18/09/2025 | 06:00
Fa gairebé 50 anys, 17 actors i directors van fundar un teatre a l’antiga cooperativa La Lleialtat del barri barceloní de Gràcia. Un dels objectius que van escriure al manifest fundacional d’allò que es convertiria en el Teatre Lliure fou el de fer “teatre d’art per a tothom”. Cinc dècades més tard, el concepte “per a tothom” ha ampliat mires i perfils: ja no es tracta només de buscar espectadors “de tots els nivells, joves, obrers, oficinistes, escoles i oficis”, com deia el document, sinó de persones amb tota mena de capacitats i condicions. A dalt i a baix de l’escenari, com a espectadors i com a creadors. Aquesta és la missió d’Ànima Lliure, un projecte per treballar la diversitat al Teatre Lliure que en la temporada 2025-2026 comptarà amb quatre espectacles i un programa específic d’activitats, incloent-hi un curs de dramatúrgia.
Les quatre peces teatrals tenen una mirada sobre la diversitat, alguna amb autoria per part de persones amb discapacitat i d’altres amb intèrprets amb diversitat. L’espectacle que enceta la temporada és La vie invisible, on la francesa Lorraine de Sagazan s’ha inspirat en la història real de la pèrdua de visió de Thierry Sabatier. A Une tentative presque comme une autre, els bessons Clément i Guillaume Papachristou, l’un amb paràlisi cerebral i l’altre amb mobilitat reduïda, en són els intèrprets i els creadors, mentre que, a Treballs forçats es qüestiona la relació amb el llenguatge en un espectacle en llengua de signes catalana i en castellà oral. Finalment, La vie secrète des vieux aborda l’amor i el sexe de les persones grans des de l’autoria de Mohamed El Khatib, que també realitzarà un projecte per transformar residències de gent gran en centres d’art.
De la platea a convertir-se en actor
La dramaturga Clàudia Cedó fa 20 anys que es dedica a la docència escènica amb persones amb diversitat funcional o necessitats especials a través del projecte Escenaris Especials i és la comissionada d‘Ànima Lliure, la línia estratègica sobre diversitat al Teatre Lliure. La nova direcció del Lliure a càrrec de Julio Manrique va voler comptar amb la seva expertesa amb la motivació d’“obrir l’escenari a cossos, veus i ànimes no normatives”, afirma la creadora. “Es volia fer perquè la diversitat que hi ha a la nostra societat es pogués veure reflectida a les ficcions actuals de casa nostra, i també per generar referents. Perquè, si ets una persona amb autisme o amb una discapacitat intel·lectual, que també es parli de tu al teatre”, explica Cedó.
“Amb Ànima Lliure volem reflectir la diversitat que hi ha a la nostra societat a les funcions del Lliure”, diu Clàudia Cedó
La programació escènica que aborda la realitat de les persones amb discapacitat o que inclou personatges amb alguna diversitat funcional o trastorn mental encara no té una presència considerable ni una forta consolidació en el marc del teatre català. Però això no vol dir que no n’hi hagi títols: la temporada passada, per exemple, es va poder veure a la Sala Flyhard Em dic Josep, de Marc de la Varga, que aborda el trastorn bipolar, i Nua (radiografia d’un trastorn) d’Ann Perelló, Andrea Ros i Marta Aran, en diversos teatres com l’Espai Texas, una peça que tracta dels trastorns de la conducta alimentària.
Al Lliure, l’any 2023 es va representar Lectura fàcil, una versió de la novel·la de Cristina Morales sobre quatre noies marcades per diferents diagnòstics de discapacitat associats a trastorns mentals. A la tardor del 2024, justament en la primera temporada de Manrique com a director, es va portar a l’escenari Hamlet recontralibre, el clàssic modificat per la companyia peruana Teatro La Plaza, amb vuit actors amb síndrome de Down sobre l’escenari.
En aquesta línia, l’abril del 2025, el Lliure va programar Fantàstic Ramon, una peça de Cedó que, com el Hamlet peruà, va ser interpretat per 11 actors, amb discapacitat i sense, entre els quals hi ha noms com Andrea Álvarez, que va ser la protagonista de Mare de sucre, una altra obra de Cedó, o Marc Buxaderas, que també fa monòlegs. Tant amb aquesta com amb altres produccions que tenen en el seu repartiment actors o actrius amb diversitat funcional, l’equip de la dramaturga ha confirmat que “el procés de creació que inclou la diversitat requereix un acompanyament perquè les persones puguin excel·lir artísticament, i això és el que costa que els equipaments entenguin”, diu Cedó, perquè això implica també més desplegament de recursos.
Clàudia Cedó: “És important que, si és un espectacle fet amb diners públics, t’asseguris que totes les persones hi puguin participar de forma plena”
Per a tot aquest procés creatiu, la impulsora d’Escenaris Especials considera que s’hauria de dissenyar l’acompanyament de manera conjunta amb les persones participants per saber què necessiten amb figures de producció adaptades. Per exemple, un actor pot necessitar durant els assajos un intèrpret de llengua de signes si en una escena participen moltes persones alhora. Algun altre pot necessitar algun educador social o acompanyant durant tota l’estona d’assaig o a un tercer li pot anar bé que el guió estigui escrit en lectura fàcil o un assistent perquè l’ajudi en la memorització. “És important que, si és un espectacle fet amb diners públics, t’asseguris que totes les persones hi puguin participar de forma plena”, desenvolupa Cedó.
De treballar com a actor a escriure obres de teatre
Malgrat que s’han pogut veure obres de teatre i d’arts escèniques protagonitzades per persones amb discapacitat, la gran majoria de les peces no estan escrites des de l’experiència i la realitat d’aquestes persones. Per ara, en el cas de Clàudia Cedó, ella escriu l’obra i l’adapta a cada actor o actriu amb la intenció que aquest també nodreixi la peça. Tot i això, per anar més enllà, des d’Escenaris Especials han creat un curs de dramatúrgia que s’ofereix en el marc del projecte Ànima Lliure perquè autors i autores amb diversitat funcional puguin formar-se en la creació teatral.
Segons explica la docent, en l’escriptura d’una obra, l’autor o l’autora sospesa el que sap i el que ha viscut, es pot posar dins d’un personatge per intentar entendre com pensaria, però sempre ho fa des de la seva visió personal. Per això, quan s’aborda la discapacitat o la diversitat funcional, és important que les autories també siguin diverses, perquè parlin des de l’experiència pròpia. Així, es poden “crear ficcions que actualment no apareixen en els escenaris o a les nostres pantalles. No n’hi ha prou amb formar actors; s’han de formar dramaturgs”, hi afegeix.
“Ens estem perdent la mirada d’algú que ha carregat un estigma tota la vida”, afirma la dramaturga
El curs tindrà lloc del febrer a l’abril del 2026 amb la participació d’autors de renom com Marc Artigau, Marta Buchaca, Victoria Szpunberg i Joan Yago i el mes de juny es farà una lectura dramatitzada dels textos al Lliure de Gràcia. La convocatòria del curs s’obrirà el pròxim 6 d’octubre per a qui s’hi vulgui apuntar. “Ens estem perdent la mirada d’algú que ha carregat un estigma tota la vida. Si no es posen els recursos d’acompanyament per a aquestes persones, ens perdem les seves veus”, apunta la dramaturga.
Accessibilitat també per al públic
La línia estratègica de diversitat d’Ànima Lliure se suma a les mesures d’accessibilitat que ha anat introduint el Teatre Lliure en les seves funcions, per tal que tothom pugui gaudir del teatre. Com exigeix la llei, l’equipament compta amb un Pla d’accessibilitat que, a més de l’anàlisi de la institució en clau accessible i la formació del personal en la matèria, també concep l’accessibilitat en la creació dels espectacles “no com un afegit, sinó com a part fonamental des de l’inici del procés creatiu”.
Entre els recursos accessibles o els productes de suport que ofereix el Teatre Lliure hi ha una gran varietat. Hi ha, per exemple, programes de mà de les obres en lectura fàcil i guies d’accés amb pictogrames per a persones amb dificultats de comprensió. Per a persones amb sordesa, un sistema d’assistència auditiva que amplia el so a les sales, anells magnètics individuals que es connecten al telèfon mòbil i algunes funcions amb sobretítols adaptats amb traducció simultània en llengua de signes catalana.
Per a persones amb ceguesa o baixa visió, s’han programat sessions amb audiodescripció; per si algun espectador té mobilitat reduïda, s’han fet accessibles les entrades, la taquilla i l’ascensor, i per a persones amb trastorns de l’espectre autista també es fan sessions relaxades. En aquest sentit, i per primer cop, l’1 i el 3 d’octubre es faran dues sessions d’audiodescripció creativa per al públic invident en dues funcions de La vie invisible. Pel que fa a l’accessibilitat social, el Lliure disposa de descomptes per a certs col·lectius per tal que el dret a gaudir de la cultura trobi cada vegada menys obstacles per complir-se.
