Cerca
Opinió

22@Barcelona, un districte d’innovació en disputa

Fragment, traduït al català, de la introducció del llibre '22@Barcelona, un distrito de innovación en disputa' (Icaria, 2023), recull de reflexions acadèmiques sobre la transformació d'aquest sector del Poblenou

22/09/2023 | 06:00

Edificis d'oficines situats a la zona de la Diagonal, tocant a la plaça de les Glòries / IVAN GIMÉNEZ

Atlanta. Berlín. Bilbao. Boston. Brooklyn. Buffalo. Cambridge. Chicago. Cleveland. Detroit. Eindhoven. Estocolm. Houston. Londres. Madrid. Medellín. Montreal. Palma. Pittsburgh. Filadèlfia. Portland. Providence. San Diego. San Francisco. Seattle. Seül. Sydney. Singapur. Saint Louis. Toronto. València. Què és el que tenen en comú totes aquestes ciutats? El fet de ser l’emplaçament de “districtes d’innovació” emergents —nous districtes on “empreses innovadores i treballadors amb talent trien ajuntar-se i agrupar-se, enclavaments amb serveis abundants al cor de les ciutats” (Katz i Wagner, 2014).

Fa dues dècades, Barcelona va ser la primera ciutat del món a concebre alguna cosa semblant a un districte d’innovació, així com la primera ciutat a intentar posar-lo en marxa. Mitjançant canvis estratègics audaços en la regulació de la planificació urbana, a través d’inversions en infraestructures públiques, relocalitzacions d’universitats i departaments de recerca i, fonamentalment, mitjançant incentius i concessions per a nous desenvolupaments comercials de promocions immobiliàries a la zona del Poblenou i la resta del districte de Sant Martí, la ciutat va pretendre experimentar una transformació profunda en la seva estructura econòmica i social. El resultat —el Districte d’Innovació 22@— ha suposat una inspiració per a molts projectes de característiques similars a tot el món. Com Bruce Katz, expert en districtes d’innovació, va assenyalar en una presentació que va dur a terme a Barcelona al març del 2022, “des dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona ha estat un líder global en com reposicionar les ciutats per a una nova era. Vosaltres vau inventar el “districte d’innovació”. Vau fomentar el moviment Smart City. Vau tenir molt bones cartes —una ciutat històrica del Mediterrani— i les heu jugat perfectament”.

Què poden aprendre sobre el “model” de districte d’innovació de Barcelona altres ciutats, i la gent que hi viu la quotidianitat? Un cop s’hi aproximin curosament, trobaran en el Districte 22@ tot el que un districte d’innovació se suposa que ha de representar? És a dir, hi detectaran “la creació i comercialització de noves idees i l’impuls (per l’economia metropolitana) per a la creació de nous llocs de treball amb millors característiques econòmiques”? Trobaran en el 22@ un districte que “construeix i revalora les característiques pròpies de les ciutats: proximitat, densitat, autenticitat i llocs vibrants”, de manera que, de forma important, “el seu desenvolupament pugui ser una eina que ajudi a connectar poblacions marginalitzades amb oportunitats d’ocupació i educació”? (Brooking).

El llibre és un esforç col·lectiu per interrogar-se sobre el “model” real posat en marxa per la ciutat els últims 20 anys

El llibre 22@Barcelona representa un esforç col·lectiu, fet per investigadores i investigadors que coneixen bé el districte d’innovació barceloní, per explorar aquestes qüestions, així com interrogar-se sobre el “model” real posat en marxa per la ciutat durant les últimes dues dècades, però també aquell sobre el qual se sosté i es projecta globalment des dels anys vuitanta del segle passat, el Model Barcelona.

El Model Barcelona

En castellà, un model és un arquetip, un element de referència que neix amb la voluntat de ser copiat, reproduït. En aquest sentit, Barcelona s’ha presentat davant el món, durant dècades, com una ciutat model. Són nombrosos els exemples (Guayaquil, Bogotà, Nàpols, etc.) que han volgut seguir els passos de la capital catalana amb referència a la seva governança, al seu urbanisme i a les seves polítiques públiques. Entre les característiques d’aquest Model Barcelona trobaríem el paper bàsic dels espais públics en la generació d’identitat i integració social; la iniciativa i el lideratge desenvolupats per les institucions públiques, és a dir, de l’Ajuntament de la ciutat; la conformitat amb els plans urbanístics anteriors, dotant de coherència i credibilitat les intervencions; la renovació del centre històric, tot evitant processos de desplaçament i gentrificació; l’adequació d’àrees perifèriques mitjançant la restauració d’espais i la dotació de símbols i valors de caràcter cultural; la participació i inclusió d’amplis sectors socials; el rol dinàmic desenvolupat per les altres poblacions de l’àrea metropolitana; el posicionament de Barcelona en el context de les grans ciutats a escala global; l’existència d’una continuació de les noves àrees amb les antigues, tot evitant l’especialització funcional i, per finalitzar, la integració de les petites intervencions urbanístiques al costat de les excepcionals sota un projecte de ciutat (García-Ramón i Albet, 2000).

No obstant això, el Model fa temps que no és fidel a ell mateix. Específicament, any amunt, any avall, uns 22 anys. Aquest conjunt de dinàmiques del Model Barcelona que van néixer cap a finals dels anys setanta i començaments dels vuitanta del segle passat té un punt d’inflexió amb l’arribada del nou mil·lenni: els desenvolupaments urbanístics de Diagonal Mar i la Zona Fòrum i, en relació amb aquest llibre, la modificació del Pla general metropolità (MPGM) que va portar al naixement del Districte 22@, on l’especialització funcional es va fer més que present, el paper del sector privat preponderant, la prevalença de les intervencions urbanístiques de caràcter excepcional sobresortint, i tot això, això sí, amb vista a posicionar la ciutat en la cursa competitiva entre les grans urbs del planeta per atreure capitals, talent i turistes.

La posada en marxa del Pla 22@ va constituir, en el seu moment, la transformació més important de la ciutat, tot arribant a afectar gairebé 116 hectàrees de sòl industrial, equivalent a gairebé 120 illes de l’Eixample. El nom 22@, traslladat al territori com a Districte 22@, provenia de la requalificació d’antics sòls qualificats d’industrials en el Pla general metropolità (PGM) original del 1976, els quals rebien l’etiqueta cadastral 22a. Les característiques del Pla pretenien que aquest fos flexible, ja que, com es reconeixia en el text, la complexitat de les transformacions, així com les operacions que pretenia impulsar l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb aquelles desenvolupades per la iniciativa privada, així ho exigien. Tal com recollia la introducció, la finalitat del Pla era enfrontar-se al repte de la nova economia, tot proposant el Poblenou com “la principal plataforma econòmica i tecnològica de Barcelona, Catalunya i Espanya, en la perspectiva del segle XXI” (Ajuntament de Barcelona, 2000: 14). La idea era facilitar, mitjançant la normativa urbanística, una certa recuperació industrial basada en les noves tecnologies i en l’economia del coneixement.

Les inversions del 22@ van derivar en dinàmiques especulatives i van generar un teixit productiu més pròxim al sector de serveis i al turisme

La disposició de tota aquesta superfície de sòl per a l’atracció d’inversions, nacionals i internacionals, en el marc de la flexibilització de les lleis del sòl a Espanya, així com de les polítiques de convergència dutes a terme per a l’adopció de l’euro, que va ser posat en marxa el 1999, encara que va caldre esperar fins al 2002 per veure’n les primeres monedes i bitllets, van comportar una gran mobilització de capitals, a escala europea, però també internacionalment, que van conduir, en el cas espanyol, a una febre constructora i, finalment, a l’esclat de la bombolla creada en el que es va denominar crisi del totxo.

La competència per l’atracció de capitals ens porta a una altra de les accepcions, en castellà, del significant model, el d’aquella persona la funció principal de la qual, a manera de professió, és la d’exhibir dissenys. Per al cas que ens ocupa, el Model Barcelona, adequadament exposat i presentat a escala global, va funcionar com a element atractor d’unes inversions que, encara que en un primer moment es va pensar que posarien en marxa una nova economia vinculada a les noves tecnologies, posteriorment es va veure que van derivar en dinàmiques especulatives i en la generació d’un teixit productiu més pròxim al sector de serveis i al turisme. Entre altres coses, el present llibre persegueix, precisament, descriure les múltiples dimensions d’aquesta transformació des de disciplines com ara l’economia, la sociologia, l’urbanisme, l’antropologia o la geografia.

El contrast entre els edificis de baixa qualitat constructiva i les edificacions modernes és ben visible a l'entorn de la Torre Agbar / IVAN GIMÉNEZ

La transformació del “Manchester català”

Prèviament a l’aprovació, aquesta àrea històrica del barri suposava un conjunt d’illes urbanes encaixades entre la Vila Olímpica i els centres consolidats del Poblenou, amb l’eix a la seva Rambla, i la zona del districte de Sant Martí més pròxima al Besòs i a la rambla de Prim. Es tractava d’un territori poblat d’antigues fàbriques, algunes amb més de 100 anys d’història i que avui pertanyen en gran part al Patrimoni Industrial Catalogat de Catalunya (PICC), en funcionament o abandonades, i petits tallers industrials i artesanals (fusteries, metal·listeries, serralleries artístiques, etc.) que convivien al costat de centres logístics de grandària petita-mitjana i alguns nuclis d’habitatge. Avui dia, alguns d’aquests elements continuen presents.

L’últim Henri Lefebvre, el crític francès de l’urbanisme i dels “models” urbans, va considerar els planificadors urbans ideològics, precisament perquè aspiraven, conscientment o ingènuament, a “controlar el procés d’urbanització i de pràctica urbana i sotmetre’l a les seves pròpies ordres”. Siguin quines siguin les àrees de la ciutat sotmeses a un procés de transformació, el resultat, per Lefebvre, sempre serà alguna cosa que no té relació amb un pla o una idea preconcebuda.

Diverses contribucions posaran en relleu en aquest llibre els elements contradictoris en la construcció del districte, entre els quals s’inclouen els efectes d’allò que el geògraf britànic David Harvey denomina els processos moleculars d’acumulació del capital o, tal com l’evolució del Districte 22@ ha evidenciat durant les seves dues dècades de funcionament, les modificacions generades per fluxos i rondes d’inversió i desinversió de capital, el comportament atzarós dels actors financers i dels rendistes, i la lluita de classes entre empresaris, polítics i residents, vells i nous, sobre el dret a determinar la transformació d’aquesta part de la ciutat, així com de Barcelona generalment.

  • * Aquest text és una traducció al català d’un fragment de la introducció del llibre ‘22@Barcelona. Un distrito de innovación en disputa‘ (Icaria, 2023), de Greig Charnock, Jose Mansilla i Ramon Ribera Fumaz (editors).

    * Greig Charnock és doctor en Economia Política Internacional i professor de Política Internacional a la Universitat de Manchester, Regne Unit.

    * Jose Mansilla és doctor en Antropologia Social i professor del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

    * Ramon Ribera Fumaz és doctor en Geografia, catedràtic de Geografia Urbana i Econòmica, i director del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global a l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies