Què és la ‘gordofòbia’?

Amb l’arribada de la calor

portem roba més curta

i ensenyem més el nostre cos.

També anem a la platja

i ens posem banyador o biquini

i, per tant, veiem més els cossos dels altres.

Els anuncis de la tele i les xarxes socials

diuen que hem d’estar primes

si volem ser boniques.

Això passa tot l’any,

però molt més a l’estiu.

Les persones, especialment les dones,

pateixen “pressió estètica”,

que és l’obligació de ser

com les models de les revistes

o les famoses de les xarxes socials,

és a dir, de tenir un cos perfecte.

Per exemple, ens diuen que

per agradar als altres hem de:

• Estar primes
  

• No tenir grans a la cara
  
  
• Tenir la panxa plana
  
  
• Anar depilades
  
  

Segons els científics,

gairebé totes les dones d’Espanya

es posen tristes quan pensen en el seu cos

perquè no els agrada.

Això és així

perquè reben “pressió estètica”.

Més discriminació per a les persones grasses

Encara que tothom pateixi pressió estètica,

les persones grasses encara la pateixen més.

Les persones grasses pateixen gordofòbia,

una paraula que es fa servir

quan algú mostra una falta de respecte

o discrimina una persona grassa.

Més de la meitat de les noies de 17 i 18 anys

creuen que tenen

un pes més alt del normal,

és a dir, que tenen sobrepès.

Però les dades no diuen el mateix.

Això significa que les noies

pensen que el seu cos

mai està prou prim

i no s’assembla al cos de les models.

La societat pensa

que una persona grassa no està sana,

i això no és veritat.

Alguns metges expliquen

que el pes no sempre

afecta la salut de manera negativa.

Hi ha persones grasses

que tenen resultats d’analítiques de sang

millors que els de persones primes,

i al revés.

És a dir, la salut d’una persona

no es mesura amb els quilos que pesa.

Per dir que una persona està sana,

hem de tenir en compte el seu físic,

però també la salut mental.

Hi ha molts àmbits on veiem

que les persones grasses pateixen discriminació:

• A la feina, s’ha vist que les dones grasses
  
  guanyen menys diners
  
  i no són les que manen.
  
  

• Els metges, a vegades,
  
  no fan proves mèdiques a les persones grasses
  
  perquè creuen que els seus problemes de salut
  
  sempre tenen a veure amb el pes.
  
  I els problemes de salut
  
  no sempre tenen a veure amb el pes.
  
  

• A les pel·lícules i sèries
  
  no es veuen gaires persones grasses
  
  o mai fan de protagonistes
  
  ni de persones amb èxit.
  
  
  

El negoci de la ‘gordofòbia‘

El món on vivim

ens diu tota l’estona

que hem d’estar prims.

De fet, hi ha persones

que guanyen diners

dient als altres que s’han d’aprimar.

Per exemple, algunes persones

que treballen en empreses de publicitat.

Els anuncis de bellesa

fan guanyar molts diners a empreses

que fan cremes, maquillatge o operacions estètiques.

També fan guanyar diners

a empreses que fan publicitat

de les dietes miracle.

Una dieta miracle és una manera d’aprimar-se

de manera molt ràpida,

però que és un engany

i no és sana per al cos.

Aquest tipus de dietes són molt dolentes

perquè poden afectar el cor, el fetge i els ronyons.

De fet, es calcula que

gairebé cap de les persones

que fan aquestes dietes

aconsegueix baixar de pes.

Els anuncis que diuen

com és un cos perfecte

i la gordofòbia que hi ha a la societat

fan que moltes persones

facin dietes sense el seguiment d’un metge.

Això provoca

que pateixin malalties

que tenen a veure amb menjar,

com l’anorèxia o la bulímia.

Això passa molt a noies joves.

1 de cada 3 noies

de menys de 16 anys

fa dieta.

A més, cada vegada

hi ha més nenes de menys de 10 anys

que pateixen malalties

que tenen a veure amb fer dieta.

Quan facis una dieta,

ha de ser perquè el metge t’ho recomana

i perquè creu que serà bo per a la teva salut.

Fer dieta per aprimar-se

si el metge no t’ho ha dit

o si el metge no et visita

pot fer-te mal.