no reverteixen l’efecte acumulat de les retallades, i que no s’hi incorporen mesures “per avançar cap a un sistema fiscal més just i progressiu”.
4. El deute de la Generalitat segueix creixent
Malgrat l’esforç del Govern a aplicar retallades als pressupostos, el deute segueix creixent. Les polítiques d’austeritat als països del sud d’Europa han provocat, segons premis Nobel d’Economia com Paul Krugman o Joseph Stiglitz, una reducció en l’Estat del benestar sense eixugar l’enorme problema del deute sinó al contrari. Grècia, Espanya, Itàlia, Portugal o Catalunya no aconsegueixen frenar el seu endeutament.
La Generalitat es queixa que l’Estat en els últims dos anys els ha reduït “en més de 1.600 milions d’euros els ingressos que es poden obtenir per la via de l’endeutament autoritzat”, ja que l’objectiu de dèficit passa d’un 1,58% del PIB, que tenien el 2013, a un 0,7% per al 2015.
L’anomenada Conselleria dels Interessos del Deute, el que paga la Generalitat als bancs i a l’Estat només en interessos dels crèdits i préstecs demanats, és la tercera conselleria en volum d’importància, per darrere de Sanitat i Educació. Aquest 2015 es preveuen pagar 1.714 milions d’euros només per a interessos, en la mateixa línia que els interessos liquidats els últims tres anys.
El pagament d’amortitzacions del deute –que seran d’uns 6.400 milions d’euros per a aquest any– i els interessos del deute són, de fet, la ‘conselleria’ amb més despesa: un total de 8.480 milions. En Salut la Generalitat inverteix 8.432 milions.
5. Bons percentatges socials, partides insuficients
CiU i ERC defensen que són els pressupostos més socials de la història de Catalunya perquè el percentatge dedicat a despesa social és el més elevat. Tanmateix, les principals entitats socials del país creuen que les partides són encara insuficients. ECAS, plataforma que aplega un centenar d’entitats, recorda que “els pressupostos per a polítiques socials són insuficients perquè la inversió social és molt per sota de la mitjana europea (un 23,1% del PIB a Catalunya, un 29% a la UE-27)”, però sobretot reclama “un enfocament diferent” que no aposti per l’ajuda caritativa sinó per una millora de l’economia, augmentar els llocs de feina, eliminar la reforma laboral aprovada pel PP i per CiU i un major compromís fiscal dels que més tenen.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, ha assegurat que aquests comptes van en la bona direcció, però l’avenç és encara “molt petit”. L’entitat demana saber més detalls sobre si, per exemple, els diners destinats a la dependència repercutiran a posar fi a la llista d’espera o assumir els nous 52.000 beneficiaris de grau I que entraran en el sistema al juny. També valora de forma positiva l’augment de 12 milions per al pressupost de la renda mínima d’inserció, tot i que no sembla que això pugui permetre estendre els beneficiaris d’aquesta prestació a les 34.000 famílies catalanes amb fills o persones dependents a càrrec que avui no tenen ingressos. L’augment en l’RMI podria ampliar-se aquest any a més de 2.000 nous receptors, lluny de les 34.000 famílies catalanes que la Taula calcula que no tenen ingressos.
La Taula, a més, reclama al Govern més ajudes al lloguer d’habitatges i un augment de les prestacions de la dependència com a prioritats que no han estat ateses en els Pressupostos per al 2015.
6. Inversió del sector públic al nivell de 1999
Aquest infogràfic oficial de la Generalitat exemplifica de manera contundent com la inversió pública encara és molt dèbil tot i les tímides xifres de creixement econòmic dels últims mesos. Actualment, les dades d’inversió ens situen en les xifres de 1999, és a dir, en un nivell de fa 15 anys.
Els pics màxims d’inversió del sector públic de la Generalitat van arribar el 2008 i el 2009 per després anar baixant a mesura que avançaven la crisi econòmica i les retallades en la despesa pública.
7. Cinc milions d’euros al Circuit de Catalunya
La Generalitat aporta 5 milions d’euros a ajudar l’empresa pública que gestiona el Circuit de Catalunya, on es fan les curses de Fórmula 1 i de motociclisme. Le Generalitat, la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments hi aporten 10 milions d’euros públics. El pressupost total de l’empresa és de 40 milions d’euros. El Govern sempre ha assegurat que la seva inversió en el circuit suposa uns beneficis directes i indirectes per a les empreses catalanes.
És poc o molt gastar 5 milions d’euros en el Circuit de Montmeló? Doncs, parlant de cotxes i de transports, es pot comparar amb la inversió que fa la Generalitat en els consorcis de transport públic. Al Camp de Tarragona li donen 16 milions; al de Girona, 4 milions, i al de Lleida 2,7 milions d’euros.
Per contextualitzar-ho: la Generalitat gasta en el Circuit de Catalunya cinc vegades més que en memòria històrica.
8. Pagaments de ‘peatges a l’ombra’ a concessionàries
El Departament de Territori i Sostenibilitat inclou partides que sumen 215 milions d’euros per subvencionar les concessionàries d’autovies que no cobren peatges o d’autopistes que rebaixen el cost del peatge. Són els anomenats ‘peatges a l’ombra’. Grups de l’oposició com ICV-EUiA es queixen que “en l’actual situació econòmica es podrien retallar els pagaments a les concessionàries d’autovies i autopistes –vinculades o dependents del sector financer, de CaixaBank i d’altres bancs o fons d’inversió–” i, en canvi, a altres agents socials més febles sí se’ls han retallat o retardat pagaments que estaven compromesos.
9. Crítiques per les ajudes als discapacitats intel·lectuals
Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya), Actas, Down Catalunya i Ammfeina Salut Mental Catalunya –entitats representatives del sector de la discapacitat intel·lectual i del trastorn mental– han protestat perquè el pressupost destinat a programes d’inserció laboral de persones amb discapacitat queda molt lluny de la partida de 2011. Dels 11 milions que s’hi destinaven fa quatre anys només arriben avui als 5,4 milions.
La situació podria haver estat més dura, ja que en l’esborrany inicial dels Pressupostos la partida es quedava en 2,3 milions. Davant les protestes, el Govern va rectificar. El sector valora “positivament” l’acord de CiU i d’ERC per incloure una partida addicional, però recorda la precarietat dels serveis d’inserció i reclama als partits polítics compromís per recuperar el nivell d’inversió de fa quatre anys. Opinen que durant els anys de retallades “s’han castigat especialment les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental, les més vulnerables del col·lectiu de la discapacitat, que només poden optar a la inserció laboral en una empresa ordinària amb el suport d’aquests programes”. Dincat agrupa més de 300 entitats socials i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya.
10. La cooperació, “sota mínims”
La Federació Catalana d’ONG acusa el Govern de “miopia política per no augmentar el pressupost de cooperació internacional”. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es mantindrà, segons ells, “en mínims històrics”: 8,6 milions. Les ONG van mostrar la seva decepció amb un comunicat perquè “tant el conseller Homs com els portaveus d’ERC reconeguessin, en una compareixença del 19 de gener, que el pressupost era insuficient, i que calia augmentar-lo”. Tot i un lleuger augment, els comptes deixen la cooperació catalana en xifres similars a les de 2003, data de la creació de l’Agència Catalana de Cooperació. Molt lluny dels 47 milions d’euros als quals es va arribar en l’època en què ERC gestionava aquesta àrea, l’any 2008. Segons Míriam Acebillo, presidenta de Lafede.cat, “aquesta decisió mostra una preocupant miopia política, ja que semblen no comprendre el potencial de la cooperació en l’arena internacional, també en termes d’internacionalització del procés que estem vivint”.
