26/06/2025 | 06:00
El col·lectiu LGBTI+ ha sacsejat històricament l’escena cultural i ha protagonitzat punts àlgids d’efervescència a Catalunya: Ocaña com a Reina de la Rambla, Maria Mercè Marçal amb versos de desig lèsbic o tantes altres referències actuals que omplen llibres, discos i teatres amb les seves expressions artístiques escolant-se en el mainstream. La història ha donat a poc a poc un espai on reconèixer totes aquestes aportacions; però, més enllà de les grans figures reconegudes, l’accés a la cultura, tant com a creadores com com a consumidores, no està assegurat per a tothom, especialment per a un col·lectiu que pateix discriminació en aspectes quotidians i fonamentals per dur una vida digna.
És per aquest motiu que aquest 2025 el Departament d’Igualtat i Feminisme centrarà les seves accions per al 28 de juny, Dia per l’Alliberament LGBTI+, per celebrar l’Orgull com una expressió col·lectiva de vida, resistència i transformació i posar al centre el paper de la cultura com a eina de visibilització i canvi social. Al mateix temps, també per reivindicar que la producció cultural ha de reflectir la diversitat real de la societat, no ha de deixar ningú fora de l’escenari ni del relat, ha de ser un espai de creació però també de reparació, i ha de desafiar normes i transformar mirades.
Visibilitat i representativitat LGBTI+
Una assignatura en el sector cultural, sobretot pel que fa als productes que s’hi ofereixen, és la visibilitat i la representació de la diversitat LGBTI+: l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals (ODA) afirma que menys de la meitat dels personatges queer de les pel·lícules i sèries estudiades tenen trama pròpia o una presència rellevant en l’argument de la peça i només un 6% dels personatges de llargmetratges formen part del col·lectiu LGBTI+. La manca de promoció de referents del col·lectiu, tant en autoria com en personatges a les ficcions, evidencia que és necessària més diversitat de veus i d’identitats en els productes que consumeix la ciutadania en el dia a dia per tal de combatre estereotips i promoure els creadors i creadores que sacsegen el panorama amb les seves propostes.
Tot i l’escletxa encara oberta pel que fa a drets culturals, el col·lectiu LGBTI+ continua creant i participant d’una diversitat d’expressions que ha estat una eina per al canvi social i per a una cultura amb més identitats, sensibilitats i realitats. Les veus que van obrir camí en l’activisme LGBTI+ des de l’expressió cultural en el passat tenen ara homòlegs contemporanis que continuen trobant en la cultura i l’art noves maneres d’expressar-se, divertir, reivindicar i activar el pensament crític.
Dificultats en l’accés a la cultura
La cultura és un dret com ho és la sanitat, l’habitatge o l’educació i diversos factors, com la renda, l’edat o la condició de cadascú, poden contribuir que una persona pugui o no participar, produir o fins i tot decidir sobre polítiques públiques culturals. Però les famílies LGBTI+ a Espanya perceben una renda mitjana un 20% inferior que la de la resta de la població, tal com indica la Federació Estatal LGBTI+. Un fet que també té conseqüències pel que fa a l’accés a la cultura.
Els moviments d’extrema dreta que creixen arreu del món alimenten discursos d’odi en contra de les persones que s’identifiquen fora de la normativitat i posen en risc les seves vides i els seus drets, també el de poder crear i gaudir de les expressions culturals. Segons l’informe Les discriminacions a Catalunya, elaborat per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtat i Feminisme, el 62% de les persones LGBTI+ afirmen haver experimentat alguna discriminació, una xifra que gairebé duplica la que pateix la població general.
Des del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, i més enllà del 28-J, vetllen pels drets de les persones LGBTI+ a través de diversos serveis i programes, com els punts de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral SAI, que acompanyen i donen resposta a situacions de discriminació que puguin rebre les persones del col·lectiu, o a través d’assessorament jurídic a víctimes de violències LGBTI-fòbiques i suport a entitats LGBTI+.
Aquestes són algunes propostes culturals que estan sacsejant actualment el panorama català:
-
Pop que ja és 'mainstream'
Les artistes que més volada han agafat recentment en el panorama musical català són, en un gran nombre, bandes queer, tant en expressió de gènere com en el contingut de les seves lletres. El trio format per Vicenç Calafell, Ferran Pi i Àngel Exojo, més conegut per Fades, n’és un dels grans exponents amb el disc Metallix (Satélite K, 2024). En rebre el Premi Enderrock 2025 a millor artista revelació per votació popular, el grup va denunciar la violència que reben: “La nostra presència fa por i està constantment qüestionada; cada dia rebem missatges d‘odi. Nosaltres no tenim por”. Els de Manacor també van voler reivindicar que “la cultura LGTB és cultura pop i la cultura pop és cultura LGTB”. D’altra banda, altres conjunts que han escalat en popularitat són el duet Svetlana, integrat per Júlia Díaz i Roc Bernadí, que han publicat l’àlbum Marrana (Coopula, 2024) i l’EP Sarnalona (Propaganda pel Fet!, 2025), i noms tan reconeguts com Mushkaa, que acumula milions d’escoltes amb cançons festa, creixement personal i amor. / Foto: Michal Novak (Enderrock).
-
A la gran pantalla
El cinema, les sèries i la televisió són un canal de transmissió de referències, un vehicle massiu per explicar històries. La directora de cinema Alba Cros és membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia del Cinema en Català i va estrenar l’any 2023 el documental Alteritats (Amor & Lujo, 2023), juntament amb Nora Haddad, guanyador del Premi Ciutat de Barcelona 2023 i nominat als Premis Gaudí. Aquesta peça visibilitza diverses vivències de lesbianes residents a Catalunya, d’orígens i realitats diverses. Cros, que també ha estat directora de fotografia i ha dirigit altres peces audiovisuals, situa la cineasta Marta Balletbò-Coll com a referent, la primera a dirigir una pel·lícula lèsbica i en català, Costa Brava (Marta Balletbò-Coll, 1995). En el format de la gran pantalla també destaquen veus potents com la de David Moragas, escriptor, guionista i director de cinema que també ha estat nominat als Premis Gaudí i del qual destaquen peces com Demà ho deixem (2022) o A Stormy Night (2022). / Foto: Pere Francesch (ACN).
-
Poesia 'queer'
El terreny de la poesia catalana queer ja fa anys que es conrea, però darrerament ha experimentat una revifada amb una renovació d’autores com Maria Isern Ordeig, que ha escrit sobre corporalitats subversives, i poemaris com el de Juny Siva, Com un calfred, et veig (Amsterdam, 2023), entre molts d’altres. A més, s’han generat noves antologies de literatura queer en català com Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana (Angle Editorial, 2018), comandada per Sebastià Portell i amb els versos de firmes com Maria Antònia Salvà, Mireia Calafell o Guillem Gavaldà. / Foto: Eli Don (ACN).
-
El món 'drag' nostrat
La cultura drag a Catalunya acumula referències i espectacles a tort i a dret. Una de les drag nostrades més aclamades és la vallesana Jèssica Pulla, a qui s’ha atorgat el Premi a la Innovació dels Premis Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua per la seva feina de visibilització del transformisme en català. No és, ni de bon tros, l’única que sacseja el panorama: Àlex Marteen, per exemple, ha guanyat tanta popularitat que s’ha convertit en el 45è Capgròs de l’Any a Terrassa. / Foto: ACN.
