20/04/2021 | 06:00
S’acosta Sant Jordi i encara no teniu clar quin(s) llibre(s) triareu? Aquí teniu les idees i els suggeriments de novel·la, de còmic i d’assaig proposades especialment per 13 activistes i pensadors amb sentit crític. Els filòsofs Marina Garcés i Jorge Riechmann, l’escriptora Rosa Regàs, el professor de Periodisme i exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l’enginyera agrícola i activista ecofeminista Yayo Herrero, l’arqueòleg i expert en noves tecnologies Genís Roca, els historiadors Xavier Domènech i Andreu Mayayo, la cuinera Maria Nicolau i els activistes socials i polítics Gabriela Serra, David Fernàndez, Ruben Wagensberg i Montse Santolino, cadascun amb el seu accent, la formació intel·lectual i el punt de vista ideològic particular, han atès la pregunta desesperada de CRÍTIC: quin llibre recomanaries als nostres lectors i lectores després d’aquest any de pandèmia, de crisi i d’angoixes?
Yayo Herrero: ‘Naturaleza es nombre de mujer’
“El llibre que més m’ha captivat últimament ha estat Naturaleza es nombre de mujer (Volcano, 2020), de la jove escriptora anglesa Abi Andrews. Us el vull recomanar perquè és una revisió des del punt de vista feminista d’aquell mite dels homes de muntanya, dels homes que s’apropaven a la natura separant-se de la civilització que havien posat de manifest Thoreau i altres grans homes. El llibre està centrat en la història d’una noia jove que decideix passar ella sola una època en un lloc envoltat de natura salvatge. Finalment, acaba aconseguint trobar-se amb la natura, tot descobrint que la natura també és el que tenim al voltant en les nostres vides quotidianes. De fet, intentar trobar-se amb la natura separant-nos d’allà on vivim i del que som redueix la natura a un petit reducte salvatge, i consolida la separació fictícia entre les persones i la trama de la vida, que és molt danyosa. El llibre ens aporta bones dosis sobre filosofia de la ciència, botànica, i de comprensió de la nostra civilització, i ho fa, a més, d’una manera heretge, provocadora i divertida!”
Rosa Regàs: ‘El infinito en un junco’
“Un dels llibres més emocionants i bonics que he llegit, i que estic segura que tornaré a llegir una vegada i una altra i que mai no oblidaré: El infinito en un junco, d’Irene Vallejo. Un assaig sobre la més bonica de totes les nostres històries, la que ens fa avançar junts, descrivint els signes que ens faran entendre’ns, el lloc on els gravarem, i totes i cadascuna de les formes de transmetre’ls. Una història sobre el més emocionant i útil de tots els invents: el llibre. I els camins per arribar-hi.”
Joan Manuel Tresserras: ‘Ubuntu’
“Els últims mesos han estat plens de novetats editorials literàries i de pensament molt destacades. Si he de triar només una obra, però, em quedo amb Ubuntu, de Raül Romeva (Angle Editorial, premi d’assaig Irla 2020). Ubuntu ens ajuda a pensar la República del bé comú, el valor polític de la cooperació, la lluita no-violenta i els petits canvis que prefiguren la revolució global, necessària i urgent, que sovint evocava Arcadi Oliveres. Ubuntu conté una proposta ètica i política, d’esquerres, que ens fa reflexionar i ens proporciona ancoratges i referències per ubicar-nos enmig de la complexitat i de les contradiccions que ens repten i ens envolten.”
Genís Roca: ‘Las culturas fracasadas’
“José Antonio Marina identifica en aquest llibre, Las culturas fracasadas. El talento y la estupidez de las sociedades (Anagrama, 2010), els problemes que acostumen a tenir totes les cultures, i afirma que l’estupidesa fa que les societats prenguin decisions que les porten a la seva destrucció. Un llibre que ajuda a pensar, que proposa possibles camins i adverteix d’alguns riscos. Es va publicar el 2010 i des d’aleshores han passat un munt de coses, aquí i al món; però, si el llegiu ara, encara és ben contemporani, i continua sent una bona eina per excitar el cervell.”
David Fernàndez: ‘Nosaltres, qui’
“Des de Ginebra, en la sempre difícil tria de triar, em quedo amb el refugi a la intempèrie, poesia dempeus, que és Mireia Calafell i el poemari Nosaltres, qui. Nosaltres encara aquí, sense saber-ho del cert. Respon ella mateixa: ‘Urgeix saber qui som, qui posa clor a la piscina i qui és dins l’aigua. Qui controla l’entrada i qui és que vol entrar. On és que vol entrar. Ho hem de saber aviat o serà tard i irreversible’. Gràcies, Mireia.”
Xavier Domènech: ‘Noruega’, ‘Comuneros’ i ‘Una historia del cómic norteamericano’
“En temps de ‘debats’ infames sobre el que és valencià o català en la nostra literatura, llegeixo aquests dies la que vol ser la gran novel·la sobre València: Noruega, de Rafa Lahuerta. No sé si ho és o no, ni tampoc ho sabré, ja que no tinc prou criteri per fer-me un judici sobre això, però sí que sé que és apassionant. Per cert, m’ha costat prou poder-ne trobar un exemplar a Barcelona, cosa que sí que hauria de motivar un veritable debat sobre les (des)connexions entre Catalunya i el País Valencià. Alhora, no em resisteixo a parlar d’un veritable, petit i electritzant diamant de Miguel Martínez sobre la revolució comunera: Comuneros. El rayo y la semilla (1520-1521). Val molt la pena si ens volem aproximar a les línies possibles d’una història alternativa de Castella. Un altre llibre de publicació recent que he gaudit és Una historia del cómic nortamericano, de Sáez de Adana. Per fruir a l’entorn de com el món dels superherois reflecteix el segle XX de la mateixa manera que incideix en la seva construcció.”
Marina Garcés: ‘La anarquía explicada a los niños’
“Aquest llibre, La anarquía explicada a los niños, m’encanta perquè, escrit l’any 1931 per José Antonio Emmanuel i reeditat ara, mostra com hi ha idees i pràctiques de l’anarquisme que semblen més actuals que mai: en un moment en què ens preocupa com sostenir la vida en un món devastat i malalt, cada una de les consignes d’aquest llibre ens dona una pista a seguir i a actualitzar. També cal apreciar-hi la cura de la gràfica i dels dibuixos, que per ella mateixa ja és una declaració d’amor a les coses ben fetes i boniques, com una manera de dignificar els altres i, abans que ningú, els infants.”
Gabriela Serra: ‘Dietari ebrenc d’un bipolar’
“Dietari ebrenc d’un bipolar, d’Albert Fabà Prats (Quorum Llibres, 2021), no és pròpiament un dietari. És un exemple de coratge, de vehemència i de tossudesa amb què l’autor —un ésser especialment sensible— afronta la vida quotidiana. Un esforç per guanyar diàriament el torcebraç a la salut immerescudament precària. És també un passeig tendre i concís per les Terres de l’Ebre, terres repletes d’història, de records, d’amistats, de lluites, de cultura i… de poesia. És una reivindicació de la vida plena des de l’adversitat. És una lliçó d’esperança.”
Jorge Riechmann: ‘Reencontrando a Gaia’ i ‘Planeta simbiótico’
“M’agradaria recomanar el llibre Reencontrando a Gaia (Ediciones del Genal, 2019), escrit pel físic i professor de la Universitat de Valladolid Carlos de Castro. És un assaig essencial per a la tasca de reconstrucció cultural que hem d’emprendre si, a partir de les nostres societats destructivament ecocides, han d’existir comunitats amigues de la Terra. El llibre llança una pregunta: per què la natura no hauria de tenir com a objectiu el d’autoperpetuar-se? A més, d’altra banda, aquest llibre es complementaria meravellosament amb Planeta simbiótico. Un nuevo punto de vista sobre la evolución, de Lynn Margulis (potser ja esgotat en llibreries, però que es troba digitalitzat a Internet amb certa facilitat).”
Maria Nicolau: ‘La plaga blanca’
“La plaga blanca (L’Altra Editorial, 2020) no és un llibre normal. És difícil de classificar pel que fa a l’estil i al gènere literari; però, d’alguna manera, mentre un el llegeix, es fa evident i obvi que no podria haver estat escrit de cap altra manera. Ada Klein, una diva fictícia, divaga amb la precisió de qui explica les intimitats del veí a una amiga íntima o a la desconeguda que s’ha estirat a la gandula del costat, a la piscina del resort de vacances d’estiu, amb un còctel sofisticat a la mà esquerra, una cigarreta llarguíssima a la dreta i un turbant al cap. Qui para l’orella ets tu, el lector. I, quan ella parla en plural, ‘nosaltres’, no saps mai si ho fa incloent-t’hi o en plural majestàtic. Els protagonistes de les històries que explica són grans figures de la literatura universal unides per un element comú: totes elles van patir tuberculosi, la plaga blanca, i van morir joves a causa d’aquesta malaltia. El llibre, lluny de caure en melodrames o en pessimismes, irradia la mateixa llum que travessa sense pietat els protagonistes reals de la història, la seva vocació profunda per l’escriptura i la creació, i la seva ànsia absoluta d’esprémer la vida fins a l’última gota. Sigui aquesta vida llarga o curta. I aquesta llum arriba al lector i l’il·lumina. Garçon, champagne!”
Montse Santolino: ‘pequeñas mujeres rojas’
“Primer, la justícia; després, la cicatriu. La novel·la pequeñas mujeres rojas (Anagrama, 2020) és la millor de la trilogia formada per Black, black, black i Un buen detective no se casa jamás. Una novel·la negra sobre dones petites roges i valentes que busquen fosses de la Guerra Civil i que el que desenterren no són ossos, sinó les veus dels vençuts. Una novel·la sobre hereus dels vencedors capaços de qualsevol cosa per silenciar, de nou, aquestes veus. Literatura política exquisida sense concessions al sentimentalisme ni a la lectura fàcil. Sanz narra la violència i no és amable fent-ho. Diu que les filles i netes dels vençuts no ens podem permetre les el·lipsis, i combina els moments d’humor, de tensió i de crueltat per aconseguir que acabi fent-nos mal el dolor de les víctimes: ‘Aprendo de las técnicas de Billy el Niño y las aplico en la elaboración de un modelo literario edificante’. Fan total.”
Andreu Mayayo: ‘La pandemia del capitalismo’
“Joan Coscubiela és un corredor de fons, que ve de lluny i va més lluny encara. Ve del sindicalisme de classe i confederal de Comissions Obreres i, sense bandejar el conflicte social, posa l’accent en les fractures provocades per la globalització i, molt especialment, en el canvi climàtic. El seu llibre, La pandemia del capitalismo. Una lectura interesada de la crisis del coronavirus (Península, 2021), és imprescindible per marcar l’agenda del debat públic i, sobretot, útil per construir una alternativa al capitalisme.”
Ruben Wagensberg: ‘Fiesta en la madriguera’
“En un món que els adults hem acostumat a convertir en merda, la mirada d’un nen que veu la vida com un simple joc ens pot servir per entendre l’absurd que és tot plegat massa sovint. En un món on hi caben molts mons, o, millor dit, en un món on hi caben moltes bombolles, Fiesta en la madriguera, de Juan Pablo Villalobos, ens endinsa en una d’aquestes: la història del fill d’un narcotraficant mexicà relatada en primera persona. Un infant ric, que veu com tots els somnis materials es compleixen en un moment, ens presenta una visió única, divertida, innocent i cruel de la realitat del crim, de la corrupció o de la riquesa entre la pobresa.”