24/07/2015 | 08:00
L’estiu posa fi a les “grans” fires del llibre, obre un període de ralentí en el món editorial i ens ofereix un temps per a la reflexió. Si he començat aquestes notes amb la menció a les grans fires, i posant cometes a l’adjectiu, ha estat per contrastar-les amb les que a poc a poc van ocupant places i carrers, les que es consoliden. Fires que cobren carta de naturalesa en l’espai públic, que ofereixen volums que emmagatzemen una massa crítica important i tenen l’objectiu de desentranyar, a través d’enfocaments múltiples, el present i el futur de les nostres societats. L’última d’aquestes fires, Literal -glossada en aquest espai per l’editor Jordi Panyella- n’és un bon exemple. La idea de treure els llibres polítics al carrer està quallant: ocupar l’espai públic amb llibres que no són mercaderia… malgrat que es venguin, clar. Llibres que són armes carregades de futur.
Al fil d’aquesta reflexió, em sorgeix una pregunta: què pot oferir Ediciones del Oriente y del Mediterráneo a aquest debat d’idees entre els llibres que s’ofereixen en les taules a l’aire lliure d’aquestes noves fires. En la meva opinió modesta, si volem conèixer el món en la seva globalitat, la nostra mirada ha de ser multidireccional. No podem acontentar-nos a veure el món a través dels ulls del ‘nostre’ pensament, el pensament dels qui comparteixen història i memòria, dels que formen part del món occidental. No podem seguir analitzant allò que passa més enllà de les fronteres d’Occident només mitjançant les veus crítiques del mateix Occident, cada vegada més obstinat en les seves raons i prejudicis. Cal deixar sentir les veus, crítiques i múltiples també, dels altres territoris.
Així, el nostre objectiu seria afavorir que s’escoltin la poesia, la narrativa, la història, la memòria, el present convuls de les societats de les altres ribes del Mediterrani i de l’Orient Pròxim, a través de veus que ens arriben d’un altre món. Alhora, que aquestes veus narrin el nostre món enriquirà el nostre coneixement, perquè ens veurem a través de la mirada de l’Altre. Qui sinó Edward Said, un de tants palestins expulsats de la seva terra el 1948, va analitzar i desmuntar l’entramat de prejudicis i falsetads del terme orientalisme, encunyat pel colonialisme i els imperis occidentals? I, si parlem d’alteritat, quin Altre, més diferent i cada cop més demonitzat que el món àrab?
