Crític Cerca
Opinió
Alys Samson Estapé

Alys Samson Estapé

Membre de BDS Catalunya

No és casualitat que el programa utilitzat per espiar polítics catalans sigui israelià

Israel juga un rol clau en l'espionatge i la securitització, gràcies a la complicitat de la comunitat internacional i a costa dels drets del poble palestí

23/07/2020 | 06:00

Portada del web corporatiu de NSO Group

Aquesta setmana ha estat titular en diversos mitjans que a finals de 2019 polítiques catalanes de diferents rangs i partits independentistes van ser espiades pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) mitjançant un programa de l’empresa israeliana NSO Group, al qual només tenen accés els estats i les forces de seguretat.

Segons ha revelat el diari ‘El País‘, els serveis d’informació de l’Estat espanyol disposen del programa espia Pegasus, de l’empresa NSO Group, que serveix per prendre el control dels mòbils; escoltar les converses, llegir missatges, accedir als arxius, fer captures de pantalla o activar la càmera i el micròfon per control remot. NSO és una de les empreses israelianes més importants d’alta tecnologia, especialitzada en espionatge.

Una lectura de la gravetat dels fets ocorreguts agafant únicament l’enfoc de la judicialització de la política de l’Estat espanyol contra l’independentisme català seria esbiaixada. En primer lloc, és necessari entendre això dins d’un marc restrictiu i repressiu cap a la llibertat d’associació i expressió, de la qual la llei mordassa n’és la punta de l’iceberg i que organitzacions de drets humans i antirepressives, entre elles Defender a Quien Defiende, ens recordaven el cinquè aniversari de la llei fa dues setmanes.

A més cal fer una anàlisi més global de l’espionatge i la securització com a eina repressiva i el rol que té Israel en tot això. Tal com afirmaven recentment les autores Rafeef Ziadah i Riya Al’Sanah, Israel s’ha assegurat de situar-se en el centre de la indústria internacional d’armes i de l’anomenada ‘seguretat nacional’.

L’NSO, involucrada en vulneracions de drets humans arreu

El Citizen Lab, l’institut de ciberseguretat de la Universitat de Toronto, que ha conclòs que persones situades en l’òrbita de l’independentisme català han estat objecte d’espionatge mitjançant Pegasus, el programa espia de la empresa israeliana NSO, ja el 2018 alertava que la tecnologia espia d’NSO s’estava utilitzant en més de 45 països. Destaquen entre ells sis països amb un historial de persecució a activistes de drets humans: Bahrain, el Kazakhstan, Mèxic, el Marroc, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.

Al llarg del 2016 i el 2017 el mateix grup de recerca va publicar nombrosos informes sobre el presumpte ús d’un ‘spyware’ per a mòbils anomenat Pegasus, desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group. El descobriment original d’aquest potent programari espia va ser possible gràcies a Ahmed Mansoor, un destacat defensor dels drets humans dels Emirats Àrabs Units, que va compartir els missatges enviats al seu telèfon amb Citizen Lab. Les seves accions van provocar una llarga investigació, que després revelaria atacs similars a Mèxic contra científics, advocats i activistes. Ahmed Mansoor actualment fa tres anys que està empresonat als Emirats Àrabs Units en aïllament solitari.

El Citizen Lab fins i tot ha revelat el rol d’NSO en el macabre assassinat al consulat saudita a Istanbul del conegut periodista saudita Jamal Khashoggi. Les treballadores de Citizen Lab han afirmat que han estat perseguides per haver destacat aquest cas.

A l’Índia, més d’un centenar de persones, incloent-hi activistes, advocades i acadèmiques, també van tenir els seus comptes de WhatsApp hackejats mitjançant programari d’NSO, inclosa Priyanka Gandhi Vadra, una de les lideresses del Congrés Nacional de l’Índia, un dels principals partits de l’oposició. Fins i tot les empreses WhatsApp i Facebook han demandat l’NSO als Estats Units per haver hackejat més de 1.400 usuaris en més de quatre continents.

L’NSO, lluny de ser una excepció

Aquesta setmana un tribunal del districte de Tel Aviv (Israel) ha rebutjat un intent, amb el suport d’Amnistia Internacional, que pretenia obligar el Ministeri de Defensa d’Israel a revocar la llicència d’exportació de seguretat de l’empresa d’espionatge d’NSO. A banda, l’organització de defensa dels drets humans ha denunciat recentment que un dels seus treballadors també ha estat hackejat per la israeliana NSO.

I és aquí on cal aprofundir per entendre no només la lògica d’aquesta empresa, sinó el context de les empreses securitàries d’Israel. Així, el sector d’alta tecnologia militar israeliana s’ha convertit en un actor dominant en el mercat mundial de cibertecnologies, moltes de les quals s’utilitzen per a la vigilància i el control de la població. Al principi de la pandèmia, l’NSO va començar a publicitar-se oferint els seus serveis per “vigilar” la crisi sanitària de la Covid-19 i el control de moviments de la població.

Segons el centre de recerca israelià WhoProfits (en anglès: qui es beneficia de l’ocupació), l’ecosistema de ciberseguretat d’Israel és en el segon lloc mundial i és un sector significatiu dins de la indústria tecnològica israeliana, que suma uns 6.500 milions de dòlars en exportacions anuals. El 2018, les empreses israelianes de ciberseguretat van recaptar 1.190 milions de dòlars, que representen gairebé el 20% de la inversió global en aquest sector. El 2019, les inversions van continuar augmentant, fins a arribar als 1.888 milions de dòlars.

Cal entendre que aquestes empreses no són casos aïllats, desentesos de l’estructura pública d’Israel, sinó que formen part intrínseca del règim d’apartheid israelià. Aquestes empreses es creen mitjançant coneixement militar adquirit i desenvolupat en un context d’ocupació prolongada per millorar el control sobre població palestina que després es comercialitza i s’estén a la resta del món per tal d’exportar tècniques repressives. L’exèrcit israelià permet als treballadors i empresaris d’alta tecnologia beneficiar-se dels coneixements adquirits durant el servei militar, i aquesta correlació ha tingut un paper fonamental en el sector d’alta tecnologia de seguretat i vigilància nacionals. És aquí on entra el concepte de portes giratòries; tenir un alt càrrec a l’exèrcit on s’adquireix expertesa militar obre portes a tenir un càrrec en empreses de seguretat nacional.

WhoProfits també explica com només un cop d’ull a la història dels fundadors, empleats i assessors d’NSO revela aquesta estreta relació entre la indústria d’alta tecnologia israeliana i l’aparell militar de l’Estat. Shalev Hulio, cofundador d’NSO, va exercir de “major a la unitat de recerca i rescat de l’exèrcit israelià i continua servint a la reserva de l’exèrcit i ha participat en diverses operacions de recerca i rescat tant a Israel com a l’estranger”. El conseller sènior Daniel Reisner va exercir de cap del Departament de Dret Internacional de l’exèrcit israelià i va ser responsable d’assessorar el lideratge israelià sobre “relacions israelianopalestines” i “operacions antiterroristes”. Buky Carmeli, un altre conseller principal, és l’excap de la divisió de ciberdefensa del Ministeri de Defensa israelià (IMOD). A més, alguns dels empleats de l’empresa eren veterans de la unitat 8.200, la principal unitat de recollida d’informació de la Direcció d’Intel·ligència Militar, que forma part íntegra del mecanisme de control militar sobre persones palestines.

Tot i que la tecnologia d’NSO s’espectacularitza i es mostra fora del context imperant de repressió, no deixa de ser una més dins de la fabricada per empreses israelianes. Són moltes les empreses militars que publiciten els seus productes com a ‘tested in combat‘, que vol dir que primer els proven sobre població palestina, per tal de perfeccionar el grau i velocitat en matar o ferir algú, i els venen a governs i forces de seguretat de la resta del món. Israel manté un règim d’apartheid i ocupació militar sobre el poble palestí, que utilitza el coneixement adquirit sota aquest brutal context d’opressió per perfeccionar tècniques militars i securitàries que exporta globalment i que s’utilitza contra la dissidència política i defensores de drets humans arreu. És per això que no té sentit demanar al Govern israelià que deixi d’exportar un dels seus productes estrella. No és a Israel a qui hem de demanar que deixi d’exportar aquests productes, és responsabilitat dels governs de deixar de ser còmplices d’aquestes contínues vulneracions de drets humans. Tenen la legislació internacional que els empara i la capacitat de fer-ho, però el que manca és voluntat política.

Acabar les relacions securitàries amb Israel

En primer lloc, l’NSO diu que ven els seus productes a governs per combatre “el terror i el crim”, però aquí s’enllaça amb el que fa temps que apunten espais com l’Observatori de la Prevenció de l’Extremisme Violent i el perill d’una manca de consens sobre què és el terrorisme i com això s’utilitza políticament per condemnar la dissidència i retallar drets humans. La construcció del relat hegemònic del terrorisme segueix finalitats geopolítiques i racistes i s’instrumentalitza per tal de reprimir poblacions senceres. A més, el concepte de “seguretat nacional” construeix un discurs on hi ha “enemics interns” perillosos per tal de justificar les mesures que s’utilitzin. Hem estat testimonis en nombroses ocasions de com els governs reprimeixen drets i creen polítiques racistes en nom de la seguretat per tal d’evitar ser qüestionats.

Segon, hem d’anar a l’arrel i entendre d’on provenen aquest tipus de tecnologies. Si “les arques de l’Estat” busquen seguir reprimint l’independentisme no és sorprenent que utilitzin tecnologia israeliana per fer-ho. Israel dissenya mitjançant la seva brutal ocupació al poble palestí la tecnologia més innovadora i repressiva del món, i a més la prova tantes vegades com vulgui gaudint d’impunitat absoluta. El Govern espanyol es nega —fora de moments molt puntuals i anecdòtics— a deixar de comprar i vendre armes a Israel, tot i que és clar que s’utilitzen per vulnerar els drets del poble palestí de la manera més flagrant.

Ens trobem en un context on els estats no estan deixant de donar suport a l’apartheid israelià, i que alhora, en comptes de protegir la privacitat de les consumidores, estan finançant serveis per tal que hi hagi empreses que ens vigilin i espïin.

Si Israel pot mantenir el seu règim d’ocupació i apartheid sobre el poble palestí, i pot seguir-ho fent de manera completament impune, és gràcies al suport internacional d’estats i empreses. El juliol de 2014, durant l’auge dels bombardejos d’Israel a Gaza que van matar més de 2.000 palestines, els guanys d’Elbit Systems, l’empresa privada militar i securitària més gran d’Israel, es van incrementar un 6,1%.

Però no és només l’Estat espanyol qui es nega a trencar vincles amb Israel. ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, organisme que depèn del Govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, continua considerant Israel una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ decididament eludeix, en els seus informes d’oportunitat de negoci, la situació d’ocupació reconeguda pel dret internacional.

L’Institut de Drets humans, l’Escola de Cultura de Pau i el Centre Delàs, entre altres, apunten que, davant la situació ja existent i l’anunci d’annexió formal de grans parts de territori ocupat de Cisjordània per part del Govern d’Israel, és urgent aturar el comerç d’armes europeu amb Israel.

Esperem que aquest flagrant cas de vulneració de drets humans de polítiques independentistes ens faci veure de manera més clara les interconnexions entre la creixent retallada de drets a casa nostra i l’apartheid israelià. No podem quedar-nos només amb la part final de la història, que és que representants polítiques han estat espiades. Anem més enllà i plantegem-nos com es desenvolupen aquests programes que permeten envair la privacitat, gràcies a quins suports i a costa dels drets de qui. És necessària la responsabilitat activa i col·lectiva per part de totes les persones per tal de posar fi al racisme i a la repressió en totes les seves formes, a Palestina, a Catalunya i arreu.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (enviament: desembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies