7 recomanacions culturals per a un estiu amb sentit crític

Helena Martín recomana el llibre 'La drecera', de Miquel Martín

L’estiu és, per sobre de tot, el moment de la infància: d’anar amb bicicleta i de banyar-se, d’avorrir-se i construir un univers propi. A la novel·la de Miquel Martín, l’autor ens transporta a la vida d’un preadolescent dels anys setanta, que viu amb els seus pares en una casa a l’Empordà, on fan de masovers. Amb el ritme de la infància, veiem el mateix que aquest noi: un Empordà que anirà sent engolit per la pressió urbanística i per l’explotació turística, la diferència entre qui té la terra (o la casa) i qui l’habita i la treballa. I altres temes que travessen els estius com aquell temps que marca el final d’un curs i n’inaugura un de nou: primers despertars, canvis d’etapa i el pas a noves estacions. La drecera és la lectura ideal per a aquells qui vulguin pausa i caliu, però sempre amb una mirada social cap a les transformacions de l’entorn.

La drecera (Edicions del Periscopi, 2020).

Sergi Picazo recomana ‘Les vuit muntanyes’, de Paolo Cognetti

Amistat, infància i estius a la muntanya. La novel·la, i posteriorment també pel·lícula, de l’italià Paolo Cognetti, narra les diferències vitals de dos nens/homes amb els Alps de fons: des dels seus estius lliures i salvatges en un poble de muntanya fins a la seva maduresa conflictiva i autodestructiva. No idealitza res, ni les muntanyes, ni la Vida en majúscules. Bruno és un nen de poble, amb una vida dura de pastor i paleta, i es mantindrà sempre fidel a les seves muntanyes, mentre que Pietro, el nen de ciutat, va i ve, i no acaba de trobar el sentit de la vida. Passen els estius, passa la vida, i segueixen buscant aquella felicitat, lliure i salvatge, de la seva infància perduda. Obligatori per a tots aquells que passareu aquest estiu (o una part de l’estiu) a les muntanyes.

Llibre: Les vuit muntanyes (Navona, 2018). Pel·lícula dirigida per Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (2022). Disponible a Filmin.

Joan Vila i Triadú recomana una ruta de memòria i vi per la Terra Alta

Maridar en la mateixa visita la cultura (la passió per la història recent) i l’enologia (la passió per la vinya i pel vi) és el que ens permet la comarca de la Terra Alta, amb epicentre a Gandesa. Començarem pel Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, on reviurem com va ser aquella batalla tan cruenta de la guerra de 1936-1939, en un espai amb objectes valuosos que expliquen el conflicte. Continuarem visitant les trinxeres del Mas d’en Grau, posició avançada de l’exèrcit republicà durant el setge de Gandesa i ara convertit en mirador excepcional de tota la vall. Acabarem amb una visita al Celler Herència Altés, situat a la falda del Coll del Moro, dins d’un edifici d’una gran bellesa arquitectònica i molt ben integrat en el paisatge, on, a més de conèixer el procés que va de la vinya a l’ampolla, podrem tastar alguns dels excel·lents vins de la DO Terra Alta que produeixen.

Memòria: Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre (Gandesa).
Enologia: Celler Herència Altés (Gandesa),
Visita guiada.

Elena Parreño recomana el llibre ‘Tierra de empusas’, d’Olga Tokarczuk

Les empuses, fantasmes femenins de la mitologia grega, són les narradores d’una història inquietant que succeeix en un entorn idíl·lic. El protagonista és un jove estudiant que arriba a un sanatori a Görbensdorf, a la Polònia actual, el 1913, malalt de tuberculosi. Allà conviu amb altres homes amb qui comparteix converses sobre la guerra, la religió, allò diví i les dones. Les empuses són testimonis de la mirada retrògrada i de la misogínia d’aquests homes quan, al voltant del sanatori, comencen a succeir morts i esdeveniments estranys. La novel·la esdevé així una mirada feminista sobre l’Europa del principi del segle, i hi ha ressons de La muntanya màgica, de Thomas Mann. Si sou amants del realisme màgic, aquesta història no se us pot escapar.

Tierra de empusas (Anagrama, 2025), d’Olga Tokarczuk.

Roger Palà recomana el joc de rol independent ‘La meva vida amb l’amo’, de Maqui Edicions

Quan parlem de jocs de rol, sol venir al cap la típica i tòpica fantasia d’espasa i bruixeria. Però, més enllà del Dungeons & Dragons de tota la vida, el sector dels jocs de rol independents viu un moment d’auge arreu del món. També a Catalunya, on comptem amb projectes com Maqui Edicions o Mel Negra. Una de les fites de Maqui Edicions és La meva vida amb l’amo, de Paul Czege, un dels títols emblemàtics del rol independent nord-americà de principis dels 2000. El joc proposa una experiència de terror gòtic molt allunyada de l’aventura heroica convencional. La força d’aquest joc rau en un sistema narratiu en què es tiren molt pocs daus i que no busca simular un món obert, sinó construir una història amb tensió dramàtica i final inevitable. El resultat és un joc breu, intens i deliberadament incòmode, que utilitza les formes del melodrama gòtic per parlar de la submissió, de l’abús, de la dependència i de la possibilitat d’alliberament.

La meva vida amb l’amo (Maqui Edicions, 2015).

Laia Soldevila recomana la sèrie ‘Due spicci’, del dibuixant italià Zerocalcare

Si no coneixeu Zerocalcare, el pseudònim de Michele Rech (Arezzo, 1983), un il·lustrador i dibuixant de còmics romà, ara teniu una nova oportunitat per submergir-vos en la seva obra. Podeu començar per la seva trilogia de sèries a Netflix: Des de Strappare lungo i bordi (‘Cortar por la línea de puntos’), passant per Questo mondo non mi renderà cattivo (‘Este mundo no me hará mala persona’) i acabant amb Due spicci (‘Por cuatro perras’). Les tres sèries ressegueixen moments (ficcionats?) de la vida de ‘Zero’ i ens fan reflexionar sobre temes molt actuals: el suïcidi, l’extrema dreta als barris, els centres d’acollida d’immigrants, la implicació política i l’èxit o la fragilitat dels 40 anys i la por de madurar.

Com que les sèries us poden deixar amb ganes de més, no us perdeu també els seus còmics! En té una vintena llarga de publicats, dels quals Pol·len Edicions ha traduït al català els dos últims volums: Kobane Calling (Pol·len Edicions, 2024), sobre el seu viatge al Kurdistan, i Quan moris serà per a mi (Pol·len Edicions, 2025), sobre la relació amb el seu pare i la dificultat d’expressar sentiments.

Sèrie disponible a Netflix.

Laura Aznar recomana el capítol “El bar on mengis avui repercutirà en la ciutat del demà”, del pòdcast 'Plaersdemavida'

La cultura del bar és una de les coses que més m’agraden de Barcelona. Però com configuren la nostra personalitat els bars? Què diuen de la nostra ciutat? Com han evolucionat? S’estan convertint a la força en pura resistència? Això és el que es pregunta Paula Carreras, la presentadora del pòdcast Plaersdemavida, de Radio Primavera Sound, en una conversa amb la col·laboradora de gastronomia, Anna Pérez Martí, amb Carles Armengol (autor de Collado i Matar un bar) i Martí Sales (autor d’Aliment). Els bars no són només llocs on menjar i beure: són espais de trobada on es forgen complicitats, i determinen, en bona part, el futur de la ciutat que habitem.

Disponible a les plataformes de Radio Primavera Sound.