Crític Cerca
Notícies

Tres punts calents i dos consensos del debat d’habitatge de Barcelona

Les diferents forces polítiques estan d’acord a regular el frau en els lloguers de temporada i impulsar l’habitatge cooperatiu, però discrepen en la reserva del 30% d’habitatge protegit

24/05/2023 | 00:01

Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC, presenta el debat / SOSTRE CÍVIC

L’habitatge és un dels problemes principals de la ciutat de Barcelona, i això ha fet també que sigui un dels grans temes de campanya en les eleccions municipals. Les idees dels diferents partits per resoldre la crisi d’habitatge sovint queden simplificades en grans titulars: promeses de fer milers d’habitatges, exigències de mà dura contra l’okupació o queixes perquè els rivals polítics no han fet prou. En aquest context, el debat “L’habitatge en conflicte: casa o inversió” va servir per aprofundir i concretar quines són les propostes en àmbits com els desnonaments o la promoció de l’habitatge cooperatiu.

La cita, organitzada per la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, l’Observatori DESC i el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis, va reunir representants d’ERC, de Barcelona en Comú, del PSC, de Trias per Barcelona i de la CUP. Altres partits amb representació van ser convidats, però van declinar assistir-hi. Les intervencions dels candidats van assenyalar majories clares en algunes àrees, com ara perseguir el frau en els lloguers de temporada o promoure l’habitatge cooperatiu. L’abordament del lloguer social obligatori en grans tenidors o la reserva del 30% del sòl per a habitatge protegit van mostrar visions més oposades. Aquestes són algunes de les claus:

Majoria a favor de suspendre llicències d’habitatges turístics

La regulació dels lloguers de la nova llei estatal ha centrat una gran part de la discussió política d’habitatge dels darrers mesos, però no tots els tipus de lloguer s’inclouen en la norma. En concret, el lloguer de pisos per a ús turístic i el lloguer de temporada (el que pot durar des d’1 mes fins a 11 mesos) no s’han sotmès als topalls de preus. Això fa que, des de l’aprovació de la llei, hi hagi més interès per saber com es regularan, a Catalunya i a cada ajuntament, aquests usos de l’habitatge.

La republicana Eva Baró va proposar una nova ordenança administrativa sobre els pisos turístics

Al debat, els candidats van haver de mullar-se sobre la qüestió. Per tal de buscar respostes concretes, la pregunta es va plantejar com un dilema concret. Els candidats havien d’aixecar una cartolina d’un color o un altre per representar si estaven més d’acord amb la idea de “suspendre llicències d’habitatges turístics” o bé “obrir noves zones per a allotjament turístic”. Totes les candidatures menys Trias per Barcelona van apostar per la primera opció.

Amb el torn de paraula, els partits van tenir l’oportunitat d’afinar més aquests posicionaments. Esquerra va voler fer èmfasi en els habitatges d’ús turístic. La republicana Eva Baró va explicar que a l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet una regulació urbanística sobre el tema, però que se’n podria fer una altra de tipus administratiu que ho limités més i que inclogués un règim sancionador, seguint l’exemple de municipis com Sitges o Montgat. Lucía Martín, de Barcelona en Comú, va afirmar que “cal un canvi normatiu al Parlament” per poder revocar llicències d’ús turístic i així “decréixer en àrees tensades com Barcelona”.

Consens per combatre el frau en els lloguers de temporada

En l’àmbit del lloguer de temporada, els candidats també havien de posicionar-se amb cartolines davant el dilema entre la “prohibició” i el “desenvolupament d’un marc legal”. En aquest punt, només la CUP i Barcelona en Comú van apostar per la prohibició explícita. Els socialistes, Esquerra i Trias per Barcelona van preferir l’opció del marc regulador. 

Joana Rodríguez, del Sindicat de Llogateres, pregunta als candidats sobre el lloguer de temporada / SOSTRE CÍVIC

Al torn de paraules, Esquerra va voler aclarir que està a favor de perseguir el frau de llei. Eva Baró es referia als casos en què es fa passar un lloguer d’habitatge habitual per un de temporal. Per contra, la republicana va matisar que en alguns casos els lloguers de temporada poden satisfer una necessitat d’habitatge temporal, per exemple, en el cas d’estudiants que fan un curs a Barcelona. En la mateixa línia es va expressar Damià Calvet: “Considerem inacceptable que es faci passar un lloguer de la Llei d’arrendaments urbans per un lloguer de temporada”. El representant de Trias per Barcelona va dir que s’ha de trobar un equilibri “entre evitar una ciutat tancada i respondre a les necessitats d’habitatge dels barcelonins”, a més de concretar que la millor eina per regular-ho seria una futura llei catalana de lloguers.

L’habitatge cooperatiu, motiu d’acord entre partits

Tots els partits van mostrar en algun moment el seu suport als operadors sense ànim de lucre com una eina més per combatre la crisi habitacional. El representant socialista, Jordi Mas, va qualificar d’”imprescindible” la contribució d’aquests actors, que va situar dins el “tercer sector”, i va afirmar que “hi ha tant per fer que no competeix el sector privat amb el tercer sector”.

Tots els partits van apostar per facilitar la mobilització de sòl privat a operadors sense ànim de lucre

Un dels dilemes concrets plantejats a través de les cartolines era si apostaven per “facilitar la mobilització de sòl privat, via tanteig i retracte o altres vies, a operadors sense ànim de lucre”, i tots van donar-hi suport davant l’alternativa, que era “mantenir les condicions de competència” actuals.

En l’àmbit de la cessió de sòls i vols, es plantejava si era preferible fer-ho a les entitats sense ànim de lucre o bé augmentar les cessions a l’operadora publicoprivada Habitatge Metròpolis Barcelona. Damià Calvet va voler deixar clar que per a la seva formació “això no pot ser un dilema”, i que s’ha d’apostar en paral·lel per totes dues. Això va allargar la votació, i només Barcelona en Comú i la CUP van apostar clarament per la cartolina taronja, que significava prioritzar les entitats sense ànim de lucre.

Hi havia una tercera qüestió a respondre: què fer amb el conveni entre el consistori i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, anomenat conveni ESAL. En concret, es preguntava si era millor esgotar el recorregut del document vigent o fer-lo evolucionar cap a fórmules més estables, com ara la creació d’entitats participades. Aquest era el plantejament més concret del debat, i molts candidats van dubtar sobre com posicionar-s’hi. Finalment, tots els partits menys Esquerra van aixecar la cartolina que corresponia a l’evolució cap a una nova fórmula de col·laboració.

Enfrontament per la reserva del 30%

Un aspecte recurrent del debat va ser la discòrdia sobre si s’ha de mantenir una mesura que es va impulsar l’any 2018: la reserva del 30% de les noves promocions d’habitatge per a protecció oficial. Cap pregunta del debat no es dirigia explícitament a aquesta qüestió, però els candidats s’hi van referir repetides vegades a l’hora de parlar d’habitatge públic.

El PSC i Trias per Barcelona volen flexibilitzar la reserva actual del 30%, i la CUP vol augmentar-la fins al 50%

Lucía Martín va defensar la mesura, i hi va afegir que “som l’única formació que la garanteix”. Per contra, Jordi Mas, del PSC, es va mostrar molt crític i opinava que “cal oferir alternatives”. Concretament, la seva aposta és que les constructores puguin pagar un preu equivalent en lloc d’haver d’entregar sempre el 30% de la superfície intervinguda: “El problema és que vas fent habitatges aïllats, i, per augmentar la seva efectivitat, podem recollir els diners i fer promocions senceres al mateix barri”. De fet, creu que això també serviria per rebaixar la conflictivitat amb el sector. Damià Calvet també va apostar per “reformular” el 30%, ja que “la implementació ha estat poc exitosa”. Per això, des de Trias per Barcelona veuen adient monetitzar el percentatge, flexibilitzar-lo en funció del barri o afavorir que siguin pisos de lloguer, en lloc de compravenda.

Dues militants de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca segueixen el debat / SOSTRE CÍVIC

A l’altre extrem, la CUP proposa augmentar fins al 50% el percentatge de reserva: “Volem que l’habitatge sigui un dret ineconòmic: a la bombolla immobiliària es construïa molt i el preu no parava de pujar”. Davant les crítiques, Martín va exclamar: “Només amb els intents d’estafa a aquesta mesura ja tindrem més habitatge públic que el que hi havia a l’Eixample quan vam arribar”.

Diferències sobre el recorregut del lloguer social obligatori

El primer bloc del debat no va girar al voltant de canviar cap norma, sinó sobre fer-ne complir una que ja fa anys que està aprovada. Es tracta de l’obligació que els grans tenidors tenen d’oferir un lloguer social abans d’executar un desnonament si les persones afectades estan en situació de vulnerabilitat. Això està aprovat des del 2015, però no sempre s’ha dut a la pràctica per recursos en contra i interpretacions judicials que no prioritzaven aquest compliment.

Barcelona en Comú proposa una nova unitat “antiespeculació” que garanteixi el compliment del lloguer social obligatori

En aquest àmbit, no s’han llançat crítiques directes a la norma, però no tots els partits han fet propostes concretes per aplicar-la. Damià Calvet, en representació de Trias per Barcelona, ha explicat que el lloguer social obligatori per a grans tenidors és una “molt bona fórmula, plena de sentit comú”, però ha lamentat que “ni l’Ajuntament de Barcelona ni ningú pot garantir que s’aturi un desnonament per aquest motiu”. Lucía Martín, actual regidora d’Habitatge i representant de Barcelona en Comú, creia que encara hi ha marge per millorar l’aplicació de la norma i que ha de ser una prioritat del pròxim consistori. Per fer-ho, aposta per una nova “unitat antiespeculació”, que compti amb més juristes i més presència al territori, com a evolució de la ja creada Unitat de Disciplina.

Thaïs Cloquell, de la CUP, ha proposat quatre mesures en la línia de garantir l’aplicació de la llei: sancionar d’ofici els grans tenidors que no ofereixin els lloguers socials, fer campanyes per socialitzar la normativa, crear un cens públic de grans tenidors que hagin incomplert l’obligació i fer demandes de rescabalament de despesa. Aquest últim punt seria per als casos en què s’arriba al desnonament, i buscaria que siguin aquests grans tenidors qui assumeix el cost del reallotjament d’emergència que fa l’Administració en llocs com pensions o hostals. Eva Baró, d’Esquerra, i Jordi Mas, del PSC, es van centrar en mesures complementàries a la norma per evitar desnonaments.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies