11/06/2021 | 06:00
Aquestes són algunes de les propostes que us fem des de CRÍTIC aquest mes: Queralt Lahoz, la ciutat dels desnonaments, Kiko Amat, Xinjiang, Ceuta, la tragèdia del Balandrau i… comencem per un referent: George Orwell.
Jordi de Miguel recomana continguts sobre George Orwell
“We live in orwellian times”, canten en el seu nou single els Manic Street Preachers. Com sabeu, aprofitant la celebració del Dia Orwell, la setmana passada vaig publicar a CRÍTIC un perfil de George Orwell. Com que ho tinc fresc, us recomano avui uns quants llibres que han aparegut recentment al voltant de la seva figura. D’entrada, una novetat molt esperada: la primera traducció (al castellà) de la biografia canònica que Bernard Crick va publicar a Anglaterra el 1980. L’acaba d’editar Ediciones El Salmón. El professor Miquel Berga, a qui entrevisto per al perfil i que apareix com a protagonista a l’adaptació gràfica de l’Homenatge a Catalunya que vam fer amb Andrea Lucio, va treballar colze a colze amb Crick i ha seguit reflexionant sobre la figura d’Orwell a Quan la història et crema la mà (Tusquets), un interessantíssim assaig que traça els impactes de la Guerra Civil en les vides i les obres de l’escriptor anglès i del poeta W. H. Auden. Encara més recents són les noves edicions, a càrrec de Debolsillo, de l’assaig Opresión y resistencia i de Subir a por aire (novel·la que ha analitzat magníficament Oriol Quintana a Vostè i George Orwell), i La plaga blanca (L’Altra), en què Ada Klein se centra en la tuberculosi que, entre altres escriptors, patí Orwell. Per acabar, tres còmics: les adaptacions gràfiques de 1984 i Rebelión en la granja, i una esplèndida biografia de Pierre Christin i Sébastien Verdier.
Laia Soldevila recomana un webdoc sobre Xinjiang
Xinjiang és una de les regions ètnicament més diverses de la Xina. Entre el 2017 i el 2018, les autoritats xineses van tenir al voltant d’un milió d’uigurs, de kazakhs i d’altres minories musulmanes en camps d’internament per a la seva suposada “reeducació”. Molts d’ells segueixen tancats en el que es considera el camp d’internament més gran des de la Segona Guerra Mundial. Si no coneixeu la història, o si la coneixeu i hi voleu aprofundir, és molt recomanable consultar aquest webdoc interactiu que ha publicat el The New Yorker, una gran obra documentada del periodista d’investigació Ben Mauk. Precisament Mauk parlarà d’aquesta investigació al CCCB perquè és un dels convidats del Dia Orwell, que aquest any se celebrarà el pròxim 31 de maig.
Sergi Picazo recomana el docu ‘Balandrau, infern glaçat’
El Sense ficció va emetre fa alguns dies un dels documentals més emocionants que he vist mai sobre la duresa, el perill i la immensitat de la natura en estat pur. Balandrau, infern glaçat, dirigit per Guille Cascante, i que narra en primera persona com un fort temporal de vent als Pirineus va acabar amb la vida de nou persones al Balandrau (set) i a la coma de l’Orri (dues), al Ripollès. Més enllà de les brutals històries personals de superació, por, drama i tragèdia, el documental ens fa sentir immensament petits davant la força del vent, la neu, els temporals. Lamentablement, segons anuncien científics d’arreu del món, aquests fenòmens climàtics extrems seran cada cop més habituals, també als Pirineus o al mateix Mediterrani, per culpa de l’escalfament global. No, l’Home no pot dominar la Natura. Aprenguem de la tragèdia del Balandrau, i relacionem-nos d’una altra manera amb la natura.
Laura Aznar recomana un reportatge sobre migrants a Ceuta
“I parlen d’invasió? Són persones que han arribat nedant o a peu, esgotades”. Així ho valora Aziz Ahmed Ali, un veí de la barriada d’El Príncipe. Aquesta és una de les frases amb què arranca aquesta crònica de l’Ara per abordar la situació a Ceuta, on entre dilluns i dimarts hi van entrar 10.000 persones des del Marroc. L’article recull el testimoni d’alguns d’aquests migrants, i explica com el Govern espanyol ha dut a terme expulsions del territori que incompleixen la legalitat i els drets humans. També planteja un conflicte de fons: “Aquesta crisi no s’entén tampoc sense l’efecte devastador que ha tingut la pandèmia sobre unes economies ja molt precàries. Fa un any i mig que el Marroc va tallar el comerç informal a través de la frontera de Ceuta de què vivien milers de famílies als dos costats”.
Joan Vila recomana ‘La ciutat sense veïns’, d’Andreu Merino
-
El llibre La ciutat sense veïns acaba de sortir a la venda i encara no he tingut ocasió de llegir-lo, però no tinc cap recança a recomanar-lo per tres raons: porta el segell del Grup de Periodistes Ramon Barnils, està editat per Saldonar dins la col·lecció “Periodistes” i està escrit per Andreu Merino, periodista que coneix de primera mà la realitat dels desnonaments, dels fons voltor que fan fora els llogaters de casa seva i de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge. La ciutat sense veïns ha de ser, sens dubte, un bon llibre d’investigació sobre aquesta Barcelona de la qual molta gent se sent expulsada.
Roger Palà recomana una novel·la de Kiko Amat
-
Kiko Amat reprèn la seva faceta de novel·lista amb un llibre que, com és habitual en la seva obra, està farcit de referències a la Barcelona perifèrica. En aquesta ocasió el teló de fons és l’amalgama skin neonazi que es movia entorn de l’FC Barcelona durant els anys noranta. Una història de venjança, amor i ultres que completa l’univers literari d’un dels cronistes culturals més interessants del país. A més, Revancha està farcit de referències col·laterals a fets reals (degudament adaptats), com l’assassinat del seguidor de l’Espanyol Fréderic Rouquier per part d’ultres dels Boixos Nois o l’atemptat contra el concert de Fermin Muguruza a les Cotxeres de Sants.
Helena Martín recomana el nou disc de Queralt Lahoz
-
La diva de Santa Coloma de Gramenet Queralt Lahoz contraataca amb el llarga durada Pureza (Say It Loud, 2021), la reafirmació d’una trajectòria que no fa més que enlairar-se. Després de l’EP 1917 (Say It Loud, 2019), inspirat en la seva àvia i millor amiga, Queralt Lahoz publica un àlbum que recull l’essència de la seva música, que cultiva des que era petita: cultura flamenca, hip-hop, R&B i molta fusió. Hereva de la poesia de la rapera andalusa Gata Cattana, Lahoz es pren la música de manera molt seriosa: diu que és un canal per mantenir la memòria viva i per canviar el futur. El millor de Lahoz, però, no és escoltar-ne els discos a casa: és veure la passió que hi posa en el directe. Atentes a les properes dates de concert!
