Acabem amb els bloquejos de Marlaska en drets i llibertats?

El desnonament esfereïdor de Maricarmen ha impulsat un nou cicle de lluites polítiques que tindrà conseqüències inevitables en el cicle polític que s’està obrint. Ara mateix hi ha dos escenaris possibles després de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre: o bé la dreta i l’extrema dreta del PP i VOX aconsegueixen formar govern, o bé s’aconsegueix reeditar un govern de coalició progressista.

En el cas que ens trobem davant la primera opció, el nou cicle de lluites polítiques generarà una oposició molt forta des del primer dia davant del procés d’involució que s’obrirà. I, el que és més important, en cas que es pugui tornar a formar un govern progressista, i si les majories parlamentàries ho permeten, a diferència d’aquesta legislatura, s’obrirà finalment la possibilitat d’aplicar polítiques ambicioses i estructurals en matèria d’habitatge.

Però també en aquest nou cicle que s’obre és imprescindible situar al centre l’avenç en drets i llibertats en l’àmbit estatal, on s’ha produït un bloqueig constant per part del PSOE sota el lideratge d’una persona que mai no hauria d’haver estat ministre de l’Interior: Fernando Grande-Marlaska. És impossible aplicar polítiques públiques de seguretat progressistes al capdavant del Ministeri de l’Interior no hi ha una persona vinculada al garantisme i al progressisme jurídic. I Marlaska, ben lluny d’això, tenia en el seu currículum haver estat el jutge instructor en sis casos de detenció incomunicada que han acabat amb sis condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans a l’Estat espanyol per manca d’una investigació efectiva de les denúncies de maltractaments i tortura. Com a jutge instructor, era ell el responsable d’adoptar les mesures necessàries per garantir que aquestes situacions no es produïssin durant la detenció.

En aquest nou cicle de mobilització, i en el cas d’una possible nova investidura d’un govern de coalició, a més d’aconseguir que no repeteixi com a ministre, és imprescindible abordar també amb determinació l’agenda pendent en matèria de drets i llibertats, ja que ha estat especialment el Ministeri de Marlaska qui ha bloquejat avenços pendents com la derogació de la llei mordassa, la prohibició que es puguin produir infiltracions en moviments socials sense ordre judicial, la reforma de la Llei de secrets oficials, la prohibició de les bales de goma o que Via Laietana, 43, sigui, de manera exclusiva, un espai de memòria democràtica.

Però tan important com tirar endavant tota l’agenda de canvi social que s’ha bloquejat és impulsar una investigació efectiva sobre diverses situacions en què s’han produït greus vulneracions de drets. La infiltració d’almenys dotze agents policials en moviments socials, en alguns casos fins i tot fent ús de relacions sexoafectives com a mètode policial, sense cap mena d’ordre judicial. Uns fets similars al Regne Unit van tenir com a conseqüència diverses sentències que van donar la raó a les denunciants; els responsables polítics i policials van haver de demanar perdó i es va iniciar un procés de reforma del sistema de treball de les unitats d’informació policial que encara continua avui dia.

Aquí, el ministre va avalar —si no va planificar— les infiltracions policials sense ordre judicial, al·legant que es tractava de tasques d’informació policial. I tot això malgrat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara quan afirma que en cap cas es poden dur a terme actuacions d’aquesta naturalesa sense ordre judicial, amb agents que van actuar de manera prolongada en el temps sota una identitat suposada (una identitat falsa atorgada per l’Estat) i que afecten de manera efectiva drets fonamentals. Entre els drets vulnerats hi ha el dret a la intimitat, mitjançant l’entrada dels agents infiltrats als domicilis de persones o la seva participació en grups tancats de WhatsApp, Signal o Telegram de col·lectius o entitats; el dret a la llibertat sindical i el dret d’associació, en participar en la dinàmica de sindicats o organitzacions que exercien els seus drets; o les greus afectacions a la integritat moral vinculades a l’ús de tècniques d’infiltració basades en relacions sexoafectives amb persones que eren investigades.

L’ús desproporcionat de la força per la policia durant la vaga general corrobora la necessitat de que Marlaska no torni a ser ministre

Però aquesta no és l’única vulneració greu de drets de la qual és responsable el ministre: l’exdelegada del Govern a Ceuta i l’exvicepresidenta de la ciutat autònoma de Ceuta van ser condemnades per retornar il·legalment al Marroc menors d’edat l’agost de 2021, mentre que el ministre en va quedar exonerat tant jurídicament com políticament. És impossible que una operació d’aquest tipus es dugués a terme sense el coneixement del ministre.

Així mateix, és impossible no parar atenció als greus fets que van tenir lloc a la frontera del barri xinès, entre Melilla i Nador, el 22 de juny de 2022, en què van morir almenys 37 persones com a resultat d’una operació policial conjunta duta a terme pels cossos i forces de seguretat dels dos països. Els cossos policials van llençar pots de gasos lacrimògens en una zona de la frontera on les persones estaven atrapades; es va decidir no dur a terme cap actuació de socors per salvar la vida de les persones que s’havien amuntegat a conseqüència de l’actuació policial conjunta en un espai fronterer on tots dos governs tenen responsabilitats, i es van retornar en calent 470 persones, potencials sol·licitants d’asil, sense comprovar si hi havia menors d’edat. En aquest cas, igual que en el de les infiltracions, no es van dur a terme investigacions efectives per part de la policia.

Aquests casos demostren que és imprescindible actualitzar els mecanismes de rendició de comptes mitjançant la creació d’un mecanisme independent d’investigació, supervisió i avaluació dels cossos policials, equiparable a l’Oficina Independent de Conducta Policial (IOPD) del Regne Unit, que fa anys que exerceix aquesta funció.

Les imatges d’ús desproporcionat de la força que s’han vist durant la jornada de vaga general a moltes ciutats de l’Estat corroboren la necessitat d’incorporar clarament, dins del nou cicle de lluita i de canvi polític que s’està produint, l’avenç també en drets i llibertats, com també la necessitat de garantir que Marlaska no torni a ser ministre de l’Interior.