Què passarà després de la investidura fallida de Pere Aragonès?

L’abstenció de Junts per Catalunya ha frustrat en la segona volta la investidura de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. El candidat d’ERC només ha aconseguit els vots de la CUP. La investidura fallida obre ara un nou període d’interinitat de dos mesos durant el qual els diferents partits poden posar-se d’acord per investir un president de la Generalitat. Si això no passa, el Parlament quedarà dissolt automàticament i es convocaran noves eleccions, que se celebrarien al mes de juliol.

Davant la nova situació de bloqueig polític, CRÍTIC parla amb quatre veus amb experiència que provenen dels espais polítics que Aragonès ha interpel·lat per formar el que denomina un govern de “front ampli”: ERC, Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns. Els exdiputats Joan Tardà, Toni Morral, Mireia Boya i Dolors Camats analitzen el nou bloqueig amb perspectiva històrica i fora de la primera línia de la política institucional més activa.

Joan Tardà: “Hi haurà investidura perquè Junts no pot permetre’s quatre anys a l’oposició”

Junts per Catalunya continua instal·lat en la rebequeria, però no té cap altra opció que investir Pere Aragonès. Pensar una altra cosa és no entendre com funciona la política. És un partit que s’està refundant, i no es pot permetre ser fora de les institucions. Si tens molt poder, en un moment donat, passar a l’oposició és assumible, com va fer CiU durant el tripartit, perquè conservava el refugi del poder municipal. Però Junts no té estructura; no poden permetre’s passar quatre anys a l’oposició. Estem parlant de 300 càrrecs polítics de Govern. S’acabarà arribant a un acord en què el Consell de la República no tingui una funció executiva i no hi hagi derrotats, i hi haurà un Govern entre ERC i Junts.

El pitjor, però, és una sensació de desànim i d’oportunitat perduda per les esquerres. M’ha decebut l’actitud dels Comuns. Si els Comuns s’haguessin sumat a una dinàmica de front ampli, podríem haver tingut un Govern amb tres potes d’esquerres on Joan Carles Gallego o Gerardo Pisarello fossin consellers i on Junts no tindria una posició determinant. Em fa l’efecte que els Comuns han despatxat aquest debat amb molta frivolitat; no sé si hi han aprofundit gaire. Ara correm el risc de tenir un Govern d’ERC i de Junts que s’enroqui i on prevalguin els discursos nacionalistes.

Avui en dia no és possible l’escenari d’una investidura de Pere Aragonès amb el suport del PSC des de fora. És una cosa que ara com ara ningú no planteja. Això només serà possible en el moment en què el PSC insinuï el que sap que tard o d’hora haurà de dir: que en el marc del diàleg estan d’acord a contemplar un hipotètic referèndum. És a dir: recuperar el que deia a través de Pere Navarro o de Miquel Iceta.

Toni Morral: “Combinar bona gestió i confrontació amb l’Estat no és fàcil, però hi haurà un acord”

Les urnes han parlat i el dictamen de la ciutadania és molt clar: l’independentisme és majoritari, és creixent i també és plural. Aquesta legislatura ha de ser el final d’un període de retrets i de retòrica processista que no du enlloc. Els tres grups parlamentaris independentistes estan obligats a trobar un camí per complir el manament de la ciutadania. Cal un pacte de Govern sòlid, lleial i detallat, i això, en el context de crisi social i econòmica en què ens trobem, i mentre la repressió de l’Estat no afluixa, no és fàcil ni immediat. Per això l’acord s’està dilatant.

És imprescindible arribar a un acord de Govern en les pròximes setmanes. Combinar dos elements com són la bona gestió i la confrontació amb l’Estat no és cosa fàcil. Però no podem esgotar el termini de dos mesos que comença avui sense arribar a un acord. Tornar a repetir les eleccions seria una resposta molt negativa de la classe política a la voluntat de la ciutadania expressada el 14-F. Però estic segur que això no passarà.

Mireia Boya: “No hi haurà repetició electoral perquè JxCat ho pagaria massa car”

En faig dues lectures. D’una banda, crec que els Comuns, per decisió pròpia, han volgut ser irrellevants en aquesta negociació. Si estan a favor de l’autodeterminació i de l’amnistia i creuen que pot haver-hi un Govern d’esquerres en aquest país, haurien d’abandonar els postulats que defensa el PSC i fer un pas endavant, sumant-se a ERC i a la CUP. Si continuen apostant per un “Govern d’esquerres” amb el partit socialista, no hi ha res a fer. Penso que no es mouran d’aquesta posició perquè estan molt lligats pel Govern de l’Estat, i crec que s’equivoquen.

D’altra banda, JxCat hauria de parar de dir que és d’esquerres, perquè no és cert, i assumir els resultats electorals, que mostren clarament que Catalunya ha virat cap a l’esquerra en clau independentista. Hauria d’avalar l’acord d’ERC amb la CUP i entendre que el tipus de polítiques que s’han fet a Catalunya des del tripartit fins aquí no es poden fer més. Crec que aquest partit s’acabarà movent i no hi haurà repetició electoral, perquè ho pagaria massa car. Tanmateix, espero que no sigui ERC qui es mogui: no hauria de permetre que un resultat electoral que fa virar el Parlament cap a l’esquerra l’acabi descafeïnant un partit –Junts– que no té majoria pel que fa al seu projecte polític. Podem negociar el full de ruta, el Consell per la República i qüestions estratègiques, però no el model del país. Estem en una situació d’emergència socioeconòmica i ecològica, i això no hauria de ser negociable.

Dolors Camats: “Ara s’obre un escenari per negociar un Govern d’esquerres”

Ara s’obre una situació d’impàs i que pot generar noves oportunitats i expectatives. Aquests dos mesos poden servir per a dues coses: perquè Junts consolidi la política de blocs, o perquè la resta de forces, liderades entre elles per ERC, s’arrisquin a fer política i trencar els blocs. Hi ha un escenari possible per fer política, sense cap pacte definit d’entrada, però almenys per parlar i negociar. Aquí hi entra la possibilitat de donar forma política a un nou moment amb un Govern d’esquerres que pot tenir diferents formes i formats. Entenc que Junts pot estar aterrit per aquest escenari. D’això no en vol ni parlar. Però… i els altres, què? Jo crec que hi ha un marc possible d’entesa en l’agenda nacional, social i ambiental, i en concret contra la pandèmia i la crisi. Ara el marc polític i el relat estan segrestats per Junts. Però, si això es trenca, podrien sorgir nous escenaris. El dubte és si algú s’atrevirà a alliberar el marc d’aquest segrest.

És inèdit que ERC i Junts tinguin una majoria per fer Govern, i no l’aprofitin, ni tan sols tenint en compte l’excepcionalitat del moment. Això està deixant l’electorat independentista estupefacte. I, a més, tenim un problema molt greu com a país: no hi ha una direcció política al Govern des de fa sis mesos, i això contrasta amb la situació d’emergència climàtica, de salut, social, econòmica. Ja comencem a veure que a Europa hi ha un moviment per redefinir la política de la postpandèmia en l’àmbit industrial, farmacèutic, turístic… i a Catalunya això ho estem veient passar.