Crític Cerca
Opinió

Cinc llibres per preparar les eleccions del 20-D

11/12/2015 | 08:10

/ JULIA MANZEROVA
/ JULIA MANZEROVA

El vint de desembre té lloc una nova convocatòria electoral a l’Estat espanyol. La festa del bipartidisme tindrà en aquesta ocasió nous convidats, en forma de forces emergents i reticents a ser emmarcades en les coordenades d’esquerra i dreta. En els darrers mesos, s’han presentat novetats editorials que poden servir per aprofundir en algunes claus. Josep Campabadal i Francesc Miralles volen refutar que Ciutadans sigui una proposta de canvi. Un assaig de Santiago Alba Rico suggereix que les reticències de Podem a enquadrar-se en l’esquerra política no són (o no solament són) pur tactisme. Rafa Burgos posa noms i cognoms a aquesta “casta” assenyalada repetidament des de l’anomenada nova política. Jordi Borràs assenyala la penetració de persones i àmbits de l’a ultradreta en l’escenari político-mediàtic. I l’exparlamentària Maria Teresa Gómez Limón fa un agre balanç de la partitocràcia espanyola.

portada_19510L’ascens de Ciutadans com a possible partit de govern ha provocat una batalla de relats. ‘De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo‘ (Foca, 2015) neix amb la voluntat de recordar alguns fets evidents, com que el partit no és nou sinó que té deu anys d’existència… i una certa experiència amb conflictes interns resolts d’una manera poc ‘regeneradora’. Els autors tracten d’evidenciar que a través de l’ús de rostres joves i posades en escenes a l’estil d’Apple, C’s ofereix un aprofundiment en el mateix neoliberalisme que va conduir al ‘crack’ financer de 2007 i a la gestió antisocial de les seves conseqüències en l’economia real. En la seva crònica abunda una ironia que, a vegades, esdevé sarcasme. I les divuit pàgines dedicades al programa econòmic de Ciutadans i al seu guru en la matèria, Luis Garicano, revelen perquè aquesta formació sedueix tant les elits bancàries i empresarials.

9788486469894Abans de convertir-se en candidat al Senat, el prolífic assagista i divulgador Santiago Alba Rico va escriure sobre els dubtes i reptes de l’esquerra a ‘Podem continuar sent d’esquerres? (Panflet en sí menor)‘ (Pol·len Edicions, 2015). El llibre està marcat per una visió personal entre pessimista i idealista, que acaba reivindicant revolucions econòmiques, reformes institucionals i conservadorisme antropològic. Alba Rico mostra una especial voluntat d’incidir políticament mitjançant aquest autodenominat “pamflet”. El llibre, però, manté algunes de les constants del seu autor, que basteix un discurs suggeridor, vagament poètic, a través de processos de la gran història humana i d’anècdotes de la intrahistòria o de la literatura. El resultat pren una certa forma de suite, amb referències recurrents al quadre ‘El rai de la Medusa’ o altres motius històrics i artístics. L’obra també és, d’alguna manera, una legitimació intel·lectual del possibilisme de Podem i de la seva cerca de paraules i discursos que, partint dels ideals de l’esquerra, arribin a sectors socials ara dominants pels discursos dretans.

portada-la-castaUna de les principals aportacions de Podem al debat polític ‘mainstream’ ha estat la popularització del terme “casta”. Aquesta paraula, també utilitzada en sectors de l’extrema dreta, serveix per referir-se a una realitat inconcreta: els de dalt, els que manen. A ‘La casta. Quiénes son y como actúan‘ (El Viejo Topo, 2015), Rafa Burgos posa noms i cognoms a aquesta elit. El periodista ofereix una ràpida panoràmica d’aquest poder econòmic que tanca negocis en caceres i a la llotja del Bernabéu (la de Joan Carles I i multitud d’empresaris del franquisme i de l’era del ‘pelotazo’). Com és d’esperar en l’autor de ‘Crema catalana’, també hi ha molt espai per a noms catalans com els dels Godia, els Carceller (Damm i altres empreses agroalimentàries), Sol Daurella (Coca Cola), Salvador Alemany (Abertis). El relat és intens: una introducció ràpida, a estones vibrant, que incita a la indignació… i a la indagació.

SCC1-638x1024De la voluntat d’indagar neix, precisament, ‘Desmuntant Societat Civil Catalana‘ (Edicions Saldonar, 2015). Al llarg dels anys, el fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs s’ha anat especialitzant a captar els paisatges i rostres de l’extrema dreta a Catalunya. Amb el seu darrer llibre, desvetlla com figures d’aquest entorn havien aconseguit introduir-se en el panorama polític i mediàtic a través d’una associació autorepresentada com a transversal: Societat Civil Catalana. L’autor fa alhora una denúncia periodística i un relat emocionant de la seva pròpia investigació, que inclou recerca a les xarxes socials i alguna filtració amb aires de pel·lícula d’espies. Transmet els resultats mitjançant una prosa fresca, propera i inclusiva, que no pressuposa que el lector tingui coneixements previs d’un món, el dels nostàlgics del franquisme, que Borràs ja havia abordat en obres prèvies com ‘Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya‘.

portada_19406 (1)Una exparlamentària del PP, Maria Teresa Gómez-Limón, va ser menyspreada per demanar explicacions públiques sobre els cobraments de diner negre al seu partit i, posteriorment, per denunciar la gestió del descarrilament d’un tren Madrid-Ferrol. Entre el testimoni i l’assaig, el seu llibre ‘¿Existe una democracia real en España?‘ (Foca, 2015) està marcat per la indignació personal. Alguns segments, més divulgatius, critiquen la llei electoral o l’escassa separació de poders a l’Estat. Altres pàgines, basades en l’experiència pròpia, aborden el mínim marge de maniobra dels parlamentaris dins de les estructures de partit. A través de situacions puntuals i estructurals, l’autora critica la baixa qualitat democràtica des d’una òptica liberal. I, com a psicòloga, també dóna suport a les declaracions del psiquiatra R. D. Hare: els pitjors psicòpates “ocupen sumptuosos despatxos en la política i en les finances”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació