Crític Cerca
Notícies

Varufakis, Lapavitsas i Tsakalotos: què pensen els tres economistes grecs més importants de les eleccions?

Aquest diumenge, 20 de setembre, els electors d'esquerres grecs han de triar quina de les tres postures els convenç més. El pragmatisme de Tsakalotos, l'euroescepticisme de Lapavitsas o els vaivens de Varufakis. D'això depèn el futur de Grècia, el laboratori econòmic d'Europa.

19/09/2015 | 12:32

Lapavitsas, Varoufakis i Tsakalotos, economistes grecs que estaven vinculats a Syriza / CRÍTIC
Lapavitsas, Varufakis i Tsakalotos, economistes grecs que estaven vinculats a Syriza / CRÍTIC

Endevinalla: és grec. Té 54 anys. És un economista format en una de les universitats més prestigioses del món. Era professor d’economia amb un brillant expedient acadèmic fins que va decidir fer el salt a la política. Es va presentar a les eleccions passades en les llistes de Syriza. És una cara habitual dels programes d’actualitat i escriu regularment en diversos dels mitjans internacionals amb més tirada. Qui és?

Iannis Varufakis? Kostas Lapavitsas? Euclid Tsakalotos? L’has encertat; podria ser la descripció de qualsevol dels tres. Aquests economistes, amb tant en comú, encarnen tres postures diferents respecte a les eleccions que tindran lloc demà a Grècia.

Iannis Varufakis

És, sens dubte, el més conegut dels tres. Va estudiar matemàtiques i estadística, a més d’economia, amb doctorat de la Universitat d’Essex, on també va ser professor. El 1988 va passar un any com a becari a la Universitat de Cambridge i durant una dècada va ser professor titular a la Universitat de Sydney, fins que va tornar a Grècia.

‘Sex-symbol’, autor de ‘best-sellers’, protagonista habitual de les portades de la premsa rosa de Grècia, una de les persones més buscades pels periodistes desplaçats a Atenes aquesta setmana. I això que no es presenta a les eleccions.

Varufakis ha criticat durament Syriza i l’acord signat amb la ‘troica’. Segons ell, “fins i tot un nen de vuit anys pot adonar-se que aquest acord no solucionarà els problemes de Grècia”. La seva conclusió del que vindrà a partir d’ara és brutal: “D’ara endavant, amb molta més austeritat, moltes més privatitzacions rebaixades d’actius públics, una política econòmica més irracional que mai, i la misantropia com a política social, el nou memoràndum només serveix per agreujar la Gran Depressió grega i el saqueig de Grècia per part d’interessos particulars, grecs o no”. Això ho ha deixat per escrit en un recent article signat al costat de Jean-Luc Mélenchon (diputat europeu del Partit d’Esquerra, de França), Stefano Fassina (exviceministre d’Economia i Hisenda d’Itàlia), Zoi Konstantopoulou (presidenta del Parlament hel·lè) i Oskar Lafontaine (exministre d’Hisenda alemany i cofundador de Die Linke, d’Alemanya).

Varufakis, a més, ha passat la campanya contraprogramant Syriza. Valguin dos exemples. La nit del decisiu debat electoral entre Tsipras i Meimarakis (candidat dels conservadors Nova Democràcia), va participar en una conferència televisada des de Londres que va eclipsar el debat. Ahir, a l’hora que Syriza celebrava el míting central de campanya a la plaça Sintagma, Varufakis va revelar finalment a qui dóna suport i va demanar el vot per Laiki Enotita (Unitat Popular), el partit que, contràriament al que Varufakis ha defensat des del 2010, proposa la sortida de Grècia de l’euro.

Kostas Lapavitsas

És el segon economista més famós de Grècia. Igual que el primer, va concórrer a les eleccions en la llista de Syriza en la legislatura passada, però ara forma part de Laiki Enotita, l’escissió que no va acceptar la signatura del tercer rescat. Va estudiar a la London School of Economics i es va doctorar al Birkbeck College de la Universitat de Londres. Allà ha estat professor d’economia a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans.

Els seus treballs acadèmics més coneguts versen sobre la crisi del deute a Grècia i a Europa. A diferència de Varufakis, des del 2011, sosté que la solució de la crisi grega passa per la sortida de Grècia de l’eurozona. Perquè el Grexit sigui viable, defensa que ha d’anar acompanyat d’un pla de reindustrialització nacional.

Els partidaris de les tesis de Varufakis sostenen que el pla de Lapavitsas no és possible en l’actual context d’economia financiaritzada. En altres paraules, argumenten que en un món en què l’economia especulativa mana sobre l’economia productiva, la devaluació d’una moneda nacional no és calculable, de manera que la sortida de l’euro podria tenir conseqüències pitjors que les que es tracten d’evitar.

En declaracions a CRÍTIC, Lapavitsas rebat aquesta idea amb contundència: “En el debat sobre la reindustrialització, s’abusa de les generalitzacions; seria preferible parlar de globalització. És perfectament possible el desenvolupament de la capacitat productiva enfocant-se en la producció interna i la demanda domèstica. Òbviament, has de prendre en consideració el poder de les multinacionals, però Àsia ens demostra que és perfectament possible industrialitzar i reforçar el sector secundari. Simplement, no és veritat que el sector secundari sigui una política superada; això és un mite de les forces de la financiarització”.

Euclid Tsakalotos

Va ser el substitut de Varufakis quan aquest va dimitir com a ministre de finances grec. Va estudiar secundària al Sant Paul’s School de Londres, abans d’estudiar política, filosofia i economia a la Queen’s College d’Oxford. Va cursar un màster a la Universitat de Sussex i es va doctorar a Oxford.

Ha treballat com a investigador i professor a la Universitat de Kent i a l’escola de negocis de la Universitat d’Atenes. És casat amb la prestigiosa economista Heather Denise Gibson, actual directora assessora (‘director advisor’] del Banc de Grècia.

Tsakalotos, al contrari que Varufakis, era considerat un economista marxista ortodox. Però, a diferència d’ell, ha estat fidel a la disciplina de partit i ha estampat la signatura en un acord amb l’Eurogrup en què no creu.

En declaracions al periodista Álvaro Zamarreño, Tsakalotos explica que entén “la frustració” de molts votants de Syriza. Segons ell, diversos governs de la Unió Europea “volien que Syriza patís una derrota política per no animar els espanyols, els portuguesos o els italians” . Ha reconegut que “parcialment ho han aconseguit”, però encara avui es mostra optimista i confia a treure el millor d’aquest acord.

Per Tsakalotos, tot i el tercer rescat, “la gent pot confiar en un Govern d’esquerres que es preocupa per la redistribució de la riquesa o la crisi humanitària, la reforma de l’Estat, l’evasió fiscal”, perquè “els partits del règim anterior, tant a l’esquerra com a la dreta, no han mostrat cap voluntat o capacitat de fer-ho”.

Tot i que defensen diferents enfocaments, tots tres són extremament respectuosos entre si. Però, aquest 20 de setembre, els electors d’esquerres grecs han de triar quina de les tres postures els convenç més. El pragmatisme de Tsakalotos, l’euroescepticisme de Lapavitsas o els vaivens de Varufakis. D’això depèn el futur de Grècia, el laboratori econòmic d’Europa.

Hibai Arbide Aza és advocat i corresponsal a Grècia per a diferents mitjans de comunicació.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Mama desobedient' d'Esther Vivas

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació