10/04/2018 | 17:53
Bona feina, aquest reportatge de Carina Bellver a CRÍTIC, però em faig a sobre algunes consideracions. Permeteu-me que les aboqui aquí en tant que lector i subscriptor d’aquest digital molt afectat directament per aquesta problemàtica…
Vull destacar l’afirmació d’una de les veus del final del reportatge: “la lluita contra la segregació s’ha vist amenaçada per l’anunci d’avançar l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer, un centre que es reivindica des de fa 20 anys a l’Eixample”. La frase és la sublimació d’un relat volgudament simplificador i maniqueu per tergiversar una realitat molt més complexa que mereix tot el rigor possible. En primer lloc, fer servir la paraula “avançar” per referir-se a l’obertura d’un institut (Angeleta Ferrer) que fa 20 anys reclama la comunitat educativa hauria de fer sonar les alarmes fins i tot del lector menys observador. Però parlar-ne en termes d’amenaça és directament un insult a totes les persones que durant dues dècades hem participat, en diferents moments, de la lluita per un equipament més que justificat i necessari en un districte on la manca d’oferta pública és alarmant.
El Síndic proposa augmentar l’oferta pública com a font de polítiques públiques contra la segregació
Pretendre, com s’afirma a l’últim paràgraf, que “l’Angeleta Ferrer és una amenaça a la nostra aposta per lluitar contra la segregació social. No falten places al barri; els nostres càlculs és que fins i tot en sobraran en la nova preinscripció” és comprar directament de forma acrítica i irresponsable la narrativa dels interessos neoliberals que durant anys han infrafinançat l’escola pública i han afavorit el traspàs massiu de famílies a la concertada durant l’etapa de secundària. El mateix Síndic de Greuges al seu informe parla de la necessitat de promoure l’augment d’oferta pública com a font de polítiques públiques contra la segregació escolar… però això no s’explica. Per què? De la mateixa manera que tampoc s’explica prou que la solució que el consorci ofereix pel curs vinent per encabir la demanda, si s’escau, és crear “bolets” (no crear noves línies i places, no, forçar grups!) que aquests sí que representen una amenaça real a la qualitat i a qualsevol procés de desegregació. Però, és clar, la seva esperança és que no calguin i que enguany encara més famílies optin per passar-se a la concertada!
Algun dia, des del periodisme d’investigació s’oferirà al costat del comunicat del Consorci d’Educació de Barcelona que argumenta la no obertura aquest curs de l’IES Angeleta Ferrer també el comunicat que alhora vam fer públic des de l’AFA de l’escola dels Encants que se sent enganyada i que va recollir 1400 signatures al barri en temps rècord a favor de l’Angeleta Ferrer ja! (la nota de premsa es pot descarregar aquí). També ens explicarà la connivència entre dos actors clau per entendre aquest episodi: Oriol Pérez de Tudela i Jordi Matas, que l’últim any han alimentat els prejudicis contra la comunitat educativa que representa aquesta AFA i que han aplanat el camí al patró d’actuació amb el qual Mercè Massa ens obsequia des del CEB en cada preinscripció: bolets i augments de ràtio. Pedaços i més pedaços per evitar entomar la urgent necessitat d’augmentar l’oferta pública, la que és garantia de cohesió social.
Cal evitar l’estigmatització relacionar globalment innovació amb insolidaritat
La segregació escolar és un fenomen força complex. Cal evitar l’estigmatització de centres d’alta complexitat, i tant! I cal fugir de les simplificacions. Però de totes. També de la que últimament tendeix a relacionar globalment innovació amb insolidaritat. I sobretot, cal no oblidar que la principal causa de la segregació escolar -com molt bé s’indica al reportatge- és que les polítiques públiques s’han dedicat més a compensar els efectes de la segregació que no pas a evitar els desequilibris. Bàsicament, mitjançant l’infrafinançament i a la promoció de la competició entre centres.
No puc deixar de denunciar les acusacions que enguany moltes famílies estem rebent per persistir en una vella lluita per la qual ara ens titllen molt injustament de segregacionistes. Acusacions que es fonamenten en una simplificació que parla de projectes insolidaris, tot amagant que al darrere també hi ha famílies que ens trenquem la cara fa anys per una educació pública de qualitat, democràtica, inclusiva i cohesionadora. Entrar en aquest joc és un tret al peu perquè representa comprar un relat frontista que no és més que una construcció ideològica al servei del retallador neoliberal per dividir la comunitat educativa i justificar l’aposta per la concertació i normalitzar-la.
