13/07/2026 | 07:00
Barcelona no només s’ha transformat amb obres, plans urbanístics i grans esdeveniments: també s’ha pensat, discutit i reinterpretat a través de les seves revistes, llibres i espais de debat. Un d’aquests espais és Barcelona Metròpolis, una publicació de pensament urbà editada per l’Ajuntament de Barcelona, que aquest 2026 celebra 40 anys amb una nova etapa editorial, el redisseny de la revista, la renovació del seu web i la publicació del llibre Trames de Barcelona Metròpolis.
La commemoració permet llegir Barcelona a través dels debats que l’han travessada durant quatre dècades. La ciutat preolímpica, la transformació urbanística, la projecció internacional, l’impacte del turisme, la crisi de l’habitatge, les desigualtats socials, la revolució tecnològica o l’emergència climàtica són alguns dels fils que han aparegut a les pàgines de la revista. L’aniversari de la publicació, dirigida per la periodista Milagros Pérez Oliva, és també una oportunitat per preguntar-se com s’ha explicat la ciutat a si mateixa i quines idees han ajudat a definir-ne el present.
De la Barcelona preolímpica als debats de la metròpolis global
La revista va néixer l’any 1986 amb el nom de Barcelona. Metròpolis Mediterrània, en un moment en què la ciutat es preparava per als Jocs Olímpics del 1992 i entomava una transformació profunda del seu espai urbà. Al costat d’aquesta mirada de modernització també començaven a emergir algunes de les preguntes que avui continuen obertes. Quin model de ciutat s’estava construint? Qui en quedava dins i qui en quedava fora? Com es repartia l’espai públic? Quin paper havien de tenir el turisme, la cultura, la mobilitat o l’habitatge en la Barcelona del futur?
La revista va néixer no només per explicar una ciutat en transformació, sinó per interpretar-ne les implicacions socials i culturals
La revista va néixer precisament en aquest context: no només per explicar una ciutat en obres, sinó per interpretar-ne les implicacions socials, polítiques i culturals. Durant els seus 40 anys de trajectòria, Barcelona Metròpolis ha acompanyat algunes de les grans mutacions urbanes de la ciutat. De la Barcelona olímpica es va passar a la Barcelona global; de la ciutat que es volia situar al mapa internacional, a la ciutat que havia de gestionar les conseqüències d’aquest èxit: augment del turisme, pressió sobre l’habitatge, gentrificació… També la necessitat de renaturalitzar la ciutat o la tensió entre l’activitat econòmica i la vida quotidiana són qüestions que han anat prenent centralitat amb el pas dels anys.
Un espai d’informació, reflexió i debat sobre la ciutat
Un dels elements singulars de Barcelona Metròpolis és la seva naturalesa. Milagros Pérez Oliva ho explica amb claredat: la revista va néixer per ser “un espai d’informació, reflexió i debat sobre la ciutat, no una revista aparador de l’acció institucional”.
Al llarg d’aquestes quatre dècades, la revista ha tingut quatre direccions editorials. El periodista Joan-Anton Benach en va definir el caràcter fundacional i la va dirigir durant dues dècades, coincidint amb els anys de transformació més intensa de Barcelona. El filòsof Manuel Cruz, entre el 2007 i el 2012, va reforçar-ne la dimensió de pensament en un context marcat per la globalització. L’editor i escriptor Bernat Puigtobella, entre el 2012 i el 2017, va impulsar una etapa atenta als canvis socials, culturals i tecnològics. Des del 2018, Milagros Pérez Oliva n’ha consolidat la doble dimensió impresa i digital i ha reforçat la seva vocació com a eina col·lectiva de reflexió.
Per les seves pàgines hi han passat veus destacades del pensament, la cultura, l’arquitectura, l’urbanisme i el periodisme. De Manuel Vázquez Montalbán a Maria Aurèlia Capmany, d’Oriol Bohigas a Ricard Bofill, de Victoria Camps a Richard Sennett, de Jean Nouvel a Vandana Shiva, la revista ha reunit mirades locals i internacionals sobre Barcelona i sobre els reptes compartits per les grans ciutats.
L’edició del 40è aniversari incorpora una il·lustració de portada de Gala Pont i entrevistes a Albert Serra i David Uclés
Coincidint amb el 40è aniversari, Barcelona Metròpolis inicia una nova etapa. La revista estrena capçalera, redissenya l’edició impresa i renova el web, mantenint la mateixa adreça però amb una distribució dels continguts més dinàmica. Se n’ha reduït el nombre de planes, optimitzant l’espai i prioritzant el text i la fotografia, sense haver de prescindir de cap contingut ni que cap il·lustració perdi el protagonisme assolit en edicions anteriors. Un assaig visual central del fotògraf Mariano Herrera que retrata la “Barcelona que no dorm”, la il·lustració de portada de Gala Pont i els retrats de Luis Mazón coexisteixen amb relats, reportatges culturals i dues entrevistes al cineasta Albert Serra i a l’escriptor David Uclés.
‘Trames de Barcelona Metròpolis’
El 40è aniversari també ha donat lloc a la publicació del llibre Trames de Barcelona Metròpolis, un volum que recull fragments d’un centenar d’articles publicats al llarg de la història de la revista, acompanyats de fotografies i il·lustracions. Més que una antologia convencional, el llibre proposa una lectura transversal de quatre dècades de pensament urbà. Els textos s’organitzen en tres blocs —“Analitzant la ciutat”, “Articulant la ciutat” i “Anticipant la ciutat”— que remeten a tres funcions bàsiques de la revista: observar la realitat urbana, connectar-ne les múltiples dimensions i projectar preguntes sobre el futur.
Quaranta anys després del primer número, els debats sobre Barcelona continuen oberts: qui pot viure a la ciutat, com es reparteix l’espai públic, quin model econòmic la sosté, com s’afronta l’emergència climàtica, quin paper hi tenen els barris i quines veus participen en la definició del futur urbà. En aquest context, la trajectòria de Barcelona Metròpolis permet llegir no només la història d’una revista, sinó també les maneres successives com Barcelona ha intentat entendre’s, explicar-se i imaginar-se.
