SOS Racisme denuncia 36 casos d’abús racista de la Guàrdia Urbana contra els ‘manters’ a Barcelona

SOS Racisme denuncia 36 casos d’abusos amb actituds racistes contra els venedors de manta per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona en els últims sis anys. Identificacions al carrer només pel color de la pell, agressions físiques, comentaris xenòfobs o, en els casos més greus, detencions irregulars a la comissaria per un delicte menor. Una llista del Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia de SOS Racisme, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, té documentades aquestes denúncies per mala praxi policial. “Són només la punta de l’iceberg. La majoria d’agressions o detencions no són denunciades per desconeixement dels drets o per por de represàlies”.

SOS Racisme ha detectat 68 casos d’abusos de la Guàrdia Urbana amb components racistes o xenòfobs des del 2010. D’aquestes 68 denúncies, la meitat estan relacionades amb venedors ambulants o ‘manters’. Només dos casos d’abusos racistes han acabat amb policies imputats des del 2011. Poques, però, arriben als jutjats. SOS Racisme té previst presentar pròximament aquestes xifres a l’Ajuntament de Barcelona. De fet, l’associació antiracista i el nou govern de Barcelona en Comú ja s’han trobat en diferents ocasions en l’últim any.

El comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, en declaracions a CRÍTIC, matisa que “no hi ha un problema de racisme a la Guàrdia Urbana” però que confia en la denúncia de SOS Racisme “perquè hi pot haver actituds racistes concretes en un col·lectiu de més de 3.000 treballadors”. Recasens considera que cal “crear una cultura global” dins la policia que, per deontologia professional, impedeixi que es produeixi cap actitud racista o xenòfoba. “Però els canvis que volem fer necessiten anys”, defensa. “Els servidors públics, com la Guàrdia Urbana, han de ser especialment curosos per eradicar qualsevol actitud xenòfoba, racista o de discriminació sexual”, conclou.

Quines males praxis de la Guàrdia Urbana ha detectat l’entitat antiracista contra els ‘manters’?  Hi ha tres casos concrets d’“identificació només pel color de la pell” de venedors sense que estiguessin cometent cap delicte ‘in fraganti’ o hi hagués sospites raonables que l’haguessin comès. Hi ha 12 casos concrets denunciats d’“agressió física policial per actuació en la venda ambulant”. I, finalment, hi ha 34 casos de detencions que “no s’ajusten a la legalitat” i que després es justifiquen amb delictes com “atemptat contra l’autoritat”, “lesions a tercers” o són “detencions posteriors als fets denunciats i pels quals se’ls acusa”. En un mateix cas i persona, poden coincidir dos o més casos de males praxis.

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha identificat pràctiques de la Guàrdia Urbana de Barcelona que, sempre segons el seu informe, “demostren que existeixen situacions d’arbitrarietat i casos d’abús, en part perquè no existeix un protocol d’actuació clar, que respecti, protegeixi i garanteixi els drets humans”. Segons la seva versió, “la identificació per perfil ètnic i posterior detenció en molts casos no respon a una actuació justificada legalment —per la possibilitat d’haver comès un il·lícit penal o per la negativa a documentar-se—, sinó que la justificació d’aquesta detenció respon a altres supòsits”.

Els ‘manters’ també denuncien agressions verbals i físiques dels agents de la policia local. Tanmateix, sobre aquest punt, hi ha versions contraposades. D’una banda, agents policials han denunciat agressions i actituds violentes per part dels venedors —tal com es va veure, per exemple, en un vídeo recent, on un ‘manter’ va colpejar al cap un agent—; i, d’altra banda, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i les associacions Espai de l’Immigrant i Tras la Manta han denunciat agressions de la Urbana. El nou informe de SOS Racisme assegura que “la realitat amb què ens trobem en la majoria dels casos que hem portat són de lesions mínimes als agents (dolor referit) i lesions importants als venedors”.

“Callarse, no tienes papeles, cállate. La policia hace lo que tiene que hacer, tú te callas. Llévatelo, porque, si no, vamos muchos en la furgoneta … [inaudible] extranjería”. Aquest document audiovisual, publicat per la ‘Directa’ al mes d’abril passat, mostra les paraules suposadament d’un agent de la Guàrdia Urbana en un control rutinari a la boca del metro de la plaça de Catalunya de Barcelona. Un portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants explicava ja aleshores, en declaracions al periodista Jesús Rodríguez, que aquest és el tractament que reben habitualment i que en alguns casos les expressions encara són més pujades de to, “clarament racistes”. La Síndica de Greuges de Barcelona i, també la nova Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) de la Guàrdia Urbana, van obrir per iniciativa pròpia una investigació interna per aclarir els fets del vídeo.

Els serveis jurídics de SOS Racisme ja van portar a judici l’Ajuntament de Barcelona per un cas ocorregut el 2012 durant el mandat de Xavier Trias (CiU). La denúncia del ciutadà d’origen senegalès Issa Seye assegurava que l’agent policial “es va adreçar cap a ell amb la motocicleta i li va donar un cop amb aquesta a l’altura de la panxa mentre li deia: ‘Vés-te’n al teu puto país’ o ‘¡Al suelo, negro de mierda!'”. En un altre cas, dos agents de la Guàrdia Urbana van ser absolts d’un delicte de lesions, amb agreujant de racisme, acusats per SOS Racisme. Els fets van tenir lloc al juliol de 2011 a l’intercanviador de metro de Passeig de Gràcia quan un grup d’agents de paisà va trobar-se amb un grup de venedors. Un dels venedors africans va quedar amb la mà trencada.

34 detencions “irregulars”?

SOS Racisme considera que aquestes detencions que es denuncien són “només per formar part del col·lectiu, pel perfil ètnic i per dur una bossa amb roba o productes per vendre” i, per això sempre segons els activistes, “existeix una motivació racista quan la policia atura i s’emporta detingut a la comissaria algú pel seu color de pell o perquè porta una bossa amb productes falsificats”. La venda ambulant no autoritzada és ara un delicte lleu segons el producte que es vengui: si és falsificat, és delicte (samarreta, bosses…); però, si no és un producte protegit (llaunes de cervesa…), no és un delicte, sinó que només comporta una multa, segons recull l’Ordenança del civisme. Per això, segons SOS Racisme, els casos dels ‘manters’ no requeririen una detenció policial, amb la qual poden estar tancats fins a 72 hores a la comissaria.

Aquestes detencions queden en la gran majoria de casos justificades legalment perquè s’atribueixen als ‘manters’ infraccions (atemptat contra l’autoritat, agressions, lesions a tercers… que sí són delicte). Això ‘legalitzaria’ la detenció. SOS Racisme arriba a concloure uns fets molt greus: “Sempre que hi ha una actuació abusiva per part de la Guàrdia Urbana (agressió física o verbal), es confeccionen unes diligències policials que atribueixen actituds delictives a la víctima d’aquell abús policial”. Aquest procediment de detenció tindria, segons l’organització de drets humans, l’objectiu de “l’encobriment de l’abús i la criminalització de la víctima”.

SOS Racisme conclou que “sempre que hi ha una actuació abusiva de la Guàrdia Urbana, es confeccionen diligències per atribuir un delicte a la víctima”

A més, segons defensen els advocats de l’entitat, “la possibilitat d’una denúncia per detenció il·legal contra els policies es fa inviable, ja que sempre se’ls atribueix la presumpció de veracitat, davant la manca de proves objectives que els contradiguin. A la pràctica s’acaba donant major credibilitat a les versions de la policia”. A més, sempre segons SOS Racisme, “les condicions de la detenció agreugen encara més la situació, ja que en múltiples ocasions la víctima no entén correctament ni l’idioma (per manca d’intèrpret), ni els termes tècnics utilitzats en el funcionament jurídic i policial”. En molts casos, la víctima assegura que no sap per què ha estat detinguda fins que no arriba l’advocat assignat d’ofici, i acostuma a sortir de la comissaria sense conèixer exactament quins fets i acusacions se li atribueixen i les conseqüències que pot comportar aquest procediment penal. Amb la modificació del Codi penal, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, la venda irregular de productes falsificats passa a ser considerada delicte, i, per tant, genera antecedents penals quan s’ha produït una sentència condemnatòria, cosa que fa impossible obtenir o renovar el permís de residència, i fins i tot, amb condemnes reiterades per venda ambulant, es pot produir l’entrada a la presó.

Tanmateix, la Guàrdia Urbana assegura que compleix escrupolosament la seva feina i rebutja que existeixi cap abús racista. De fet, existeixen poques denúncies judicials i, com admeten els advocats del SAiD, els policies acostumen a guanyar la majoria de demandes per lesions. Segons expliquen activistes socials, els ‘manters’, sovint en situació de vulnerabilitat econòmica i sense papers en regla, difícilment posen denúncies contra la policia ni poden demostrar els fets dels quals es queixen amb proves. SOS Racisme reconeix que “les possibilitats que tenim per provar que la policia ha mentit són mínimes i, per tant, denunciar aquestes pràctiques (denúncia falsa, falsificació de documentació pública i detenció il·legal) es fa pràcticament impossible”.

La Guàrdia Urbana assegura que compleix la seva feina i rebutja haver comès cap abús racista

SOS Racisme es defensa assegurant que té un protocol que defineix l’assumpció de casos al Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia. L’organització afirma que en tots els casos que els arriben es duu a terme una entrevista exhaustiva amb la possible víctima i després es discuteix el cas en la reunió d’equip del servei (en la qual participen diferents perfils professionals: juristes, advocats, mestres, politòlegs, criminòlegs, entre d’altres) sobre la versemblança, i, per tant, si ha estat víctima d’un acte racista.

Crítiques a Barcelona en Comú des de l’esquerra

La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, demana “un posicionament clar i contundent de l’Ajuntament i de la Guàrdia Urbana per investigar pràctiques racistes”, ja que considera que “sovint s’estan obviant per part de la policia alguns abusos i accions irregulars amb un component racista”. L’activista social creu que el nou govern de Barcelona “està treballant per buscar solucions a mitjà i llarg termini per prevenir aquestes males praxis de la Urbana, però necessitem ja una resposta a curt termini”, ja que, segons ella, “hi ha pràctiques abusives al carrer ara i necessitem actuar immediatament”.

L’Ajuntament de Barcelona, però, explica a CRÍTIC que el nou pla director de la Guàrdia Urbana, presentat pel comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va incorporar ja una nova Unitat de Deontologia i Afers Interns per “promoure bones pràctiques policials” i per investigar les irregularitats i els abusos que puguin provocar agents del cos. Aquesta unitat posa l’èmfasi en l’ajust al dret i a l’ètica professional i alhora afirma que seguirà investigant conductes contràries al règim disciplinari o al codi deontològic policial en les quals puguin veure’s implicats membres de la Guàrdia Urbana. A més, les investigacions depenen ara directament del Comissionat de Seguretat i no de la direcció policial. Recasens, que ha estat recentment nomenat per la Interpol com a membre del Comitè Permanent d’Afers Ètics, ja va dir en la presentació de la UDAI al maig passat que serà “molt més proactiva” i més àmplia que l’antiga Unitat d’Afers Interns. A més, va anunciar que es crearia també un comitè d’ètica format per ciutadans que col·laborarà amb aquesta unitat.

Cuevas, des de SOS Racisme, exigeix una “tolerància zero amb aquestes pràctiques d’abús racista” per part d’un govern de Barcelona que compta amb activistes contra els abusos policials com, per exemple, l’advocat Jaume Asens o el professor de dret Gerardo Pisarello. “Demanem que no es permeti cap d’aquestes situacions, i que, si es produeixen, es prenguin mesures contra els agents concrets”, afirma. Des de l’Ajuntament, Recasens respon que “les conductes racistes que hi hagi han de ser sancionades” però que “per poder fer un major control necessitem denúncies concretes amb testimonis i proves”, ja que, si no, és molt difícil tirar endavant un procés d’investigació interna d’ofici. “Jo confio en les dades de SOS Racisme, però necessitem més”, conclou. Recasens proposa obrir una via de diàleg constant entre ells i l’UDAI per fomentar bones pràctiques, que SOS Racisme faci les denúncies quan les víctimes no puguin o tinguin por i fer formació als agents policials en qüestions d’ètica i de deontologia. “És millor sempre prevenir aquestes males praxis que no reprimir-les i castigar-les quan ja s’han produït”, conclou.

Tot i això, Cuevas considera que la qüestió de fons és evitar un enfocament només policial del problema. “Quan es prioritza la intervenció policial com a estratègia de l’Ajuntament contra els ‘manters’, es poden produir abusos que vulneren drets fonamentals”. Fonts del govern de Barcelona en Comú, però, expliquen que porten mesos treballant en solucions globals, amb programes de formació, propostes de plans d’ocupació per als venedors, projectes de cooperativa o mesures de mediació per evitar el conflicte a l’espai públic. El govern municipal va proposar al desembre de 2015, en la primera reunió de la taula de diàleg sobre la venda ambulant, un paquet de mesures socials i plans d’ocupació i formació per als ‘manters’ que tindria un pressupost de més de 900.000 euros en tres anys.

La conclusió de SOS Racisme, amb l’ànim de buscar una solució a aquesta qüestió, és que “no es pot parlar de la venda ambulant no autoritzada d’una manera aïllada, sinó com una part més d’un context, per tant, entenent-la com a reflex d’una problemàtica social”. Cuevas argumenta que cal tenir en compte situacions com “la pressió turística de moltes ciutats catalanes”, “el ‘lobby’ que exerceixen sectors de comerciants” i “les pressions de grups polítics i econòmics” amb molt poder a la ciutat. Per això, conclou, “és imprescindible parlar del racisme estructural, que va molt més enllà de conductes individuals, tot i que aquestes han de ser condemnades i sancionades”.