Crític Cerca
Opinió
Camil Ros

Camil Ros

Secretari general de la UGT a Catalunya

Volem treballar millor, treballar menys, cobrar més

Hem de recuperar el poder adquisitiu que els treballadors i les treballadores ens hem deixat pel camí de la crisi econòmica

29/04/2019 | 18:53

El Primer de Maig de fa 100 anys, la gent treballadora celebrava pels carrers de Barcelona l’èxit de la lluita dels treballadors i les treballadores de La Canadenca, clau perquè el govern espanyol decretés la jornada laboral de vuit hores. Però les vuit hores no es van aconseguir només amb la vaga de La Canadenca, sinó gràcies també a la lluita sorda i constant del sindicalisme. No en va, el Primer de Maig de 1890 la UGT ja ens van manifestar amb la reivindicació de les vuit hores.

Vuit hores de treball, vuit hores de lleure i vuit hores de descans. Aquella fita no va significar només una nova jornada laboral més reduïda, sinó un nou model de societat, una manera de viure i entendre la vida. Treballar per viure, i no viure per treballar, la lluita permanent que tenim el sindicalisme tan llavors com ara. Ells, en canvi, volen que treballem molt, és igual com, i evidentment que cobrem entre poc i gens. Només volen progrés econòmic per a si mateixos, mentre que nosaltres volem progrés econòmic i social per a tothom. La lluita de sempre entre el capital i el treball.

Ells tenen el poder dels despatxos, nosaltres tenim el poder de la mobilització. Mai cap conquesta ha sortit dels despatxos ni de la resignació, i si hi ha governs i parlaments que aproven lleis de progrés, és perquè primer hi va haver un sindicat o una organització social que va iniciar la reivindicació i la lluita.

Fa un segle es va guanyar una gran lluita i des de llavors la classe treballadora organitzada n’hem guanyat moltes més, encara que les neguin o les amaguin. Per exemple, aquest desembre vam començar a assolir l’objectiu d’un salari mínim interprofessional (SMI) digne, que per a nosaltres ha de ser de mil euros i no pararem fins a arribar-hi. Si el Govern del PSOE l’ha pujat fins als 900 euros, ha estat perquè la UGT de Catalunya l’any 2006 va començar a reivindicar els mil euros, quan l’SMI era de només 540, i perquè des de llavors molta gent i moltes organitzacions més s’han mobilitzat.

Llavors se’ns va titllar d’il·lusos, però en 13 anys hem aconseguit pràcticament duplicar la quantia del SMI. Ara també ens diran que parlem d’una utopia, però des de la UGT de Catalunya creiem que un segle més tard de l’aprovació de la jornada laboral de vuit hores hem de continuar amb l’evolució lògica i fer un salt endavant, que es pot resumir en treballar millor, treballar menys i cobrar més, amb un objectiu clar: viure millor.

Continuem exigint la derogació de les reformes laborals com a única forma de reequilibrar la correlació de forces en la negociació col·lectiva

Volem treballar millor. Continuem exigint la derogació de les reformes laborals com a única forma de reequilibrar la correlació de forces en la negociació col·lectiva i recuperar els drets arrabassats els darrers anys. Unes reformes que han fet augmentar la precarietat i l’explotació laboral –especialment juvenil-, la temporalitat i la parcialitat, la subcontractació i els falsos autònoms, els accidents de treball i les malalties professionals, les discriminacions per gènere i origen. Volem que el treball digne, estable i de qualitat sigui el centre del nostre mercat de treball.

Volem treballar menys. Perquè cal obrir un debat en profunditat al voltant del repartiment del treball, la robotització, la igualtat i la conciliació, i l’element clau ha de ser una nova reducció de la jornada laboral, encaminada cap a les 32 hores setmanals. Perquè està demostrat que si treballem menys produirem més i millor. Perquè si podem conciliar tots, eliminarem moltes de les discriminacions laborals que pateixen les dones. Perquè tenim dret a tenir cura de la família, a estudiar, a fer esport… a fer el que ens doni la gana, sense que la feina ocupi la centralitat de les nostres vides. Perquè la gent jove té dret a un treball amb drets i la gent gran, a una jubilació digna.

Volem cobrar més. Ens cal un nou pacte de repartiment de la riquesa. Perquè hem de recuperar el poder adquisitiu que els treballadors i les treballadores ens hem deixat pel camí de la crisi econòmica. Perquè necessitem salaris decents, que es traduiran en pensions dignes, i un SMI en la línia dels països europeus. Perquè hem d’erradicar la bretxa salarial de gènere. Perquè una societat que es considera justa, avançada i democràtica no pot tenir gairebé 500.000 treballadors pobres.

I sí, tot això perquè volem viure millor. Volem viure en igualtat dones i homes, amb treball, salaris i pensions dignes. Volem un estat del benestar fort, una Europa social i un sistema econòmic socialment i ecològicament sostenible. I tornarem a guanyar, com vam guanyar la jornada laboral de vuit hores o el SMI a tocar dels mil euros.

Necessitem un govern d’esquerres que no posi més excuses i derogui les reformes laborals

Totes aquestes reivindicacions han de ser i són possibles, i les hem fet aquest diumenge omplint les urnes i les farem dimecres, Primer de Maig, omplint els carrers. Aquest 28-A, els catalans i les catalanes hem participat massivament a les eleccions i hem omplert les urnes amb vots per la democràcia, la justícia, i la llibertat, vots que diuen prou retallades, més drets socials i més diàleg polític. A Catalunya, dels 48 diputats i diputades escollits per representar-nos al Congrés, 34 són de partits d’esquerres. En l’àmbit estatal, són 185 de 350. Necessitem un govern d’esquerres que no posi més excuses i que de manera prioritària derogui les reformes laborals i la llei ‘mordassa’ i que elimini l’article 315 del Codi Penal i el sostre de deute.

És evident que la mobilització i la protesta molesten al poder, que ens volen domesticades, resignades, vençudes… fins i tot ens volen veure als jutjats o a la presó. Aquest Primer de Maig no deixarem de recordar els més de 300 sindicalistes imputats per fer de piquets informatius a les vagues generals, ni els músics i humoristes perseguits, ni a la nostra companya Dolors Bassa, que no es podrà manifestar com cada Diada del Treball.

Quan es criminalitza la protesta sindical, social i cultural, quan es judicialitza la política i s’abusa de la presó preventiva, trontollen els fonaments de la democràcia. Nosaltres ahir, avui i demà, des de la mobilització i la protesta, apostem per la política i el diàleg com a úniques vies per solucionar els conflictes socials i polítics, i rebutgem la repressió i la via judicial.

Aquest primer de maig aixequem les nostres banderes. La bandera lila de la lluita per la igualtat. La bandera verda, per un món més sostenible. I la bandera roja, pels drets socials i democràtics.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies