Ciutadans és de dretes i no ho vol saber

Ciutadans ja no és Ciutadans, sinó “Ciudadanos”. El partit d’Albert Rivera ha entrat amb força al panorama polític espanyol i ha crescut moltíssim a Catalunya. El seu caràcter innovador juntament amb la imatge jove i televisiva dels seus líders actuals ha fet que les expectatives electorals de la formació cotitzin cada dia més a l’alça. Nascuts per omplir “el buit de representació que existia en l’espai electoral de centreesquerra no nacionalista”, segons diu el seu ideari, es defineixen com a hereus del “liberalisme progressista i del socialisme democràtic”.

Tot i aquesta neutralitat aparent i una certa ambigüitat en el discurs social, més d’una dècada de presència com a oposició al Parlament de Catalunya permeten ja definir el partit de forma inequívoca. Al llarg d’aquestes legislatures catalanes, el perfil ideològic de Ciutadans ha anat prenent forma entorn de les qüestions polítiques més determinants i dista substancialment de poder-se considerar com un partit d’esquerres.

Què ha votat Ciutadans al Parlament?

Aquí van algunes de les seves votacions en els primers anys del partit al Parlament de Catalunya.

Dret a decidir

Aquesta ha estat la principal batalla de Ciutadans al Parlament. La seva oposició frontal al procés sobiranista i la seva denúncia de les “polítiques identitàries” que, segons Ciutadans, “pretenen homogeneïtzar culturalment Catalunya” els situen com a principals defensors de l’unionisme, juntament amb el PP. Aquesta posició és una de les seves millors cartes de presentació en el seu salt al panorama estatal, ja que són visualitzats per l’electorat contrari a la independència com l’antídot al nacionalisme català.

Impostos

El rebuig a les pujades d’impostos és per antonomàsia el dogma liberal. Durant el 2014, tot i la necessitat de recaptació per part de l’Estat per fer front a la crisi econòmica, Ciutadans ha votat en contra d’establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l’augment de l’impost de successions. En aquesta línia, es van abstenir en les votacions en què es va aprovar un impost sobre les emissions de gasos contaminants, així com en les que pretenien una pujada impositiva per gravar els operadors d’Internet en favor del sector audiovisual.

També es van abstenir en la votació en què s’aprovava la Llei d’horaris comercials, destinada a restringir la liberalització del sector del comerç que suposava la llei espanyola. Així s’explicava Inés Arrimadas, diputada de Ciutadans: “Ciutadans és partidari d’una desregulació major a través de la rebaixa d’impostos, les excepcions fiscals per a petits comerciants i l’eliminació de traves burocràtiques”.

Llibertats religioses

A l’abril de 2013, Ciutadans va proposar modificar la llei amb el propòsit de prohibir l’ús del burca tant en edificis públics com al carrer. Tots els grups parlamentaris, excepte el PP que s’hi va abstenir, van votar-hi en contra. Posteriorment, CiU, el PP, ERC i el PSC van aprovar al Parlament al juliol del mateix any una moció en què s’instava el Govern a presentar al més aviat possible un projecte de llei que regulés l’ocultació del rostre en l’espai públic sota el pretext de garantir la seguretat ciutadana.

Immigració

Ciutadans va mostrar-se a favor, en una moció votada al Parlament a l’abril de 2013, de retirar la targeta sanitària als immigrats en condició “irregular”. Només el PP i C’s van votar en contra de la posició del Govern de la Generalitat de donar assistència sanitària a tothom malgrat el decret de l’Executiu del PP. L’aleshores diputat de Ciutadans Jordi Cañas va arribar a dir que “un sistema universal de salut no és un sistema per atendre tot l’univers”. Segons va dir, “hi una Llei d’estrangeria que diu que els immigrants sense papers han de ser expulsats”, ja que, segons el seu parer, aquesta “és la manera d’impedir que fructifiquin discursos xenòfobs a la societat”.

Memòria històrica

Ja quedava clar en el manifest fundacional de ‘Movimiento Ciudadano’, embrió del ‘Ciudadanos’ estatal, el seu posicionament sobre la memòria de la lluita contra la dictadura: “La nova etapa exigeix tancar i enterrar el capítol de les dues Espanyes”. En aquesta línia, el 10 d’octubre de 2013, Ciutadans, juntament amb el PP, protagonitzaven una controvertida escena al Parlament en abandonar l’hemicicle sense condemnar el franquisme. S’hi votava una moció presentada per ICV-EUiA en la qual es reclamava “la condemna a tota declaració o activitat que enalteixi, trivialitzi, exculpi o negui el nazisme, el franquisme i tots els règims totalitaris o dictatorials”, i ambdós partits decidien abandonar la sala i no votar.

Monarquia

El 26 de juny de 2014, una setmana després que el rei Joan Carles I abdiqués, el Parlament aprovava una moció en la qual es reclamava la realització d’un referèndum sobre el cap d’Estat. Ciutadans, juntament amb el PP, va votar en contra gairebé en tots els punts de la moció, fins i tot en aquell que explicitava “la possibilitat de fer un referèndum sobre la restitució de la república o la continuïtat de la monarquia”.

Avortament

La defensa de l’avortament és una altra qüestió en la qual afloren les llacunes del suposat progressisme de Ciutadans. Ara farà un any, al febrer de 2014, s’abstenia de votar a favor en una moció presentada pel PSC, en la qual es demanava de manera immediata la retirada de l’avantprojecte de llei presentat pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. En aquella mateixa sessió, ICV-EUiA havia presentat una altra moció en la qual s’exigia que “com a garantia de l’accés del dret a la salut pública, l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs hauria de ser lliure i gratuït”. Ciutadans també s’hi va abstenir. A més, en una tercera moció votada aquell mateix dia, Ciutadans va votar en contra de la demanda per “emprendre tots els mecanismes jurídics, polítics i administratius necessaris per seguir garantint el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos en cas que el Congrés aprovés la reforma”.

Al llarg d’aquests nou anys amb Ciutadans al Parlament, hi ha hagut altres qüestions que posen en dubte el caràcter progressista del partit: l’abstenció en la moció en què es va prohibir la instal·lació de magatzems de residus nuclears a Catalunya, la posició ambigua que mantenen vers el BCN World —s’han abstingut en gairebé totes les votacions sobre aquest assumpte—, el seu vot en contra de la fi de les relacions entre Catalunya i Israel o la seva negativa al reconeixement del poble palestí, kurd i sahrauí.

Coalicions europees amb la ultradreta

Els dos primers cops que Ciutadans es va presentar a les eleccions europees ho va fer amb coalicions electorals que distaven molt de tenir un caràcter progressista. La primera vegada, el 2009, s’hi va presentar formant part de Libertas, un paraigua que agrupava diversos partits de la ultradreta europea i de to euroescèptic. L’experiència va ser un fracàs electoral. Actualment, i després d’haver aconseguit dos diputats en les eleccions al Parlament Europeu del mes de maig passat, Ciutadans forma part del grup ALDE (liberals) juntament amb el PNB i Convergència, entre d’altres.

Salt al tauler polític espanyol

Però, durant el seu salt definitiu a la política espanyola, Ciutadans encara necessitava un programa econòmic d’abast estatal. De la mà del seu economista de capçalera, Luis Garicano, va exposar les línies mestres d’un model que, segons ells, tracta de combinar economia de mercat amb igualtat d’oportunitats. La primera de les tres mesures estrella anunciades per Ciutadans va ser el contracte únic, amb el qual pretenen posar fi a la dualitat del mercat de treball espanyol. Pels economistes de Ciutadans, la temporalitat és tan elevada per culpa del fet que el contracte indefinit està “massa protegit”. En canvi, segons l’expert en polítiques públiques Luis Recuenco, “això no està en absolut demostrat”. “D’altra banda, es tracta d’un model (el del contracte únic) que no existeix en cap país del món i del qual, per tant, no se n’ha pogut avaluar mai el resultat”, hi afegeix. Diversos economistes del col·lectiu Economistas frente a la Crisis han criticat també aquesta proposta i apunten que podria comportar una precarització del treball, així com un abaratiment de l’acomiadament.

La segona mesura que van presentar va ser l’anomenat “complement salarial”. Aquesta mesura preveu una renda complementària per a aquelles persones que percebin un salari molt baix. Segons apunten alguns economistes, podria comportar un descens dels salaris reals, ja que l’empresari podrà negociar uns salaris a la baixa que ja es veurien compensats amb el complement pagat per l’Estat.

I, a l’últim, Ciutadans va proposar el que anomenen la “llei de la segona oportunitat”: un tipus d’arbitratge dels casos de deutes insalvables en què un tribunal format de manera extrajudicial (no s’especifica qui serà) arbitrarà entre el creditor i el deutor. Ciutadans assegura que hi haurà un equilibri entre “no deixar ningú ‘tirat’ i la seguretat jurídica”. Aviat podrem conèixer quins són els efectes d’aquesta política, ja que el Govern del PP ha anunciat una mesura molt similar a la proposada per Ciutadans.

Queda palès, doncs, que Ciutadans dista molt de la imatge d’esquerres i progressista que el partit havia volgut transmetre en els seus inicis i, fins i tot, en alguns moments de la seva presentació mediàtica davant del públic espanyol. Les cartes s’aniran posant cada cop més sobre la taula: posicionaments més concrets en matèries espinoses i voluntats de pacte en l’escenari espanyol o autonòmic obligaran el partit a definir-se ideològicament.